dilluns, 15 d’abril del 2013

NO SOM COM ELLS

Ho dic pel PSC de Palau. Diuen que quan algú, d'una forma habitual, actúa fent tota mena de maniobres, estratègies, maquinacions, etc, ho fa pensant que els altres també operen de la mateixa manera. Quan hi ha qui fa reviure tot sovint a Maquiavel sota aquella premisa de: "La fi justifica els mitjans"; ho fa pensant que els demés també ho faran i és ell qui s'avança com a estratègia per a evitar que d'altres li passin al davant en les seves, normalment, poc honorables, pretensions.
 
I és que, a la vista del que es publica a la pàgina del PSC del Palau Informatiu en relació a la meva intervenció, com a portaveu del grup municipal de CiU, en el plenari del passat mes de març en quant al famós SWAP, es delaten quan l'única conclusió que saben extreure de les meves paraules, és que persegueixo no sé quines finalitats i que, d'aquesta manera, aconsegueixo ves a saber quins objectius. Poc saben ells quina és la nostra manera transparent i democràtica de funcionar. Poc saben que, a diferència d'altres formacions, aquí tot es discuteix, primer, en el sí del Grup municipal, i després es posa en coneixement de la militància i es marquen les línies a seguir en qualsevol qüestió.
 
Davant d'un ple, ja sigui ordinari o extraordinari, un cop el Grup municipal disposa de tota la informació i documentació respecte dels punts a tractar i aprovar, realitza una primera reunió de valoració. Posteriorment convoca una reunió amb la militància d'ambdós partits de la Federació per discutir els diferents punts un cop exposats, i així determinar el nostre posicionament, qui intervindrà defensant cada cosa i, fins i tot, es fan les consideracions oportunes en relació a si cal o no debat, si es pot passar a una aprovació directa, etc, de cara a la Junta de Portaveus que té lloc el dia abans del ple.
 
Abans del ple del mes de març, i amb el coneixement del grup i els responsables de CiU, vaig reunir-me amb els diferents representants dels grups del govern. També amb la pròpia alcaldessa. tot per tal d'evitar el que ens vam veure obligats a fer: Explicar públicament l'existència d'una denúncia político-penal contra responsables polítics i funcionaris, però no contra l'entitat bancària que és contra qui s'havia acordat actuar. El problema és que els vam passar al davant. Que vam fer públic quelcom que ells es reservaven per a quan hi haguessin autèntiques imputacions i els pogués comportar l'anhelat titular de premsa. Però, també es van trobar sense saber com actuar davant el desconeixement d'una gran part dels regidors/es de l'equip de govern sobre l'existència d'aquella denúncia.
 
Tot, només perquè no van voler acceptar sota cap concepte aquell Atès que vam proposar incloure en l'acord d'anul·lació del SWAP on es feia constar que els grups de l'anterior govern manifestavem que en cap cas es va voler contractar un producte especulatiu. I les reunions que vaig mantenir abans del ple només pretenien evitar que haguessim de fer públic tot això i així intentar mirar de no entrar en una espiral que considerem perillosa; tot i que hi ha qui diu que aquesta afirmació constitueix una amenaça.
 
Davant l'incomoditat i tensió que fer sortir això a la llum va provocar en el sí del govern, van començar per negar l'existència de la denúncia, van dir que això deuria ser un efecte col·lateral d'haver posat el SWAP en coneixement de fiscalia, la mateixa alcaldesa va dir en el plenari que no hi havia cap denúncia penal. Tot això va quedar aclarit en una reunió amb l'advocat de l'equip de govern qui, efectivament, va mostrar la denúncia, i ara han de fer veure que tot estava previst, que ja ho vam acordar així en plens anteriors i que si som tant "burros" de votar a favor de denunciar-nos nosaltres mateixos, que és el nostre problema. Però, malgrat tot, nosaltres seguirem apostant pel diàleg, perquè tot això no beneficia a ningú i, intentarem no entrar en més debats d'aquest estil a pesar de les més que probables provocacions.
 
Mireu. Convergència i Unió té molt clar el seu sistema de funcionament, i aquí ningú va per lliure ni va a la recerca d'objectius obscurs. Aquí tot es discuteix entre tots, i tots decidim què direm, com ho direm i qui ho dirà.
 
Tota la resta és pura imaginació i portar a l'adversari el que és propi d'altri.