MOCIÓ A FAVOR DE TENIR UN LLOC D'HONOR A VICENÇ ALBERT BALLESTER, CREADOR DE L'ESTELADA, A CADA POBLACIÓ CATALANA QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ I ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
Vicenç Albert Ballester fou un dels pioners del pensament polític catalanista contemporani, activista independentista, fou president de la Unió Catalanista i impulsor de la bandera estelada, la senyera amb el triangle blau i l'estel blanc, símbol de la lluita per la independència de Catalunya.
En tant que col·laborador i fundador, va escriure als periòdics Joventut, La Tralla, Renaixement (de la que en fou director), Ressorgiment (l'Argentina), La nació, Nova Catalunya (Cuba), Nosaltres Sols! entre mols d'altres.
Fundador i participant d'associacions com l'Associació Catalana de Beneficència (1908), entitat dedicada al suport econòmic i polític de presos i represaliats per causa separatista. Organitzador del Comité Pro-Catalunya (1918), associació semi-clandestina emparada a la Unió Catalanista, per tal de popularitzar el cas català internacionalment.
Fou testimoni directe i cronista de la manifestació reprimida violentament a cops de sabre, durant l'11 de setembre de 1923, just un dia abans del cop militar del general Primo de Rivera. Finalment, va acabar presidint la Unió Catalanista (1931), oferint els seus serveis a Francesc Macià quant proclamà la República Catalana el 14 d'abril d'aquell any.
Vicenç Albert Ballester va morir l'any 1938, enguany fa 75 anys. Aquest editor, activista i polític barceloní, després d'una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat, el 14 d'agost fou enterrat al Masnou, on visqué molts anys. Quan li ho proposaren a l'aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar de dedicar-li una plaça al carrer Canuda, nascuda d'un esfondrament i posterior enderroc de cases, a conseqüència d'un bombardeig aeri feixista.
El 1939 però, l'adveniment de la dictadura ho impedí i, un any més tard, l'ajuntament feixista batejava aquell indret amb el nom de "Plaza de la Villa de Madrid".
L'any 1985, gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l'editor Enric Borràs i l'autor emplaçaren l'alcalde Pasqual Maragall i al director de l'Arxiu Municipal
El 2008, la Comissió del Centenari de l'Estelada va tornar a adreçar formalment la proposta a l'alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s'aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni espai físic per a l' homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella.
La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, satisfà una històrica demanda popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.
El desvetllament nacional que està vivint avui la població de Catalunya reclama a les seves institucions estar a l'alçada dels esdeveniments. La memòria permanent amb que s'ha honrat Vicenç Ballester a Vic, Girona i ara, Barcelona, la seva ciutat natal, han de recollir-la també la resta de poblacions del país. L'aprovació de la nova plaça barcelonina ha de servir per obrir un nou espai de memòria per la ciutat i per esperonar la resta del país a prendre'n exemple, dedicant també un indret de record a un dels catalans il·lustres.
Avui més que mai es fa evident que la seva lluita tenaç és viva entre nosaltres. Tenim una gran oportunitat perquè el país prengui exemple de la capital catalana recordant igualment Ballester arreu dels nostres pobles i ciutats.
Per tot això, els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, proposen al Ple municipal l'adopció dels acords següents
Primer.- Concedir un espai públic de Palau-solità i Plegamans dedicat a la memòria de Vicenç Albert Ballester.
Segon.- Comunicar l'aprovació de la present moció a la Comissió 100 anys d'estelada (contacte@estelada.cat).
