Penso que, des que l'u de gener de 1986, que Espanya va entrar formalment en la que s'anomenava Unió Econòmica Europea, mai en la història de la ara ja Unió Europea, ha tingut tant sentit, tant interès i tanta utilitat, participar en unes eleccions com les que aquest diumenge 25 de maig se celebraran per elegir els més de set-cents-cinquanta eurodiputats al Parlament Europeu.
I és que, en primer lloc, hem de recordar com Catalunya, i els catalans, hem tingut sempre molt assumit aquest sentiment de pertinença a Europa. Sempre, des de Catalunya s'ha lluitat perquè aquell estat espanyol anacrònic i malfiat d'Europa s'avingués a integrar-se en les institucions supranacionals. Sempre, des del catalanisme polític, s'ha mirat cap a Europa com l'únnic recurs que oferia respostes clares i eficaces a les nostres pretensions, no ja nacionals, que també, sino a l'hora de donar sortida al nostre progrés econòmic i social. Volem votar Europa perquè som Europa!
En segon lloc, cal aturar-nos a pensar en el moment històric en el que ens trobem. Estem en mig d'un procés de transició nacional en el que, d'una forma lliure i democràtica, volem decidir el nostre futur. Volem decidir si Catalunya ha de seguir formant part d'Espanya en les mateixes condicions com fins ara, si el que pretenem és un major estatus d'autonomia i d'autofinançament, o, en canvi, el que preferim, és la plena independència política com a mitjà de refundació d'una nació lliure i sobirana que, sense renunciar mai al seu ADN europeu, establirà per ella mateixa els seus acords, vincles i relacions amb les altres nacions i estats lliures tant d'Europa com del món. I, en aquest sentit, si a la Diada de 2012 vam ser un milió i mig de persones els que vam sortir als carrers de Barcelona reclamant la independència per tal d'esdevenir un nou estat d'Europa; si a la Diada de l'any passat vam ser dos milions de persones els que vam atravessar de punta a punta el país donant-nos les mans reclamant també la independència de Catalunya; si ens hem sabut posar d'acord una gran majoria de les forces polítiques catalanes amb representació al Parlament de Catalunya per tal de celebrar una consulta el proper dia 9 de novembre d'enguany per conèixer si el poble vol la independència de Catalunya; si hem arribat fins aquí, ara també cal demostrar a tot Europa que seguim en aquesta lluita, que seguim volent decidir nosaltres mateixos, de forma democràtica i respectuosa el nostre futur com a nació. Només ho demostrarem anant a votar. Votar per qualsevol de les forces polítiques que opten pel dret a decidir de forma sobirana. Només si Europa veu que ho tenim molt clar, que no defallim i que seguim essent majoria, ens servirà perquè, quan arribi l'hora de la veritat, també Europa reconegui no només que tenim dret a decidir, sino també sàpiga acollir-nos com un nou estat d'Europa, seguint processos d'assimilació semblants als emprats per a l'inclusió de l'Alemanya de l'est en la reunificació d'aquell país, o en l'integració de Xipre malgrat l'ocupació d'una part del país per part de Turquia.
Finalment, cal anar a votar, i fer-ho per CiU, per en Ramon Tremosa i pel Francesc Gambús, és importantíssim per tal de consolidar, donar seguretat i sobretot recolzament al president Mas qui, com a cap visible a nivell internacional, és el que ha donat la cara, és qui ha arriscat més, qui s'ha carregat a les espatlles tot un país, qui dona garantia al procés i qui farà possible que el proper dia 9 de novembre poguem votar pel doble sí i així iniciar el definitiu i inaturable procés final cap a la independència de Catalunya.
Diumenge, vota Europa, vota Catalunya, vota CiU!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
