Si a principis dels anys vuitanta, i potser fins a la meitat dels noranta, el Tribunal Constitucional espanyol va gaudir d'una certa autoritat, no ja política i legal, que la té per tractar-se d'un òrgan encarregat d'interpretar les lleis d'acord amb la "Sacrosanta Constitución", sino perquè realment les seves sentències i posicionaments oferien una garantia d'equitat i sentit comú a l'hora d'interpretar el text constitucional que, si d'alguna cosa peca, és de poc concret i massa semàntic, no ha estat així en els darrers anys, i menys encara des que el poble de Catalunya ha despertat de la seva letargia, ha denunciat el maltracte del que és objecte per part de l'estat espanyol i ha començat a reclamar la seva llibertat nacional.
Però, la mateixa Constitució amb la forma de regular la seva composició, ha comportat que aquell sentit d'absoluta imparcialitat, objectivitat, equanimitat i independència política, es perdés fins a límits escandalosos que han pervertit el més elemental sentit de la Justícia.
No acabaria si ara em posés a resumir-vos les decisions, les adscripcions polítiques de molts magistrats, les recusacions d'alguns per motius que, quan es tracta d'assumptes que beneficien al partit del Govern d'Espanya, no han sigut igualment aplicades, etc. Què lluny queden els temps de la LOAPA!
En el que avui vull centrar-me, és en la darrera etzagaiada d'aquest tribunal contra les competències del Govern de la Generalitat en matèria fiscal. I és que, en el mateix acte i d'un sol cop, es queda tant ample resolent que l'anomenat euro per recepta és il·legal si l'estableix la Generalitat, i, en canvi, les taxes judicials sí que són perfectament compatibles amb l'ordre constitucional. Detestable!
Mireu, l'article 148 de la Constitució espanyola, que regula les competències de les comunitats autònomes, diu que aquestes podran crear els seus propis tributs; molt bé. Resulta que la Generalitat, i després tantes i tantes comunitats autònomes com volgueu al seu darrera, n'han creat uns quants per diferents conceptes que s'han afegit als que l'estat espanyol ja disposa, servint de finançament a multitut de serveis d'acord amb les competències que ostenten. Però noi, quan veuen que la Generalitat idea un sistema de copagament en matèria farmacèutica, idèntic a l'establert a l'inmensa majoria de països europeus, no poden evitar d'impugnar-lo perquè, efectivament, és a l'estat espanyol a qui l'interessa un sistema semblant, no li agrada gens que la Generalitat redueixi tant la despesa farmacèutica i que la gent deixi d'abusar de determinada despesa pública, i presentant un recurs evita que aconseguim el nostre propòsit, ofega encara més les finances del govern de Catalunya i, a sobre, observa amb satisfacció com, en època de retallades i restriccions, és aplaudida la suspensió de l'aplicació de la taxa per part de tot el ventall parlamentari i una gran part del poble que, evidentment, com menys hagi de pagar, millor. Ara aquest tribunal ha declarat que aquest tribut no el pot aplicar la Generalitat, (i se suposa que tampoc les altres comunitats que, com sempre, l'havien copiat) ens diu que s'haurà de tornar els diners a tots els ciutadans que ho van abonar, i així escanyem encara una mica més al nostre govern!
Però, curiosament, i sense cap mena de vergonya, acorda la total constitucionalitat de les taxes judicials. Clar, resulta que, el govern espanyol també les va impugnar en el seu dia, que es va suspendre la seva aplicació i que ara, ja poden tornar a ser aplicades perquè són plenament legals.
I, suposo que us preguntareu: Per quina raó una taxa és legal i l'altra no? I, com us podeu imaginar, la resposta és única i exclusivament política. Amparant-se el TC en tota una argúcia retòrica sobre la tristament famosa solidaritat interterritorial de "los territorios de España", ens diu que les taxes sobre l'adquisició dels medicaments només les pot aplicar el govern espanyol per a tot l'estat, i en canvi, les taxes judicials sí que les pot seguir aplicant Catalunya.
Com us podeu imaginar, el TC fa TRAMPA! I fa trampa, perquè, durant aquest lapse de temps que ha transcorregut entre l'impugnació de les taxes catalanes i la seva, diguem-ne rehabilitació, el que ha passat és que el ministre Gallardón n'ha imposat unes per a tot l'estat espanyol que han resultat ser del tot desorbitades, desproporcionades injustes i indignes! Penseu que per a la presentació d'una demanda judicial es poden arribar a pagar milers d'euros en funció de la quantia a reclamar; i si s'interposa apel·lació contra qualsevol sentència dictada per un jutjat de primera instància, la cosa segueix incrementant-se fins a límits inqualificables des del més elemental sentit de la Justícia. Ara, quan les taxes espanyoles es troben plenament en vigor, ens diu l'inefable tribunal que, cap problema, que podem aplicar també les nostres. Però, per qui ens han près? Penseu que les taxes catalanes, defugint aquí el debat sobre el concepte en sí, i per tant la valoració política que cadascú en faci, les catalanes són taxes de copagaments per la utilització dels serveis relacionats amb l'administració de justícia amb imports de 25, 50 o, com a màxim 120 euros. On és la trampa? Doncs, que trobant-se en vigor les taxes espanyoles, qui és ara que s'atrevirà a recuperar les catalanes? Ningú entendria que, havent de soportar el pagament a Espanya d'unes taxes absolutament desorbitades de milers d'euros, i afegíssim ara les taxes catalanes per moderades que aquestes siguin.
Per tant, aquest tribunal segueix sense servir per res als interessos de Catalunya i dels catalans; segueix fent de col·laborador necessari a tot el que "ordena y manda" el govern espanyol de torn, i, en definitiva, ataca i conculca de forma sistemàtica les nostres institucions, la nostra cultura i, es contradigui o no, que això no els importa, també ara la nostra fiscalitat!
Ja queda menys pel 9 de novembre, per l'assaig general que ha de suposar el 25 de maig i per marxar d'una vegada d'un estat que ens oprimeix!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
