Suposo que, a aquestes alçades ja coneixeu els resultats de les eleccions al Parlament europeu d'ahir en general, i a Catalunya en particular. Però, tot i que probablement també sabeu com han anat al nostre poble, considero necessari posar damunt la taula algunes reflexions i/o valoracions:
Abans però, permeteu-me expressar el meu convenciment que cap elecció pot ser comparable amb una altra de diferent tipus. És a dir, crec que aquestes eleccions s'han de comparar i valorar respecte de les celebrades l'any 2009; però que, fer comparacions amb comicis generals, al Parlament de Catalunya o municipals ens pot portar a la demagògia més absoluta. Si que, en canvi, per tal d'interpretar correctament el seu resultat s'han de tenir en compte i molt, les actuals circumpstàncies històriques per les que atravessa el nostre país amb l'aposta decidida de la majoria de les forces polítiques catalanes i la major part dels ciutadans de la nació en el procés iniciat cap a la celebració d'una consulta per la independència de Catalunya, amb el president Mas al capdavant.
Dit això,
1. També ha Palau-solità i Plegamans el sobiranisme és clarament majoritari. Els resultats al nostre poble:
ERC 1113 vots. CiU 1111 vots. PSC-PSOE 585 vots. ICV 539 vots. PP 429 vots.
Tot plegat vol dir, entre altres moltes coses, que la suma de les tres forces polítiques favorables al dret a decidir expressen que més del 55% dels electors palauencs i plegamanins es mostren a favor del dret a decidir. Però, si hi afegim els més de tres-cents vots de PODEMOS, observem com més del 60% del poble és favorable a que els catalans decidim lliurement el nostre futur.
2. Que cal felicitar molt sincerament a Esquerra Republicana pels resultats obtinguts també al nostre poble superant en dos vots a Convergència i Unió, cosa que comporta que, a la pràctica, s'observi un empat tècnic entre dues grans forces majoritàries no només a Catalunya sino també a Palau-solità i Plegamans que s'han conjurat fins al final per tal d'aconseguir l'objectiu de la independència de Catalunya.
3. Que Convergència i Unió, ha passat d'obtenir al 2009 un total de 850 vots als 1111 d'ahir. Això només pot ser interpretat d'una forma molt satisfactòria en el sentit que, malgrat tot: les retallades, l'haver de governar el país sota l'ofec constant per part d'Espanya, l'expoli fiscal, l'haver de prendre decisions del tot impopulars a la vista de la situació econòmica existent, però també pel gran deute heretat d'etapes anteriors, l'impagament a les farmàcies pels incompliments del govern espanyol, els retalls a les pagues extres dels funcionaris i tants altres etcèteres com volgueu; malgrat tot això, CiU incrementa de forma notable els seus votants.
4. Que, si bé Esquerra Republicana de Catalunya ha guanyat aquestes eleccions, no ho ha fet en detriment dels nostres votants. És a dir, que ERC ha obtingut els vots provinents sobretot d'antics votants del PSC-PSOE així com de la CUP que no ha concorregut a aquests comicis. Però, no ha rebut, en general, els vots d'antics votants de CiU, ja que hem incrementat el suport popular malgrat la victòria clara d'ERC.
5. Que un país normal necessita d'ues grans forces polítiques, una de centre o centre-dreta i una altra d'esquerres. Això ara ja s'ha aconseguit. L'únic que ens manca és el país, i això s'ha de començar a configurar a partir del proper 9 de novembre.
6. Que, amb els resultats aconseguits per ICV es consolida el suport popular a la consulta i es comença a intuir el seu clar posicionament també a favor de la independència. Si hi afegim la força que, també a Palau, ha obtingut PODEM, arribarem a la conclusió que el camí emprès és imparable, que aquí ningú defalleix, que seguim sumant suports a la consulta i a la independència i que això ja no hi ha qui ho pari!
7. Que les forces anomenades unionistes es troben en un clar procés de recessió. I és aquí on cal lamentar la desfeta socialista pel que ha comportat pel país, pel que ha significat i per tantes i tantes coses. La seva residualització cada vegada més evident, pot deixar-los definitivament en mig dels partits espanyols que ben poca rellevància política visualitzaran en un termini relativament curt de temps. Però, aquesta és una altra història. Nosaltres hem de seguir treballant en positiu pel país juntament amb la centralitat majoritària dels ciutadans de Catalunya.
8. Ja he dit que, extrapolar aquests resultats a d'altres tipus de comicis, és innecessari i poc recomanable. Però, sí que hem de saber aprofitar aquesta inhèrcia per tal que,de la mateixa manera que CiU ha crescut en relació a les eleccions europees del 2009, també creixem d'una forma clara i decidida de cara a les properes eleccions municipals que s'han de celebrar just d'aquí a un any.
9. Que, si a Catalunya l'augment de la participació ha sigut gairebé d'un 10% al nostre poble ha estat d'un 13%. Hem passat del 34% al 2009 al 47% d'ahir.
Junts ho aconseguirem!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
