Aquesta frase d'en Miquel Pairolí pronunciada ahir pel flamant President de la Generalitat, Carles Puigdemont, descriu perfectament quin és, hores d'ara, l'estat d'ànim de més de dos milions de catalans, als que s'afegiran molts més a mesura que la fase final del procés d'independència de Catalunya encetat ahir vagi esgotant els divuit mesos necessaris per a la definitiva proclamació de la nova República europea.
Abans d'escriure aquest post, he estat apunt d'esborrar l'apunt que el precedeix. Però, al final, he pensat que, en definitiva, quan escric no faig altra cosa que expressar el meu sentiment d'aquell moment. I és que, sí que, en el fons del fons, tenia un petit fil d'esperança en que la situació de la investidura es desencallés. Però, a la vista de les informacions que ens arribàven, res em permetia un optimisme real.
El cas però, és que el President Mas, com sempre, ha sabut trobar el desllorigador perquè aquest sentiment clarament majoritari a Catalunya no frustrés a més de dos milions de catalans. Com sempre, com a gran estadista que ha estat, és i seguirà essent, ha trobat la fórmula perquè la Independència de Catalunya estigui cada vegada més a tocar.
Quan tots ja vèiem eleccions al març. Quan alguns es pensàven que seríen els "reis del mambo". Quan milions de persones començàven a tenir un sentiment d'agror en pensar de què hauria servit tanta mobilització col·lectiva durant més de cinc anys..., apareix el millor president que haurà tingut mai Catalunya fins ara, al menys des de la restauració de la Democràcia, i ens dona una lliçó de grandària política a l'alçada de les circumpstàncies i pretensions de la majoria dels i les catalanes. Ell s'aparta, però resulta que ens proposa un nou president que a tots ens va sorprendre per la seva gran capacitat i enteresa en tots els sentits.
Aquell plebiscit del 27S que molts negàven, però, que aprofitant aquell enganyós 48% van transformar-lo en defensa del que van negar, ara s'els torna de nou en contra. Ara és quan, de veritat constaten que a favor de la independència s'hi va pronunciar més d'un 48% dels catalans, però que en contra només van ser un 39%!
La majoria de ciutadans és la que és, diguin el que diguin els fabuladors mediàtics i polítics. Som majoria, i les majories es respecten en un país democràtic.
El procés de desconexió definitiu ha començat. Mireu si ha començat, que ni el Borbó ha volgut rebre a la presidenta del Parlament perquè li comuniqui la investidura del nou president de la Generalitat.
Els espanyols ja s'ho faran ara amb els seus geroglífics per formar govern. Nosaltres anem passant que tenim divuit mesos de molta feina per enllestir totes les estructures de la nova República.
El somni es va fent realitat, i la nostra convicció i capacitat són tant enormes, que cap tribunal, policia o exèrcit podrà aturar el que els catalans vagin decidint de forma democràtica amb urnes i paperetes!
Arramanguem-nos, que tenim feina i molta. I la farem. I tant que la farem!!!
 | Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast. www.avast.com |
