Sembla que, amb el més que previsible No de la CUP d'ahir a investir al President Mas, s'acabi el món per alguns. En realitat però, el que això comporta, és que cada vegada es vagin dissipant més dubtes, clarificant posicionaments i constatant a la perfecció de quin peu calça cadascú.
D'un temps ençà ens en fem farts de parlar i sentir a parlar de Participació, de Democràcia Directa, que el poble ha de tenir més la paraula, que no es pot permetre que uns quants vagin decidint interpretant la voluntat de la majoria. I ja sabeu que jo sóc força escèptic davant algunes d'aquestes proclames, perquè, cal anar molt en compte amb el que ja s'ha anomenat "Participadors professionals" que, en molts casos el que provoquen es la presa de decisions no del tot d'acord amb la voluntat majoritària. Quina por doncs, ens ha de fer anar a votar, ni que sigui cada tres mesos?
Tinguem clar que, després de la decissió d'ahir de la CUP, que algun dia acabarem agraïnt pel que comportarà de clarificació del que són i persegueixen, malgrat el risc de residualització o extinció com a formació política, ara hem tornat de cop al dia 10 de juliol de 2010. Sí. Aquell dia que vam sortir per primera vegada de forma massiva al carrer per fer notar la nostra disconformitat amb la sentència del TC contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
No és cert però, que no hagin servit de res totes les concentracions, vies catalanes, V, etc a les que hem assistit amb il·lusió i un somriure a la cara. Han servit i de molt. El que passa, és que ara, hem acabat amb la fase del somriure i és quan toca posar-se seriosos. Hem de tornar a recordar que el 27 de setembre vam anar a votar una (o unes) llistes que estàven pel Sí a la Independència, en contra d'unes altres que apostaven pel No. Tot, perquè no ens van deixar fer un referèndum amb totes les garanties.
Sou uns quants els qui em titlleu d'il·lús quan parlo que pel març vinent el que caldria és que, cada partit es presentés amb les seves sigles, i que aprofitant la infrastructura electoral, s'instal·lés de forma unilateral una segona urna perquè hi poguessim dipositar el nostre vot a favor o en contra de la independència. D'allà sí que hi sortiria un veritable mandat al respecte.
Com que sembla que estigui sol en aquesta proposta, només em queda pregar perquè es pugui repetir la fórmula de Junts pel Sí. Aleshores sí que voldrà dir que votar-los significarà un Sí rotund i clar a la independència. ara ja no faré el préssec demanant el vot per qualsevol força independentista. Ara ja sabem què voldrà dir votar a la CUP. serà molt, però que molt legítim votar-los, però sabrem que no ens portaran a la independència. Ens portaran a Veneçuela, a Cuba o al Soviet Suprem, però no necessàriament a la independència.
Ara és quan em tornen a venir al cap els principis que sempre he aplicat en política local, i que vaig repetir de forma incansable durant la campanya de les municipals del passat mes de maig: Humilitat, Generositat, Valentia i Persistència! Amb aquests principis anirem al març a guanyar la independència. aleshores, o bé votem un partit i dipositem un altre vot per la independència, o bé tornem a votar a Junts pel Sí, que sabrem del cert que seran els únics que treballaran per assolir-la. Ningú més podrà defensar-la amb la mateixa claretat i convicció; ara ha quedat demostrat!
Sembla que n'hi ha que "s'els acaba la paciència". Als qui pasegem l'estelada des de molt jovenets, i als anys vuitanta ja anàvem a les concentracions de la diada de l'Onze de Setembre amb aquesta bandera, sabem que som on mai haviem imaginat arribar. I és per això, que, després d'una gran pujada, ens hem aturat al replà per fer un respir. Però, tenim la certesa que ara comença l'ofensiva final!
 | El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus. |
