Una trentena de persones participen en la xerrada i col·loqui sobre la crisi dels refugiats
Unes trenta persones van acudir ahir a Can Cortès per participar en la xerrada 'Món Local Refugi: Context general i resposta dels municipis'. L'acte es va dividir en dues parts. En la primera, es va contextualitzar la crisi, les causes que provoquen l'èxode massiu de persones i la resposta que estan duent a terme els municipis, els ens supramunicipals i organitzacions i persones voluntàries. En la segona part, es va produir un interessant col·loqui.
Jaume Oliveras, Tinent d'Alcaldia i regidor de Voluntariat i Serveis Socials, va donar la benvinguda a les dues ponents convidades i al públic, a més de recordar que el Ple Municipal del 24 de setembre del 2015 va aprovar una moció de suport a l'acollida de població refugiada. "És un drama humanitari de grans proporcions i hi ha moltes persones interessades en saber com ajudar", va introduir Oliveras. En aquest sentit, durant l'acte es va recordar que les persones que vulguin aportar la seva ajuda poden adreçar-se als Serveis Socials per concretar quines accions estan disposades a fer. Després de la seva introducció, Oliveras va donar peu a les exposicions de les dues ponents, Victòria Planas, tècnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, i Natalia Vargas, activista de l'ONG Stop Mare Mortum.
Victòria Planas va fer una presentació en la que va explicar en quins projectes inverteix els diners que els ajuntaments aporten al Fons Català de Cooperació per ajudar a la població refugiada. Entre els exemples va citar el suport que es dóna a ONG de socorristes per fer "salvament marítim" o a les que treballen per la dignitat de les persones als camps de refugiats. Va concretar que de moment el Fons ja ha destinat més de 500 mil euros a diversos projectes. "Les entitats són crucials, protectores d'aquestes persones i observadores contra les vexacions. Demanen compassió. Què passaria si no hi fossin?", es preguntava Planas alhora que es mostrava molt crítica amb l'actuació de la Unió Europea, la Comissió Europea i bona part dels estats membres, com ara Espanya.
Natalia Vargas, de Stop Mare Mortum, va subscriure bona part de les afirmacions fetes per Planas, denunciant especialment l'actitud dels governs espanyol i marroquí en les fronteres de Ceuta i Melilla i lamentant que no hi hagi cap organisme "que sancioni els països que neguen el dret d'asil malgrat haver signat els Convenis de Ginebra". L'activista va advocar per ampliar el concepte de refugiats, més enllà dels que ho són per conflictes bèl·lics. Segons Vargas, s'hauria d'estendre també "als refugiats de la fam i als mediambientals". Arran de la pregunta "Què podem fer a nivell individual?", que va sorgir en el col·loqui final, Vargas va animar al públic a fer-se voluntari: "Hi ha molt per fer, en tots els sentits i es necessiten tot tipus d'habilitats". Es referia tant a qui decideix anar a les fronteres com a qui col·labora des d'aquí, ja sigui participant en xarxes que combaten els rumors xenòfobs, acompanyant les persones refugiades o immigrades que ja són aquí...: "Això també és fer acollida i potser salves la vida d'algú que té estrès posttraumàtic només dedicant-li una mica del teu temps".
Al col·loqui final hi va haver diverses intervencions que demanaven quines accions concretes està fent el consistori. El regidor Jaume Oliveras va respondre que "l'Ajuntament té la màxima predisposició a protegir i acollir les persones, tal i com es va aprovar a la moció de setembre i anant més enllà, en qüestions com empadronament, escolarització, atenció sanitària...". "Els Serveis Socials estan preparats i a punt per coordinar-se amb les entitats, les famílies, el Bisbat i Creu Roja", va dir. Ara bé, va concretar que està a l'espera que el Consell Comarcal del Vallès Occidental i la Diputació de Barcelona indiquin què necessiten del municipi, si es destinen refugiats a la nostra vila i el finançament que hi dediquen. "Estem preparats per actuar", va afirmar, si bé va matisar que aquest procés pot trigar, tenint en compte que de moment l'Estat Espanyol només ha autoritzat l'entrada de 18 persones refugiades de les prop de 15.000 que es va comprometre a acollir com a membre de la Unió Europea.
 | Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast. www.avast.com |
