De fet, no sé si és l'època que ens ha tocat viure, si la gent viu permanentment en tensió, si el nostre sistemà democràtic no és prou garantista en el sentit d'assegurar estabilitats, governabilitats i directrius clares i fermes a l'hora de configurar majories o governs. Però, entre les dificultats, feliçment resoltes, d'ençà de les eleccions plebiscitàries del 27S fins al cap de setmana del 9 i 10 de gener per elegir President a Catalunya i formar un govern que respectés la voluntat majoritària independentista que es va imposar per un 48% pel Sí a la Independència, en contra d'un 39% pel No. Al final es va resoldre la situació conflictiva per la generositat d'un President, l'Artur Mas, però també per l'esforç de els setenta-dós diputats independentistes, que van saber fer valer la voluntat majoritària de tot un poble per damunt d'interessos de partits.
Fins aquí, la riota sorneguera de mitjans, polítics i partits de l'àmbit espanyol, es feia notar amb prou vehemència. Però, noi, com a conseqüència d'uns altres resultats electorals, els del 20 de desembre passat, resulta que la configuració del Congrés dels Diputats a Madrid, que no pas del Senat, ha provocat que, hores d'ara, tampoc sigui molt plausible una resolució fàcil a l'hora d'escollir President dels espanyols i per tant, disposar d'un nou govern a Espanya. I és que, pel que sembla, no només s'està evidenciant que la cultura del pacte, el diàleg i la negociació, són extrems fins ara desconeguts al país veí, sino que també s'ha demostrat la més absoluta inutilitat d'una "institució" com és la monarquia, que per a més inri, té un Rei anomenat Felip VI, que deu voler dir que va després d'aquell que va robar-nos els drets, la llengua i la Nació, anomenat Felip V.
No sé si aquella "Conllevancia" a la que es referia Ortega i Gaseth, pensant en el famós encaix de Catalunya, n'és la causa de tanta incompetència a l'hora d'arribar a acords. Només caldria fixar-nos en Alemanya (amb acords entre els dos partits majoritaris) o Anglaterra. A Madrid d'això encara n'han d'aprendre, i al pas que anem, no m'extranyaria gens que ens veiem ben aviat davant d'unes noves eleccions que, per desgràcia, és molt probable que ens retornin al bipartidisme que tant ha imperat a Espanya des de temps immemorials, en els periodes en els que els espanyols han pogut acudir a les urnes, que no ha estat pas sempre.
De totes formes, tenim la sort que tot això que els passa més avall de l'Ebre, que posats a expoliar, també ens volen deixar sense la seva aigua, ja ens ho podem començar a mirar, també nosaltres amb la mateixa sornegueria amb la que ells ens miràven a nosaltres encara no fa un mes enrere. Tirem endavant, preparem la desconexió, fem les nostres lleis, la nostra Hisenda pròpia, i marxem ja!
Però, per si això no fos poc, veiem que també a nivell municipal es produeixen tota mena de tensions internes en determinats grups polítics. Un regidor que és exhortat a deixar el partit del que encapçalava la llista, una regidora que és expulsada del grup al qual pertany, al cap de poc més de tres mesos d'exercir com a regidora de govern per considerar que no compleix amb les espectatives marcades, i un govern disposat a treballar pel seu poble, que és interpel·lat de forma constant sobre crisis internes d'altri.
No em posiciono pas, al menys de moment, sobre els problemes de cadascú, que haurà de cercar la manera de resoldre'ls. Només vull deixar palès que el nostre sistema democràtic, alguna mancança important deu patir, doncs, com el nostre poble, són molts altres els que es troben en tesitures semblants: regidors de C's que es passen al PSC, i a sobre exerceixen com a portaveus del nou grup, una altra que també és expulsada per no complir amb les espectatives en un districte de Barcelona, sense oblidar els dubtes que en molts ciutadans pot provocar l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. Sí que, com es diu: "Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra". I això vol dir que, poc o molt, aquestes situacions afecten pràcticament a tots els partits, ajuntaments o parlaments. I potser sí que, per a la Constitució de la nova República catalana, haurem de tenir-ho en compte per tal d'aconseguir sistemes més participatius, representatius i garantistes d'estabilitats parlamentàries i governamentals a tot nivell.
 | Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast. www.avast.com |
