El 9 de novembre de 2014, i per primera vegada a la història, els catalans i les catalanes vam ser cridats pel govern de la Generalitat a opinar sobre el futur polític del nostre país. Gràcies als més de 40.000 voluntaris i voluntàries, 2.344.828 persones vàrem acudir a les urnes en un procés participatiu protagonitzat pel civisme i la democràcia. La resposta de l'Estat espanyol, a través de la Fiscalia General de l'Estat, va ser querellar-se contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau.
Tot i el marc legal i democràtic en què s'està fent tot el procés, l'Estat espanyol l'ha judicialitzat, utilitzant políticament els seus tribunals per obrir querelles i portar davant la justícia els nostres representants polítics. El llistat és llarg: Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau estan sent jutjats per un delicte de desobediència, i Francesc Homs per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Ortega i Rigau van declarar ja el passat 13 d'octubre de 2015, mentre que Mas ho va fer el passat 15 del mateix mes, i Homs va ser cridat a declarar a Madrid el setembre del 2016.
El passat dia 6 de febrer, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau es van haver d'asseure al banc dels acusats per posar les urnes el 9Ndel 2014. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dilluns dia 13 de març va anunciar la sentència segons la qual inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9N. Les sentències es fonamenten en dos anys d'inhabilitació i cent euros per dia a Artur Mas, un any i nou mesos i multa decenteuros diaris per a Joana Ortega i un any i sis mesos i cent euros diaris per a Irene Rigau.
Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem el passat 27 de febrer. Homs davant el jutge va declarar que ell "ho tornaria a fer" davant la pregunta del fiscal de si hagués actuat igual després de conèixer l'anul·lació de la consulta que va decretar el Tribunal Constitucional. El 22 de març es va conèixer la sentència que inhabilita Homs durant un any i un més i una multa de trenta mil euros, per delicte de desobediència greu i ha quedat absol del delicte de prevaricació administrativa, del que l'acusava el fiscal,
Atès que a diferència d'altres Estats, l'Estat espanyol ha vetat constantment aquest dret reclamat reiteradament per la majoria social i política catalana. Tot plegat ha comportat diverses conseqüències, com la inhabilitació de polítics catalans.
Atès que les instàncies europees han de vetllar pel respecte de l'estat de dret per part de tot Estat membre de la UE, en aquest moment, la UE i el Consell d'Europa podrien demostrar que el respecte a l'estat de dret i als valors democràtics són compromisos indefugibles pels seus membres i que activen els mecanismes dels quals disposen quan consideren que en algun Estat no són respectats.
Per tot això el grup municipal de PDeCAT-Demòcrates proposa l'adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER. Rebutjar políticament les sentències que inhabiliten Mas, Ortega, Rigau i Homs.
SEGON. Donar suport al Govern de la Generalitat, perquè com a màxim representant del poble català, emprengui les accions necessàries, denunciant a les institucions europees corresponents, la baixa qualitat democràtica del govern espanyol.
TERCER. Instar a tots els ciutadans i ciutadanes a adherir-se al Pacte Nacional pel Referèndum.
QUART. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis per la Independència.
