"Ens rebel·lem contra l'austeritat. Volem disposar lliurement dels recursos de l'Ajuntament per revertir-los en la ciutadania"
L'Alcaldessa i l'equip de govern exigeixen a l'Estat que retorni als ajuntaments l'autonomia per gestionar els recursos propis
L'equip de govern de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans exigeix que l'Estat derogui o reformi lleis aprovades en els darrers anys que restringeixen la capacitat de decidir a què es destinen els recursos propis. Es tracta de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Financera -també coneguda com a 'llei Montoro'- i de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (LRSAL), a més dels pressupostos estatals i altres normes dels governs presidits per Mariano Rajoy.
Palau-solità i Plegamans no pot decidir lliurement la destinació dels seus recursos malgrat tenir una bona situació econòmica. L'Ajuntament ha liquidat recentment el pressupost del 2016 amb un romanent positiu de 2,97 milions d'euros i un endeutament del 28%, molt per sota del màxim del 75% que marca la llei. El 2016 ha estat el 6è exercici que ha tancat en positiu de forma consecutiva. Malgrat comptar amb aquesta bona situació financera i complir amb les normatives estatals, té limitada la seva capacitat de decisió, com totes les administracions locals i especialment les que tenen menys de 20.000 habitants.
Per exemple, ha de complir amb l'anomenada regla de despesa, que impedeix determinats creixements en despesa pública. També existeix l'obligació, entre moltes altres, de dedicar el superàvit a eixugar deute, encara que aquest sigui molt baix, com en el cas de Palau-solità i Plegamans. Altres limitacions tenen a veure amb la contractació de personal, pràcticament prohibida, o amb les inversions que l'Ajuntament pot fer, subordinades a criteris molt estrictes.
Clam per recuperar autonomia
El govern municipal va reclamar ahir amb contundència poder recuperar l'autonomia econòmica. Ho va fer a través d'una roda de premsa convocada a la Sala de Plens. Van participar-hi tots els membres del govern municipal, encapçalats per l'Alcaldessa, Teresa Padrós. Es va avançar, a més, que es durà una moció al Ple Municipal d'abril per reclamar la recuperació de l'autonomia municipal i a la que conviden a tots els grups de l'oposició a adherir-se.
Palau-solità i Plegamans se suma així al clam de bona part del municipalisme espanyol, on s'hi troben grans ciutats com Barcelona, Madrid, València, Sevilla o Bilbao, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya o l'Associació Catalana de Municipis, entre molts altres ens locals.
Teresa Padrós va citar ahir aquesta allau de reivindicacions per afirmar: "Ens rebel·lem contra l'austeritat, perquè ens retornin els drets que ens han tret. És difícil explicar a la ciutadania que l'Ajuntament no pot revertir lliurement els seus recursos en la ciutadania i que ha de destinar el saldo positiu a eixugar deute, a cofinançar bancs". "L'Ajuntament ha fet els deures però l'Estat, no –continuava l'Alcaldessa-. El govern de l'Estat imposa lleis però és el primer en incomplir-les i això no és molt democràtic". "Per poder exigir als demés primer has de fer bé la teva feina", reblava Padrós en referència a l'administració central.
En aquest sentit s'expressava també Marc Sanabria, regidor d'Economia: "És una llei feta amb mala fe quan tracta a tothom amb el mateix raser. No té l'objectiu de mirar on hi havia problemes i actuar-hi, sinó de camuflar amb els resultats positius dels ajuntaments la mala gestió del govern central i d'algunes comunitats autònomes". "L'Ajuntament ha fet els deures, tenim un romanent de gairebé 3 milions d'euros, bona salut financera i un endeutament molt baix. Tot i que no estem d'acord amb aquestes lleis, les complim per responsabilitat i per no perdre cap servei", subratllava el regidor abans d'afirmar: "És hora que l'Ajuntament pugui tornar a disposar dels seus recursos lliurement per revertir-los en la ciutadania: en equipaments, infraestructures, serveis públics, polítiques socials...". "És una reivindicació justa, no partidista; estem afectats ajuntaments de tots els colors polítics", reblava.
Al seu torn, Jaume Oliveras, tinent d'Alcaldia, sintetitzava la reclamació: "Demanem recuperar la garantia constitucional d'autonomia municipal. Volem autogestionar-nos; són lleis que no tenen excusa i això és molt denunciable". Va citar, per exemple, que del superàvit de l'any 2015 només s'han pogut reservar uns 500.000€ per a la nova Biblioteca Municipal, que és el projecte prioritari del consistori en aquest mandat. "Les restriccions en les inversions, sumades a la LRSAL, limiten molt el dia a dia", contextualitzava.
"Estem parlant de drets i llibertats", manifestava Luisa Fernández, tinenta d'Alcaldia. "La paraula per definir-ho és frustració. Com expliques als veïns que no es pot fer un projecte quan l'Ajuntament té superàvit?", es preguntava la regidora. "Tot i tenir un deute molt baix ens obliguen a escollir entre necessitats bàsiques o complir amb normatives", lamentava Fernández.
"És un sistema diabòlic que no permet tirar endavant projectes", afegia Carmen Cabeza, tinenta d'Alcaldia. "Els ajuntaments assumeixen serveis que haurien de prestar altres administracions i que són bàsics per a la ciutadania, com les escoles bressol", exemplificava Cabeza recordant el descens en l'aportació de la Generalitat de Catalunya per finançar-les, cosa que ha obligat el consistori a augmentar-hi la seva "per mantenir el mateix servei amb la mateixa qualitat". "No podem cobrir baixes ni apujar la despesa en personal: tenim aturada l'estructura interna de l'Ajuntament", denunciava Cabeza alhora que recordava que cal personal per prestar serveis i fer projectes per a la ciutadania.
La tinenta d'Alcaldia Carme Sanz citava exemples d'actuacions i projectes que no es poden tirar endavant per aquestes limitacions: "És frustrant no poder fer front a les mancances en via pública ni complir amb la lleis d'accessibilitat. Per què no ho podem tirar endavant si tenim els diners? Doncs no es poden arreglar coses ni fer el que la ciutadania mereix perquè el govern t'ho prohibeix".
El regidor Jordi Pujol posava sobre la taula altres projectes alentits: "No podem enllestir la rehabilitació de Can Falguera, ni de la Torre Folch, ni donar una empenta a la biblioteca, entre altres projectes, degut a lleis restrictives". "Hem d'anar tots els ajuntament plegats i que ens retornin aquest dret. S'està fent trampa i collant des del govern de l'Estat per finançar entitats bancàries amb diners de tots els ciutadans", concloïa el regidor.
A més de tots els regidors i regidores que van prendre la paraula, Laura Navarro i Miquel Rovira, els dos membres que completen l'equip de govern, van participar d'aquest acte de denúncia i reivindicació del consistori.
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
