Són 39 els anys que van transcórrer entre el final de la mal anomenada Guerra Civil espanyola i l'aprovació, en un referèndum sense masses garanties en un dia com avui, de la Constitució de 1978. Aquesta mateixa "Ley de leyes" com diuen els del 155, que per a ser modificada cal que sigui aprovada, després d'un llarg procés de debats i comissions, en ambdues cambres, Congrés i Senat, (dic Senat? sí aquella cambra que també hem tardat 39 anys més per descobrir per a què servia)!amb majories de més de dos terços dels seus membres, tot i que, per a segons quines altres qüestions, s'ha vist que no cal ni un referèndum posterior, ja que en una sola nit d'estiu i amb l'acord dels dos partits majoritaris del 155, PP i PSOE, és suficient pel que convingui.
I són uns altres 39 anys, els que han calgut per a que, al menys pel que es refereix a la societat catalana, es donés per liquidada, finiquitada i totalment amortitzada aquella Constitució colpista, amb clares aparences de caire democràtic però, que en el fons s'ha vist la mà dels hereus del franquisme, els militars i les antigues estructures de la dictadura que ara s'intenten camuflar en un bon nombre de les empreses del Ibex 39 (Perdó, 35)!
Per tant, ja veieu que anem de 39 en 39. Els primers per purgar una Dictadura i els segons 39 per arribar a la Proclamació de la República catalana, deixant que siguin els propis espanyols els que facin el que vulguin amb la seva estimadíssima constitució... Tant si la volen mantenir tal qual, com si la volen reformar. A nosaltres ja no ens interessa res del que facin!
En tot cas, sí que és important, recordar la literalitat d'alguns preceptes d'aquella Constitució que anem deixant enrere, per tenir clar d'on venim, però també per saber quina mena de constitució no volem per a la naixent República catalana.
Cal llegir l'article 2 d'aquella Constitució: "La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas".
I això, efectivament, és el que van votar només un terç com a màxim dels ciutadans avui dia encara vius. Per tant, sota aquestes premises ja podem plegar! Però, què diu l'article 1? "España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho,que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político".
Així, o el que està escrit no serveix per a res, o sempre en podem fer la interpretació que més ens convingui. I això és només un petit exemple, que en podem trobar a cavaços, del que és aquesta Constitució. Aquest text fonamental, està pensat per poder fer el que volguem. o el que vulgui el Govern de torn. El problema és que a Espanya, tant dretes com esquerres tenen el mateix pensament i/o plantejament respecte del que saben que és i històricament ha volgut ser Catalunya. I,després de 39 anys més, un cop superats aquells primers 39 de dictadura franquista, han portat, per molt que li van fer dir a la Constitució el que ells volien que digués, a que Catalunya novament, es reivindiqués com a Nació, que es vol governar pel seu compte, que vol ser lliure i que en conseqüència, s'encamina a formar part, com un més, de la resta d'Estats lliures i sobirans d'Europa i del món.
Ara ja ens trobem en la darrera fase de putrefacció d'un Estat, l'espanyol. que ha viscut de renda gràcies a l'esforç dels catalans. Però, nosaltres hem dit prou! Ara espeterneguen, empresonen, criden com energúmens, actuen amb violència contra el poble que de forma lliure i pacífica s'expressa mitjançant el vot. No ho poden aturar. Menteixen, manipulen, els mitjans de comunicació, fan enquestes falses, intenten atemorir, amenacen, coaccionen, pressionen a les "seves" grans empreses perquè traslladin els seus domicilis socials fora de Catalunya. Totes tornaran amb el cap cot. A nosaltres ja no ens afecta res del que facin. Ja els hem vist definitivament el llautó. Ni l'article 155, que ja us vaig comentar i reproduir temps enrere, ni el 116, pel que fa a l'estat de setge o excepció, que també s'els podria ocórrer d'aplicat. ni res de tot el que s'els pugui passar pel cap, servirà perquè cesem en la nostra voluntat de desplegar la República ja proclamada, perquè així ho va decidir el poble, malgrat la seva violència, el passat dia 1 d'octubre.
El ridícul dels empresonaments, de la manca absoluta de separació de poders, d'inexistència d'un estat de dret, de manca total de garanties jurídiques, s'ha fet evident amb la retirada ara de l'euroordre i recerca i captura contra el President de la Generalitat i quatre dels seus consellers a l'exili. ara ja són persones lliures a tot el món excepte en el territori espanyol aquell de "la libertad, la justicia y la igualdad" de l'article 1.
Van ser 39 anys de dictadura. N'hem hagut de passar 39 més per arribar al final d'aquella Constitució colpista. Només ens queda un petit però grandiós pas per a consolidar la República: Anar a votar el proper 21 de desembre. Fer-ho per una de les tres candidatures independentistes. Jo votaré la llista del President Puigdemónt, perquè cal restituir-lo com a legítim President que ho és de la República. Després, un cop haguem tornat a guanyar a les urnes per enèssima vegada, desplegarem la República, aprovarem la nostra pròpia Constitució, moderna, democràtica, respectuosa amb les persones, garantint la separació de poders, la imparcialitat de la Justícia, la igualtat, la no discriminació, la protecció als més desafavorits, el pluralisme real i la plena llibertat de pensament!
39 més 39. Ja n'hem tingut prou. Abans ja van ser molts més 39, des que les tropes borbòniques van ocupar la nostra terra l'any 1714. Ara s'ha acabat la broma. Ara serem lliures!
