Mira que els n'hi hem sentit a dir de bestieses a tots els del 155/unionistes/constitucionalistes! evidentment, amb la ajuda abnegada de tota la premsa (sigui del color que sigui) que amb això de Catalunya no s'hi valen ni esquerres ni dretes. El que calgui per menysprear als catalans, al que facin, al que diguin, al que proposin, al que decideixin, al que insinúin! Mira que ho hem intentat de vegades això de parlar o dialogar per trobar solucions. Mira que hi hem arribat a anar de vegades a Madrid o allà on calgui per intentar trobar maneres per desencallar els anhels d'un poble que vol ser lliure, però que ho vol fer amb diàleg, amb calma, sense trencadisses, amb voluntat constructiva.... Tants i tants anys així. El 2006 amb l'Estatut d'Autonomia, les retallades al mateix en el Congrés, les "firmitas contra los catalanes" d'en Rajoy i companyia, el Referèndum d'aquell reduït Estatut, la sentència del Constitucional anul·lant molts dels seus preceptes validats, això sí, per a altres Estatuts d'Autonomia...., manifestacions històriques, Via Catalana, la famosa V de Barcelona, el 9N, el Pacte Fiscal del 2012, les constants majories independentistes al Parlament de Catalunya, aquell PSC a favor d'un referèndum pactat ara a favor del 155, l'anada al Congrés amb la proposta majoritària del nostre Parlament demanant la Consulta pactada a favor de l'Autodeterminació de Catalunya... el 27S! les 26 lleis socials impugnades, tombades o anul·lades pel ditjós TC del 155, els divuit mesos de preparació de les estructures d'Estat, transitorietat Jurídica i Referèndum, la paperera de la història, els Junts pel Sí i el Separats pel Sí d'ahir, la concentració del 20 de setembre després de les detencions de càrrecs públics i escorcolls sense ordres judicials, els tancaments de pàgines webs, el referèndum de l'u d'octubre, l'aturada de país del 3 d'octubre, la proclamació suspesa del 10 d'octubre, l'altra aturada del 8 de novembre, la mani per demanar la llibertat dels presos polítics de l'onze de novembre al carrer Marina! I m'aturo aquí perquè no acabaria.
Amb tot, sempre la frase dels del 155: "Això del Procés és quelcom de quatre aixelebrats. La majoria del país no vol la independència ni la República. Sempre han dit que, calia escoltar a la majoria silenciosa d'aquest país. I és així que, després de la Proclamació de la República el passat 27 d'octubre, dels empresonaments dels Jordis i mig Govern, que el President i quatre Consellers hagin hagut de sortir del país cap a l'exili a Bèlgica per no ser empresonats, hi ha qui diu que Europa (està per veure que això sigui veritat) imposa unes eleccions a Catalunya per sortir de dubtes.
Doncs ahir vam sortir de dubtes. 70 diputats del bloc independentista contra 57 dels del 155! i al mig, 8 que no saben, no contesten, però que proclamen als quatre vents que estan a favor del dret a decidir dels catalans d'una forma pactada i dialogada i que han portat la resolució del Senat en aplicació del 155 davant d'aquell tribunal constitucional, que si Montesquier aixequés el cap, no aguantaria ni cinc segons despert! però que, en tot cas, cal reconèixer-los l'esforç, essent com són una formació d'àmbit estatal.
Ahir se celebren unes eleccions il·legals, il·legítimes, indignes, imposades... sota el règim de la por, amb tots els mitjans atacant les nostres institucions democràtiques, falsejant la realitat del país, una televisió pública catalana intervinguda, com també Catalunya Ràdio, els Jordis a la presó, com també el Vicepresident Junqueras i el Conseller Forn. cada dia amb informacions i enquestes manipulades... manifestacions espanyolistes amb agressions i violència constant contra qui no ha fet res més que voler votar amb llibertat. Les porres del dia 1 d'octubre, l'imputació de centenars de càrrecs públics, la por sempre com a bandera. I ahir, davant d'unes eleccions il·legals, il·legítimes i imposades, amb la Generalitat suspesa i el President i quatre consellers a l'exili, sortim tots a votar. Participació més que històrica. Mai més tornarem a veure més del 80% dels ciutadans d'aquest país davant les urnes. Quan afirmàven que el passat 1 d'octubre, això dels més de dos milions de catalans que van votar, era perquè ho feien tres o quatre vegades i sense garanties. Ahir van tenir la resposta. Encara n'hi ha hagut més que el dia 1 d'octubre que van votar a favor de la independència i la República. Ara (quan es va evidenciar que si algú feia trampes, aquests éren els del 155 i sobre tot els de C's), ara que ningú podrà parlar de manca de garanties, Catalunya va tornar a pronunciar-se inequívocament a favor de la independència i la República: 70 a 57. Això és el que volia saber Europa i el món. Avui ja ho tenen clar i així ho reflexen tots els seus mitjans. Ningú parla que si l'Arrimadas no sé què de la majoria de vots. Tothom es fixa en els vots i escons a favor o en contra de la independència i la República.
Per tant, tema aclarit. El Govern a la presó i a l'exili ha de tornar perquè així ho ha volgut el poble. Les causes penals i empresonaments no tenen causa ni justificació.
Si hom volia saber el què, avui ja ho sap. Ha resultat doncs, que la "Mayoría Silenciosa" era independentista!
