Quan ja fa trenta-sis hores que ens trobem en un permanent estat de confusió, d'extranyesa, de nervis continguts, d'incomprensió, de dubtes, de no saber què està passant, de ràbia col·lectiva... i tantes altres sensacions que ens portarien a conformar una llista inacabable, és precisament quan hem de tenir més força i convicció que mai en la nostra ferma decisió de fer tot el que calgui per portar Catalunya a la seva plena independència amb el desplegament de la República proclamada, mitjançant la llei de transitorietat aprovada pel Parlament de Catalunya que, aquí sí, diguin el que diguin, el TC va declarar que s'havia fet d'acord amb el correcte procediment d'aplicació del Reglament de la cambra legislativa catalana.
El Procés l'ha liderat el poble i ha de seguir essent així. Sort en tindrem que la gent no podrà tolerar més situacions com les d'ahir. Suposo que ha quedat evidenciat que aquí no s'hi valen estratègies de partit. Aquí hi ha tot un poble al darrera on ningú pregunta al del seu costat a quin partit vota. si hi ha qui tenia coll avall guanyar les eleccions il·legítimes, il·legals i imposades pel 155 del passat 21 de desembre, resulta que es va equivocar. Ara no pot intentar fer el llit a ningú amb excuses de mal pagador, si resulta que no t'ha sortit bé la jugada. Només ens serveix la unitat per damunt de tot. No s'hi val res més que la unitat. Tots junts hem aconseguit arribar fins aquí..., i només junts podrem aconseguir l'objectiu de llibertat plena.
Tots sabíem que això dels somriures s'acabaria un dia o altre. Sabíem que per moltes manifestacions, banderes, símbols, llaços i el que calgui, tenim un poder en front massa gran. Sabem que només amb desobediència, amb fermesa democràtica, amb actitud cívica i pacífica, però sense deixar-se trepitjar, ens en sortiríem. Sabíem que només complint amb els compromisos adquirits posant en risc patrimonis, famílies i situacions personals, es podrà arribar lluny. Sabíem tots que, qui no estigui disposat a assumir tot això, no cal que accepti càrrecs de responsabilitat en moments tant i tant greus per a la nostra història col·lectiva.
Per tant, només cal pensar en que allò d'ahir al Parlament ens ha de servir per tornar a tenir clar que el que volem fer entre tots i els compromisos adquirits, són tant enormes que qui no estigui disposat a passar per tota mena de situacions de risc personal i patrimonial, més val que s'aparti. aquella actitud ferma del dia 1 d'octubre de tot un poble és el que volem veure també dels nostres representants. No és admisible que hi hagi presos polítics o de consciència en un país aparentment democràtic. Ni que hi hagi un president i quatre consellers a l'exili. No es pot jugar amb això. Si hom pensa que tot plegat pot ser moneda de canvi per aconseguir no sé ben bé el què, s'ha equivocat. Tot un país estem pendents d'ells. Tots sabem que seguir endavant comportarà més sacrificis, més presos, potser més exiliats... Sabem que caldrà augmentar l'acció col·lectiva. Potser paralitzar el país i d'altres mesures de pressió. Ja sé que alguns em dieu que semblo de la CUP. Perfecte! Tots hem de mantenir la mateixa actitud davant la grandiositat del que perseguim i hem d'actuar units i sense fisures. L'adversari sap molt bé a què juga i sap més bé encara quines són les nostres debilitats. Si volem afrontar amb dignitat aquesta fase final, ens hem d'arramangar del tot. O ens hi posem tots a la una, o pleguem veles!
Espero que això d'ahir ens faci adonar a tots que si hem arribat aquí, hem d'acabar de jugar totes les cartes peti qui peti.
Hi ha qui em pregunta sobre això que dic de la desobediència. És clar que s'han de desobeir les lleis i les resolucions injustes. Si no ho fem ara, quedarem definitivament en el no-res. Serem menys que qualsevol de les comunitats autònomes uniprovincials existents a Espanya. Recordeu que hi ha articles d'algun estatut d'autonomia que conté articles idèntics com els que van ser anul·lats per a Catalunya i no passa res. Esperem que no anem a eleccions de nou. Però si cal anar-hi després d'això d'ahir, suposo que a molts els hauran acabat de quedar clares algunes coses i esvaït tots els dubtes definitivament!
estic convençut que, malgrat tot, ho aconseguirem!!!
