dilluns, 22 d’abril del 2013

PERQUÈ NO VOLEM QUE ELS DESNONATS DEL NOSTRE POBLE HAGIN DE PAGAR PLUSVÀLUA

Reprodueixo a continuació la moció que el Grup municipal de CiU hem presentat al Ple de l'ajuntament per evitar que les persones que es trobin en una situació de pèrdua del seu habitatge habitual com a conseqüència d'un procés d'execució hipotecària o dació en pagament, no hagin de fer front, a sobre, al pagament d'un impost municipal com és el de la Plusvàlua:

 

PROPOSTA DE MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER DEFENSAR QUE L'AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS EXIMEIXI  LES PLUSVÀLUES PER DESNONAMENTS.

 

El drama que representen els desnonaments sobretot per a les persones més afectades per la crisi ens porta a presentar aquesta moció.

 

Trobem absolutament injusta la càrrega que suposen els efectes dels desnonaments causats pel pagament de la liquidació de la plusvàlua en el cas de la pèrdua de l'habitatge habitual per execució hipotecària o dació en pagament.

 

Les caixes i entitats bancàries mostren poca consideració perquè avancen les execucions dels desnonaments sense contemplacions a les persones que incompleixen el pagament de la hipoteca.

 

La manca de sensibilitat expressada en la resolució d'aquest ajuntament a les al·legacions formulades pel Grup municipal de Convergència i Unió al pressupost d'enguany desestimant la possibilitat de bonificar o acordar la exempció  de la plusvàlua en aquestes situacions.

 

Per tot això, el grup de Convergència i Unió proposa al Ple de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans l'adopció dels següents acords:

 

1.      Que l' Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, en el supòsit que la normativa estatal no eximeixi del cobrament de l' impost, assumeixi el cost de la liquidació de la plusvàlua municipal a les persones que perdin el seu habitatge habitual per execució hipotecària o dació en pagament.

 

2.      Que l' esmentada subvenció s' atorgui previ informe dels serveis socials municipals que avaluïn la situació econòmica del subjecte passiu.

 

3.      Que l'alcaldessa de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans enviï  una carta a totes les entitats bancàries del poble per demanar-los que impulsin les mesures necessàries per evitar desnonaments, ja sigui renegociant les condicions del pagament de la hipoteca o dels lloguers, negociant terminis raonables de carència o admetent en la pràctica la dació en pagament, dels afectats.

 

4.      Instar el govern de l'Estat espanyol perquè introdueixi canvis normatius sobre aquest impost com la cessió als ajuntaments de les competències sobre aquest tribut, actualment de competència estatal.

 

5.      Per tal de pal·liar els efectes socials dels desnonaments, demanar al govern de l'Estat espanyol que estableixi l'obligació legal de reservar als municipis un percentatge d'habitatges executats del banc dolent per a institucions socials del poble.

 

 

Palau-solità i Plegamans, 10 d'abril de 2013.

 

divendres, 19 d’abril del 2013

LES NOSTRES PREGUNTES AL GOVERN D'AQUEST MES D'ABRIL

Quan encara no disposem de les respostes a les preguntes del mes de març, just avui hem registrat les d'aquest mes d'abril:
 

 

 1. Per quina raó s'ha procedit a retirar la gran Senyera del Castell de Plegamans? S'ha pensat de tornar-la a col·locar? Quant temps tardaran a recuperar-la?

 

2. Per quina raó la bandera de Catalunya que oneja al balcó de la casa Consistorial és d'unes dimensions inferiors a les de la bandera espanyola? S'ha pensat en col·locar-n'hi una altra d'idèntiques dimensions o més gran que l'espanyola?

 

3. Considerant el canvi de criteri acordat en relació al Butlletí Municipal. Quin cost té encartar-lo en cadascuna de les dues revistes del poble, Palau Informatiu i l'Alzina? Quin cost suposa cada mes l'edició, impressió i distribució d'aquest butlletí?

 

4. Quin criteri de col·laboració econòmica s'ha establert a partir d'aquest any 2013 per insertar informacions i anuncis a les dues revistes privades del poble? Quin import de diners s'ha acordat destinar a cadascuna d'elles?

 

5. Quines tasques concretes s'han encarregat a l'advocat de l'equip de govern, sr. Bartomeu Martínez, a banda de la redacció i presentació de denúncies davant fiscalia en relació al contracte de permuta financera amb el Banesto? Quins imports i per quins conceptes ha facturat aquest 2013 l'esmentat professional?

 

6. A la vista de les manifestacions del regidor David Abascal en el sentit que es preveia posar en marxa el tant anhelat Centre Ocupacional o Centre especial de treball per a persones amb discapacitats abans d'acabar l'any 2011 i tenint en compte les converses i negociacions mantingudes entre l'ajuntament, l'associació Adispap, l'associació de jardiners de Palau-solità i Plegamans i la cooperativa TEB. Com està aquest projecte i per quina raó encara no s'ha posat en funcionament?
  

7. Com és que es segueix pagant 109.000 euros, l'any, quan s'ha jubilat algun dels components de l'asociació de jardineria, i no s'ha ampliat la plantilla, ni les feines que  s'estaven fent?

 

8. Està l'equip de govern disposat a reemprendre el projecte de taller ocupacional o centre especial de treball, pel bé del col.lectiu de persones amb discapacitats, i de les organitzacions expertes i amb experiència, en l'àmbit de la minusvalia intel.lectual,?

  

9. En l'àmbit de l'esport, què s'ha fet per promoure l'inclusió social, en el món de l'esport, a persones amb discapacitat intel.lectual de la nostra població, des que es va disputar la primera Copa Generalitat de Petanca Special Olympics el maig del 2011? Hi ha persones del col.lectiu integrades en equips de la població practicant esport? que està previst fer amb les entitats esportives i amb les persones afectades per alguna minusvalidesa, per practicar esport, fet que els permetria fer una integració social més complerta i segura en les seves vides?

 

10. És cert que l'agent de la Policia Local que es va incorporar en comissió de serveis en substitució del que va marxar, pel mateix concepte, a Torelló, ha demanat poder continuar a la plantilla de la nostra policia durant els dos anys previstos, malgrat l'agent que va marxar es reincorporarà aviat al cos? És cert que aquesta petició de poder seguir en el cos palauenc ha estat demanada amb el suport d'una gran part de la plantilla de la Policia Local? Podria ocupar aquest agent la plaça que ha deixat vacant el caporal que ha marxat a la Policia de Cerdanyola del Vallès?

 

11. És cert que no funcionen els terminals PDA cedits en el seu dia per la Diputació de Barcelona a la Policia Local? Per quina raó?

 

dilluns, 15 d’abril del 2013

NO SOM COM ELLS

Ho dic pel PSC de Palau. Diuen que quan algú, d'una forma habitual, actúa fent tota mena de maniobres, estratègies, maquinacions, etc, ho fa pensant que els altres també operen de la mateixa manera. Quan hi ha qui fa reviure tot sovint a Maquiavel sota aquella premisa de: "La fi justifica els mitjans"; ho fa pensant que els demés també ho faran i és ell qui s'avança com a estratègia per a evitar que d'altres li passin al davant en les seves, normalment, poc honorables, pretensions.
 
I és que, a la vista del que es publica a la pàgina del PSC del Palau Informatiu en relació a la meva intervenció, com a portaveu del grup municipal de CiU, en el plenari del passat mes de març en quant al famós SWAP, es delaten quan l'única conclusió que saben extreure de les meves paraules, és que persegueixo no sé quines finalitats i que, d'aquesta manera, aconsegueixo ves a saber quins objectius. Poc saben ells quina és la nostra manera transparent i democràtica de funcionar. Poc saben que, a diferència d'altres formacions, aquí tot es discuteix, primer, en el sí del Grup municipal, i després es posa en coneixement de la militància i es marquen les línies a seguir en qualsevol qüestió.
 
Davant d'un ple, ja sigui ordinari o extraordinari, un cop el Grup municipal disposa de tota la informació i documentació respecte dels punts a tractar i aprovar, realitza una primera reunió de valoració. Posteriorment convoca una reunió amb la militància d'ambdós partits de la Federació per discutir els diferents punts un cop exposats, i així determinar el nostre posicionament, qui intervindrà defensant cada cosa i, fins i tot, es fan les consideracions oportunes en relació a si cal o no debat, si es pot passar a una aprovació directa, etc, de cara a la Junta de Portaveus que té lloc el dia abans del ple.
 
Abans del ple del mes de març, i amb el coneixement del grup i els responsables de CiU, vaig reunir-me amb els diferents representants dels grups del govern. També amb la pròpia alcaldessa. tot per tal d'evitar el que ens vam veure obligats a fer: Explicar públicament l'existència d'una denúncia político-penal contra responsables polítics i funcionaris, però no contra l'entitat bancària que és contra qui s'havia acordat actuar. El problema és que els vam passar al davant. Que vam fer públic quelcom que ells es reservaven per a quan hi haguessin autèntiques imputacions i els pogués comportar l'anhelat titular de premsa. Però, també es van trobar sense saber com actuar davant el desconeixement d'una gran part dels regidors/es de l'equip de govern sobre l'existència d'aquella denúncia.
 
Tot, només perquè no van voler acceptar sota cap concepte aquell Atès que vam proposar incloure en l'acord d'anul·lació del SWAP on es feia constar que els grups de l'anterior govern manifestavem que en cap cas es va voler contractar un producte especulatiu. I les reunions que vaig mantenir abans del ple només pretenien evitar que haguessim de fer públic tot això i així intentar mirar de no entrar en una espiral que considerem perillosa; tot i que hi ha qui diu que aquesta afirmació constitueix una amenaça.
 
Davant l'incomoditat i tensió que fer sortir això a la llum va provocar en el sí del govern, van començar per negar l'existència de la denúncia, van dir que això deuria ser un efecte col·lateral d'haver posat el SWAP en coneixement de fiscalia, la mateixa alcaldesa va dir en el plenari que no hi havia cap denúncia penal. Tot això va quedar aclarit en una reunió amb l'advocat de l'equip de govern qui, efectivament, va mostrar la denúncia, i ara han de fer veure que tot estava previst, que ja ho vam acordar així en plens anteriors i que si som tant "burros" de votar a favor de denunciar-nos nosaltres mateixos, que és el nostre problema. Però, malgrat tot, nosaltres seguirem apostant pel diàleg, perquè tot això no beneficia a ningú i, intentarem no entrar en més debats d'aquest estil a pesar de les més que probables provocacions.
 
Mireu. Convergència i Unió té molt clar el seu sistema de funcionament, i aquí ningú va per lliure ni va a la recerca d'objectius obscurs. Aquí tot es discuteix entre tots, i tots decidim què direm, com ho direm i qui ho dirà.
 
Tota la resta és pura imaginació i portar a l'adversari el que és propi d'altri.
 

dissabte, 13 d’abril del 2013

L'ESCRIT DE CiU D'ABRIL AL BUTLLETÍ MUNICIPAL

MOLTS DINERS PER SEGUIR SENSE FER RES

 

Presenta el Govern la liquidació del pressupost del 2012: superávit de més de dos milions d'euros i romanent disponible d'un milió i escaig que s'incorporarà al pressupost d'enguany. Es va iniciar la legislatura amb tota mena de proclames sobre falsos deutes i impagaments de l'anterior govern. No només no era veritat sinó que es va tancar el pressupost del 2011 amb més de sis-cents mil euros de romanent disponible. S'ha evidenciat la mentida. Ara que sabem que hi ha diners volem saber: Com s'utilitzaran? Amb quins serveis i quines inversions?

 

De moment, baixen subvencions a les entitats. No poden compensar les pujades de les tarifes d'Escoles Bressol i de Música. No poden invertir a can Periquet. Desmunten serveis importants com la Unitat de Mediambient de la Policia Local. No hi ha diners per arribar a acords salarials amb la Policia i el personal municipal. Acomiaden alguna treballadora municipal sense justificació. No volen crear un fons per a bonificar les plusvàlues dels desnonats o els afectats per una Dació en pagament. No conecten la llum a l'antiga caseta de la Creu Roja. No poden tallar l'Av. Catalunya per al Mercat Medieval. No acaben l'obra de la masia de can Falguera.... No només no fan, sinó que desfan. No hi ha diners. Però ara diuen que hi ha un superàvit de més de dos milions d'euros. Fan caixa per al darrer any de govern, amb eleccions a la vista?

 

Mentrestant, fan denúncies injustificables i reclamen tiquets i factures que no saben trobar… i segueixen fent oposició a l'oposició!

 

dijous, 11 d’abril del 2013

EL GOVERN DEL NOSTRE AJUNTAMENT S'AVERGONYEIX D'EXHIBIR LA BANDERA DE CATALUNYA

Hem deixat passar un temps (no fos cas que es tractés d'algun problema puntual), però no. El que ara diran no ho sabem, però el cert és que, durant l'anterior legislatura, tot i governar amb el PP, es va col·locar  una gran senyera al Castell de Plegamans, visible des de tots els indrets del territori de Palau-solità i Plegamans. Sí que, de forma puntual, per raó de la seva neteja i/o reparació, es retirava un o dos dies per tornar-la a posar d'immediat.

Ara ja fa exactament un mes que la gran senyera del castell no hi és. Què ha passat? Ho hem preguntat en diverses ocasions. No hi ha resposta en cap sentit. La bandera no hi és i ningú s'ha queixat encara. Què vol dir això? que tant ens fa si hi ha o no el nostre símbol nacional en un lloc ben destacat de la vila? que la gent no se n'ha percatat? Hi ha algú disposat a reclamar que es torni a col·locar? existeix alguna entitat disposada a lluitar per aquesta qüestió al nostre poble?

És evident que si això segueix així, des dels grups municipals de CiU i ERC haurem d'emprendre alguna iniciativa en forma de moció al plenari per demanar la recuperació de la gran senyera del castell. Però, veient com s'actua en d'altres municipis veïns, com és el cas de Caldes de Montbui on hi viu l'alcaldessa de Palau, i on, per subscripció popular l'Ajuntament ha instal·lat una gran Estelada a l'entrada del poble, crec que nosaltres, seguint els passos del que demana la nostra societat d'una manera cada vegada més majoritària, i considerant que el Ple de l'ajuntament ha aprovat la Declaració d'Independència el passat mes de setembre de 2012, així com la de Sobirania del Parlament de Catalunya del 23 de gener passat, caldrà instar la seva col·locació a les entrades de Palau-solità i Plegamans.

Pensava però, que la desaparició de la gran senyera del Castell era l'únic senyal d'avergonyiment de la catalanitat del govern municipal. Però, resulta que, al balcó de l'Ajuntament, la bandera catalana és d'unes dimensions molt inferiors a l'espanyola! Creieu que hem de seguir així? qui n'és el responsable? No crec que hi tingui a veure ni el regidor Miquel Rovira ni els dos regidors d'ICV pel que conec de les seves conviccions. Però, si us plau: que qui li correspongui faci el que calgui per recuperar la normalitat en quant a l'exhibició dels nostres símbols nacionals!

Volem la gran senyera al castell. Volem una bandera catalana al balcó de l'ajuntament, igual o més gran que l'espanyola de la Sra. Llanos de Luna. Posats a demanar, quan vulguin, poden retirar l'espanyola, posar-hi al seu lloc l'estelada, i fer cas del que, d'una forma majoritària, demanda el poble!

dijous, 4 d’abril del 2013

ES LIQUIDA EL PRESSUPOST 2012

Em quedava per comentar-vos encara un punt del darrer ple ordinari del mes de març, a banda de l'anàlisi de les respostes a les nostres preguntes del mes de febrer; i és el que feia referència a la Liquidació del Pressupost del 2012.
 
Recordareu l'inici de l'actual legislatura. Sí, aquells grans titulars "informant" de la "desastrossa" situació econòmica i de liquidesa en que l'anterior govern havia deixat el consistori. Recordareu allò que haviem deixat un deute de prop de cinc-cents mil euros pendents de pagament de factures dels mesos que precedien l'entrada del nou equip. I s'expressava en uns termes com si es tractés de la gran ruïna de l'Ajuntament, com si els danys causats fossin del tot irreparables, com si en molts anys no tornariem a gaudir d'una situació econòmica favorable. Després ens van tornar a atacar amb el tema d'uns pressumptes diners que s'havien de tornar a Madrid dels que s'havien rebut per la restauració de la masia de can Falguera, i que no s'en va tornar a saber res més.
 
tot plegat ens va dur al plenari del mes de març de l'any passat, en el que es va donar compte de la liquidació del pressupost del 2011 amb uns resultats que abocaven un romanent disponible de més de sis-cents mil euros i un superàvit de més d'un milió. I aquí s'els va desmontar tota l'estratègia d'atac polític evidenciant-se que la solvència del consistori era inmillorable i que les arques municipals estaven del tot sanejades, desmentint totes les falsetats fins aleshores proclamades.
 
En el passat ple es va donar compte de la liquidació del pressupost del 2012. Observem un superàvit de més de dos milions d'euros i un romanent disponible que s'incorporarà als pressupostos de 2013 de gairebé un milió dos-cents mil euros.
 
Sabent tot això, hem d'aturar-nos a reflexionar sobre el discurs que tantes vegades hem sentit de la precària situació econòmica de l'Ajuntament i sobre la frase tant i tant repetida del NO HI HA DINERS.
 
No hi ha diners:
Per tal d'arribar a acords salarials amb la Policia i el personal municipal; no n'hi ha, i per això han de reduir les subvencions a les entitats del poble. No poden compensar les baixes d'aportacions a escoles bressol i escola de música perquè no afecti als pares; es neguen a crear un fons a fi de bonificar al 100% les plusvalues en els casos de perdua de la vivenda habitual per desnonament o dació en pagament; no es pot acordar una bonificació de l'IBI per a persones grans i famílies monoparentals; no es pot tallar l'avinguda Catalunya per celebrar-hi el Mercat Medieval; no poden conectar a la xarxa elèctrica l'antiga caseta de la Creu Roja perquè s'hi acabin d'instal·lar els voluntaris de Protecció civil i l'AAVV de la Plana de can Maiol; s'han de desprendre de vehicles de la Policia Local i desfer unitats especialitzades; no poden culminar la restauració de la masia de can Falguera...., I podria seguir.
 
La conclusió més plausible, donat que s'ha evidenciat una situació econòmica que en cap cas pot justificar les retallades que fins ara s'han practicat, és que estiguin preparant el terreny per afrontar el darrer any i mig de legislatura executant obres o fent un desplegament propagandístic, amb finalitats exclussivament electoralistes. I si això és així, caldrà denunciar-ho doncs, el que ha quedat clar és que, fins ara no s'ha governat. Només hi ha hagut atac a l'adversari polític, s'ha fet oposició a l'oposició i s'han desfet moltes de les consecucions de l'anterior govern com tantes i tantes vegades he repetit.
 
Els diners d'un ajuntament són per millorar els serveis a les persones, la seva qualitat de vida, portar a terme obres necessàries.... Però, el que no procedeix, és convertir una administració pública en una caixa d'estalvis!
 

dimarts, 2 d’abril del 2013

PARLEM DEL SWAP, I DEL QUE NO ÉS UNA DENÚNCIA INFORMATIVA

Recordeu el cas Montjuïc? Sí, aquella situació que va esclatar quan l'anterior govern acabava d'arribar arran de l'execució d'una sentència judicial de l'any 2005, amb govern socialista a l'Ajuntament, instada pel propietari afectat per les requalificacions urbanístiques efectuades. Una sentència que obligava als propietaris del barri de Montjuïc a abonar les quotes urbanístiques corresponents a l'esmentat propietari per un import total de 900 000 euros. Però, que a més, el consistori es va veure en la necessitat d'abonar també els interessos de demora generats per l'incompliment de la sentència per part del govern socialista en qüestió per un import de 300 000 euros aproximadament que, considerant que aquell incompliment del consistori no s'havia de repercutir sobre els veïns de la zona, fou el propi Ajuntament qui s'en va fer càrrec. No així els 900 000 euros de principal que, segons ordenava la pròpia sentència, l'havien de pagar els titulars de finques del barri.
Recordareu també, com els grups que estaven a l'oposició durant el mandat 2007/2011 van fer tot el que van poder a fi de llençar als veïns en qüestió contra el govern municipal, fent-los anar als plens un mes rere l'altre, provocant concentracions de tota mena, etc. I, després de moltes reunions i negociacions, constatant que eren els veïns o propietaris dels terrenys d'aquella zona, i només ells, els qui s'havien de fer càrrec del pagament dels 900 000 euros, per part del govern municipal es va optar per facilitar el pagament a terminis als referits titulars i mirar d'avançar els diners abans del termini fixat pel jutge ja que, en cas contrari, s'incurriria en greus responsabilitats penals i civils per part de l'alcaldessa, interventora, Secretària municipal, etc.
Arribats aquí, i existint una pòlissa de crèdit per 900 000 euros amb l'entitat Banesto, quan es va voler disposar dels diners no va ser possible ja que mancaven pocs dies perquè caduqués el mateix. Al demanar la seva renovació, el consistori es va trobar amb la negativa del banc, condicionant la seva concessió a que diversos crèdits existents en d'altres entitats es garantíssin gjunt amb els 900 000 euros, de tal manera que es cobrien fins a quatre milions d'euros.
en cap cas significava això que es produís un major endeutament de l'Ajuntament sino que es garantien diversos crèdits en una sola pòlissa al Banesto. Per tant no hi havia increment de l'endeutament i per això, des dels Serveis Tècnics municipals es va considerar que no era necessària la seva aprovació pel ple de l'Ajuntament.
Així, havent satisfet el consistori els interessos de demora pels incumpliments de la sentència per part del govern socialista anterior i per un total de 300 000 euros, es va voler avançar uns diners que corresponia pagar-los als propietaris de la zona, a fi que aquests poguessin abonar-los en uns terminis que els resultessin més còmodes.
L'ajuntament, tot i haver encarregat un informe jurídic sobre les possibles responsabilitats en que s'havia pogut incórrer pels incompliments de la sentència i el cost que això havia suposat pel municipi, va entendre que no hi va haver responsabilitats penals sino mala gestió política.
Per intentar que tot plegat no comportés un major cost al consistori es va contractar el mal anomenat SWAP que, en definitiva, és un contracte de permuta de tipus, el qual garantia que mai l'ajuntament hauria de pagar més si seguien pujant els tipus d'interès a l'hora de procedir a la devolució del crèdit. Però, en canvi, sembla que, d'una forma molt complexa i poc clara, amagava que en cas de baixada, en aquells moments imprevisible, dels tipus d'interès per sota del 0,8%, sí que hauria de fer-se'n càrrec el consistori. I per això, detectat l'engany perpetrat pel Banesto, des de CiU sempre hem estat d'acord en procedir a l'anul·lació d'aquest contracte i així s'ha expressat en tots i cadascun dels plenaris en els que s'ha seguit la tramitació de l'esmentada anul·lació.
La sorpresa vingué quan, havent-se acordat, també amb la nostra conformitat, que l'expedient administratiu de contractació del SWAP es posés en coneixement de la Fiscalia per si hi detectava algun tipus d'il·legalitat, irregularitat o abús, ens trobem que des d'alcaldia i mitjançant l'advocat de l'equip de govern, es formula denúncia contra persones concretes de forma expressa, "y contra todo aquél que pueda resultar responsable a la vista de los hechos investigados". No és una DENÚNCIA INFORMATIVA; no existeix aquest concepte jurídic. És una denúncia contra determinades persones acusant-les de diversos delictes.
Aquest fet, va fer que, en el ple del passat dia 26 proposessim l'inclusió d'un nou Atès a la resolució d'anul·lació del SWAP que digués: "Atès que per part dels grups municipals que conformaven l'anterior equip de govern s'ha manifestat que mai va ser la seva voluntat la de contractar un producte especulatiu". Això va provocar la radical oposició del govern a incloure-ho. Demostració que la negada denúncia existeix i de la manca de voluntat de mirar de solventar aquesta qüestió políticament. Tots, com sembla que també ICV i la Veu, així com una part dels regidors socialistes, estem d'acord en depurar responsabilitats contra l'entitat que ha abusat d'una forma injustificada de l'Ajuntament. Tots defensem els interessos col·lectius del poble. Detestem la política d'anar uns contra els altres. Si això fos així entrariem en una espiral perillossa d'atacs i denúncies que no ens portarien enlloc. Que és que haviem de denunciar pels 300 000 euros que va costar al poble l'incompliment de la sentència de Montjuïc?
Només vam demanar l'inclusió d'un Atès a la resolució. La negativa a acceptar-lo va evidenciar la Cacera de bruixes denunciada públicament.
No sé si hi ha hagut algun tipus d'error en la tramitació administrativa. Per això hi ha uns tècnics municipals que assessoren i orienten. El que sí sé, és que mai ningú ha pretès actuar d'una forma negligent, ni treure profit o beneficiar-se d'aquesta o aquella contractació. Per això demano que s'aturi aquesta ofensiva política consistent en judicialitzar-ho tot, embrutar-ho tot només per obtenir-ne un resultat més que incert.