dilluns, 22 de desembre del 2014

AVUI PICA PICA NADALENC DE CiU A CAN CORTÈS, AMB EN JOAN RIGOL!

Aquest vespre, a partir de dos quarts de nou i a l'Auditori de la masia de can Cortès, tindrà lloc el ja tradicional Pica Pica de Nadal que Convergència i Unió de Palau-solità i Plegamans organitza cada any per aquestes dates.
 
Com sabeu, aquest és un acte que sol celebrar-se en el mateix local de la formació. Però enguany, considerant, per una banda, la gran categoria personal i política del nostre convidat, en Joan Rigol, President del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i per una altra, els moments històrics com a país en els que ens trobem així com la proximitat de les eleccions municipals, hem considerat oportú de portar a terme aquesta trobada amb els nostres militants, simpatitzants i amics, a la masia de can Cortès.
 
Us hi espero per poder-vos saludar personalment!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


divendres, 19 de desembre del 2014

EL CAOS S'APODERA DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS!

Divendres 19 de desembre. Dos quarts de nou del matí. Sortim de casa direcció Caldes. Baixem pel carrer Dom Bosco, arribats a la Carrerada, tallada per les obres entre aquesta via i l'Avinguda Catalunya. Seguim Rambla Pere Pou avall, i a l'alçada de can Cortès, tampoc podem girar a l'esquerra ja que, segons sembla, a banda de les obres (de les que ja parlarem algun dia) davant de la masia de can Cortès, sembla que s'han decidit a arrancar tot l'asfalt del carrer can Cortès des de Pere Pou fins Avinguda Catalunya, i això que es trobava en perfectes condicions, per renovar-lo del tot! Seguim avall, i no podem girar tampoc a l'esquerra en el carrer Indústria ja que el Camí Reial direcció can Cortès també està tallat pels mateixos motius. Seguim avall i finalment, ens podem incorporar a l'Avinguda Catalunya, a l'alçada de Jorbachs, direcció Caldes de Montbui, on s'hi produeixen més talls de trànsit per diferents obres, tant a la cruïlla amb Carrerada com per petites reparacions a la calçada. En tota aquesta estona (que no és pas curta) males cares, gent indignada, vianants estressats, comerciants impotents, conductors nerviosos i tot el que us volgueu imaginar.
 
Això que us acabo de descriure, es repeteix en diversos indrets del poble.
 
Què està passant? Em pregunta algú. Jo que somric. I diu: Serà que venen eleccions? Segueixo somrient. Però, no es podria coordinar una mica més tot plegat? Doncs sí. Això sí que és cert, i no entenc les raons de tant poca coordinació quan s'acumulen obres i reparacions a tort i a dret que gairebé et fan impossible poder sortir de casa sense que t'acabis topant amb alguna obra, tanca, planxes al terra, piles de runa, etc.
 
Realment, l'espiral d'embogiment en el que ha entrat l'actual Govern municipal a cinc mesos de les eleccions municipals, penso que els pot acabar essent contraproduent. És a dir, que aconsegueixin l'efecte contrari al que persegueixen.
 
Que pensin però, en quin moment s'han decidit a iniciar tot aquest reguitzell d'obres i quins efectes tant i tant perjudicials pot comportar tot plegat en els nostres comerciants i veïns en general. Que reflexionin una mica sobre les raons per les quals hi ha un Govern que s'ha passat tres anys i mig dedicat de forma exclusiva al pur i inevitable manteniment (només faltaria), i que, ara de cop i volta, engega una ofensiva, com ja hem vingut avisant des de fa força temps des de CiU que això passaria, a la vista de les darreres modificacions de crèdits aprovades en els plens dels últims sis mesos, ja que tot això ni gens ni mica figurava en els pressupostos municipals del 2014. I és que, sota l'excusa que les arques municipals es trobaven falsament buides, s'han dedicat a estalviar i estalviar, per tal d'arribar als últims mesos i evidenciar una obra de govern fins ara inexistent.
 
Hi ha qui em fa veure com en moltes zones s'han reasfaltat carrers que es trobaven en bon estat, com és el cas del susdit carrer can Cortès. I doncs, per quina raó destinem tants diners a reparar calçades de dalt a baix en bon estat, retirant tot l'enquitranat vell i posant-ne de nou? Per què, en canvi, forats com el que hi ha a la calçada davant del Supermercat BonPreu ja s'ha reparat tres cops en quinze dies, i ja torna a estar deteriorat com el primer dia? Què està passant? No es podia haver repartit tot plegat una mica més i no perjudicar a la gent i als nostres comerciants en plena campanya de Nadal amb aquesta espiral d'obres?
 
En lloc d'haver estat tres anys i mig desfent, no fent cap inversió destacable i fent d'oposició a l'oposició, si tots els estalvis acumulats durant tres anys i mig els haguessin repartit una mica, ara no es trobarien amb els problemes de tota mena que la megalomania d'un govern municipal està provocant!
 
En poques setmanes s'haurà acabat, i ja parlarem de l'inici de la construcció de la famosa pista coberta, semicoberta o com n'hi vulguin dir (que faran a mitges), el famós auditori de més de quatre-cents cinquanta mil euros al costat de l'Escorxador per als joves i alguna altra obra d'envergadura que farà més bonic i ja no causarà les molèsties actuals a les persones. Pensaran que la gent s'oblidarà ràpidament dels patiments d'avui i que ja tindran preparat el seu aparador electoral de cara al mes de maig.
 
M'agradarà veure aquells "palmeros" que abans de seguida escrivien grandiloqüents manifestos perquè es desviava un carrer per alguna actuació a la Carrerada o on fos, a veure si, ara que l'afectació es multiplica per deu, diuen alguna cosa. La resposta no cal que us la digui. La sabeu perfectament!



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dijous, 18 de desembre del 2014

ELS INVIDENTS JA NO PODEM ANAR A L'ESTADI

Aquest és el provocatiu títol d'una carta enviada als diaris El PuntAvui i Ara on jo mateix expressava l'impossibilitat de seguir adequadament els partits del Barça en directe i en el mateix estadi, com a conseqüència de la, mai prou entesa ni justificada, sincronització de les retransmisions radiofòniques amb el senyal de televisió, i més des que s'implantés la TDT. El PuntAvui va publicar la meva carta el passat dimarts dia 16, i, pel que sembla, el diari Ara es planteja fer un ampli reportatge sobre com visc, com a invident, un partit des que arribo al camp fins que en surto.
 
Que em decideixi a publicar la carta en aquest bloc, on pràcticament sempre us parlo de Política, és pel ressò que està tenint la meva carta, i sobretot per la resposta que el Mestre, Joaquim Maria Puyal va dedicarme, en forma d'Editorial a l'inici de la retransmissió de dimarts en el partit del Barça contra l'Osca. Us enganxo a continuació l'enllaç perquè l'escolteu, i posteriorment us reprodueixo també la carta en qüestió.
 
Com us podeu imaginar, no tinc paraules per expressar el meu més sincer agraïment al que en Puyal va manifestar:
 

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/esports-catalunya-radio/FC-Barcelona-SD-Huesca-lestona-inicial/audio/861954

 

ELS INVIDENTS JA NO PODEM ANAR A L'ESTADI

 

Bé, sí que hi podem anar, però, d'ençà que totes les retransmisions radiofòniques dels partits de futbol s'han volgut sincronitzar amb el senyal de televisió, els invidents ja no podem seguir el joc en temps real.

 

Mai m'ha agradat lamentar-me. Sempre he lluitat pera conseguir els meus objectius i mai he fet servir com excusa el fet de no veure-hi per tal d'obtenir determinades avantatges i/o beneficis. Però, he decidit LLENÇAR DEFINITIVAMENT LA TOVALLOLA!

 

Sóc soci del Barça des de 1987. Sempre havia acudit al camp ben proveït d'auriculars per escoltar les retransmisions d'en Puyal. Molts anys gaudint, patint i cridant els gols, els uis, els ais, protestant les faltes, els posibles penals i el que calgui, però en temps real. Com tothom. L'entrada de la TDT va fer que, qui volgués sincronitzar el senyal de la Ràdio amb el de la Tele, pogués adquirir uns aparells per aconseguir-ho. Però, va arribar un dia que les ràdios es van obsesionar, sota raons que mai he acabat d'entendre, en sincronitzar amb les televisions les seves retransmissions, objectiu mai aconseguit donat que, en funció de quin canal, quina plataforma o en quina zona geogràfica et trobis, la sincronització no es produeix. Això sí, si vas al camp, quan en Mesi marca un gol, i tothom el crida, jo encara estic traient la pilota de banda.

 

Faig una darrera crida a que algú es decideixi a fer posible que els seguidors que no hi veiem poguem seguir anant a l'estadi i seguir els partits en temps real. Si no, ahir va ser el darrer dia que vaig acudir al Nou Camp. Causaré baixa com a soci i seguiré els partits tranquil·lament des de casa.

 




This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dilluns, 15 de desembre del 2014

GRAN CAP DE SETMANA PRENADALENC: COMERÇ, ENTITATS I SOLIDARITAT!

Efectivament, ha estat aquest, un cap de setmana on els comerciants del poble i les entitats de tota mena, han tornat a demostrar (i mai han fallat) que quan la volem fer grossa, no tenim aturador. No farem pas un repàs exhaustiu de tot el que s'ha esdevingut al llarg de dissabte i diumenge, perquè de ben segur, m'en deixaria alguna i per tant incorreria en una gran injustícia.
 
Però sí que es fa necessari reflexionar sobre el grau d'implicació de tots plegats en l'organització de grans events. Com en som de capaços d'haver refet el que la pluja va espatllar el passat dissabte 29 de novembre i així fer ressonar els tambors i timbals per tot el centre de la vila amb l'objectiu que cap nen quedi sense joguina en aquestes festes que ja tenim al davant. Com prop del 90% de parades de la Fira de Santa Llúcia corresponien a comerços, entitats i persones individuals de Palau-solità i Plegamans. Hem tornat a veure que, després d'un petit temps d'incerteses, les Vaques i les Cabres han tornat a ser el que eren i s'han superat en la recaptació de fons per a la Marató de TV3. Com les Colles del Ball de Gitanes, els amics Sardanistes, i tants altres han arrodonit la festa amb les seves sempre imprescindibles aportacions. Hem comprovat com, la Solidaritat de tots nosaltres no és només per als que no són del poble, sino que,com sempre a través de Caritas, de la mà de la Francesca de can Lluís, seguim aportant aliments i ajudes diverses als més necessitats d'entre els nostres. O com l'associació de discapacitats Adispap, també ens ha pogut mostrar el gran treball que fan amb les persones que pateixen determinades disminucions però que entre tots el que volem és que siguin uns més entre tots els ciutadans de la vila. O, per què no parlar dels Pessebristes que es superen any rere any, i quan ja pensàvem que tot estava inventat en el seu àmbit, ens sorprenen a tots amb un montatge extraordinari: (Triple Diorama Mòbil) que en cap cas us heu de perdre, creat pel Julià i en José Antonio.
 
Espectacular tot plegat. I és així que, entre tots, ens hem de seguir conjurant perquè aquesta dinàmica de participació iniciada ja fa uns quants anys, segueixi a l'alça i no s'aturi mai!
 
Amb tot, m'agrada seguir constatant com, malgrat tot el que l'actual govern municipal va arribar a dir i criticar sobre la Zona de Vianants, i els seus compromisos electorals de retornar el trànsit rodat a la zona així com tornar a permetre els aparcaments de vehicles, no s'han vist en cor de complir-ho, i han optat per explotar al màxim una zona que mai aquest poble havia pogut gaudir abans. M'ha agradat la idea d'expansió de la Fira cap al carrer Padró, tot i que penso que hi ha fórmules per no desestimar el carrer Anselm Clavé com així s'ha fet. I es fa necessari agraïr que l'Ajuntament s'hagi adonat que fer la Fira de Santa Llúcia en el Pont de la Puríssima era un error, per la baixada de públic que això comportava, i que hagi optat per recuperar el cap de setmana més proper a la festa que dona nom a la Fira, tal com així s'havia vingut celebrant anteriorment.
 
Finalment, permeteu-me una darrera reflexió que res té a veure amb l'exposat. M'ha cridat molt l'atenció com des del Govern municipal s'ha intentat tergiversar el que vaig escriure sobre la feina feta pels voluntaris de Protecció Civil al nostre poble. En primer lloc, m'ha cridat l'atenció l'esberament per un escrit en aquest blog, cosa que em fa pensar que segueixen enganxats al bloc fent que la seva actuació segueixi condicionada al que jo escric o deixo d'escriure. Però, el pitjor de tot, és que s'intenti manipular el que he dit en base al títol d'un apunt sense fixar-se (de forma mal intencionada) en el que en realitat hi expresso. Quan agraeixo quelcom als esmentats voluntaris, no és pas per contraposar-ho a ningú. Sé perfectament que en tenim molta de bona gent a les brigades municipals, a les entitats, etc. Vaig limitar-me a criticar la nula previsió pel que fa als efectius de la Policia Local per la ventada de dimarts passat. Que des del govern s'intenti influir en determinat personal municipal portant-los a engany sobre el que jo he escrit, resulta extremadament lamentable. Per sort, tots ens coneixem, i sabem cadascú de quin peu calça. I és aquí quan, després que alguns hagin rellegit aquell post, s'han adonat que algú només pretenia manipular-los políticament.
 
Que tothom prengui consciència del que hi ha, i que cadascú sàpiga valorar què fan els uns i els altres. Al final, tal i com així ha estat, la realitat posa a cadascú al seu lloc!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dijous, 11 de desembre del 2014

ELECCIONS O REFERÈNDUM

Humilitat, Generositat i Valentia.
Si, tal com es va pronunciar la pràctica unanimitat de l'Assemblea de CiU de Palau-solità i Plegamans el passat 24 de novembre, tinc l'honor d'encapçalar la Llista de Convergència i Unió en les properes eleccions municipals del mes de maig, em sentireu a dir moltes vegades que, en Política, cal Humilitat, Generositat i Valentia. És cert que aquests principis són d'aplicació en qualsevol esfera de la vida. Però, quan et disposes a treballar per als altres, per al conjunt de la comunitat, per mirar d'oferir un millor benestar general i que l'interès de les persones en el seu conjunt estigui per sobre dels interessos particulars, aquesta guia ha de esdevenir superior a molts altres criteris o elements d'actuació.
 
Dic això, perquè, després de la Conferència del President Mas, amb tot el reguitzell d'interpretacions, intervencions i conferències posteriors, només en l'actitud del President he sabut observar aquells tres principis dels que us he parlat d'inici.
 
I és que, ara que, just demà farà un any del gran acord per la data i la pregunta per la Consulta del 9N, fixeu-vos com, arrossegats per l'impuls de tot un poble, s'han anat complint els compromisos adquirits, i no només això, sino que s'ha fet possible allò que en tantes i tantes ocasions ha semblat impossible. La Consulta es va fer, les preguntes van ser les acordades, les urnes es van posar i es va portar a terme en la data consensuada. Els impediments d'un estat com l'espanyol van ser absoluts, tot i que, no vaig acabar d'entendre determinades reaccions davant l'impossibilitat de portar a terme la Consulta d'acord amb la llei aprovada en el Parlament de Catalunya, quan no es podia comptar ni amb gran part dels funcionaris municipals ni amb la cesió de locals en molts dels municipis del país per expressa oposició d'ajuntaments i/o formacions polítiques que havien votat aquella llei a favor, com així va passar al nostre poble.
 
Quan el President de la Generalitat planteja que, arribats a aquest punt en el que ens trobem després del 9N, calen unes eleccions plebiscitàries que substitueixin el Referèndum que l'estat espanyol no ens permet fer, vol dir exactament que cal una clara, decidida i definitiva candidatura pel Sí a la Independència. I que potser també estaria bé que n'hi hagués una altra que apostés pel No; però, si parteixo de la base que jo sóc un ferm i decidit partidari de la Independència de Catalunya, penso que els del No ja s'ho faran si no es volen o no se saben organitzar en una sola candidatura. Nosaltres (els del Sí) hem de treballar per tal d'aconseguir els nostres objectius. Plantejar candidatures separades amb programes conjunts i compromís de constituïr un govern de concentració, només perquè "potser aquest candidat no em fa el pès o perquè aquests són els de les retallades...) resulta de tant poca consistència que el que fa és que es perdi el sentit últim del que tenim entre mans. No es pot plantejar segons què, quan algú ha estat donant suport als pressupostos de les anomenades "retallades", que també es podrien traduir com ofec  o expoliació d'Espanya cap a Catalunya, només per marcar una distància que res té a veure amb la consecució de la Independència, sino amb un propòsit d'enfrontament cap a qui pensa igual que tu en la qüestió nacional.
 
Va dir el President que cal una llista única (que no unitària), que la pot encapçalar o tancar ell mateix, que ha d'evidenciar una clara aposta pel sí i que les qüestions ideològiques ja les dirimirem quan toqui i, com a nou estat, disposem dels instruments necessaris per treballar contra l'atur, les desigualtats socials i la recuperació de polítiques socials d'acord amb el nostre nivell de vida i sistema impositiu propi.
 
No se li pot demanar més humilitat, més generositat ni més valentia. La fita que tenim al davant no ens permet desviar l'atenció cap a camins poc clars, electoralistes o pretesament interessats. N'estic segur que en Mas i en Junqueras arribaran a un acord. Ho sé perquè el President mai ens ha fallat, i perquè conec a en Junqueras. Això no es pot deixar escapar. Les eleccions anticipades només poden servir per dir sí o no a la Independència. Les altres, ja les vam fer al 2012 i no tornen a tocar fins a la tardor del 2016. I, amb l'actual composició del Parlament ja podriem fer DUIs, redactar propostes de Constitucions, construir estructures d'estat, etc. Si es fan plebiscitàries només han de servir per substituir un Referèndum que Espanya no ens permet dur a terme!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dimarts, 9 de desembre del 2014

I QUÈ SERIA DE NOSALTRES SENSE ELS VOLUNTARIS DE PROTECCIÓ CIVIL!

I és que avui ha sigut un d'aquells dies que recordarem durant anys! Per sort no hi ha hagut danys personals ni materials d'importància, però, la ventada que s'ha produït al llarg del matí i migdia ha estat extraordinària.
 
Els que sovintegem estades a zones com l'Empordà, on la Tramuntana és habitual, podriem dir que, el vent en sí no ens espanta. Però, en zones on no bufa el vent amb força, com és el cas del Vallès, ni les construccions, ni l'arbrat i, per què no dir-ho, ni les persones, estan preparades per a embits d'aquesta índole.
 
L'avís hi era i tots sabiem que avui faria vent fora del normal. Tot i que la caiguda de grans arbres a molts llocs del poble, entre els quals a la plaça de l'Església de Santa Maria de Palau-solità, on ha caigut un xipré de grans dimensions, totes les coníferes de la zona del Parc del Pla de l'Alzina que delimita amb l'Avinguda Catalunya, el mur a l'IES, teules i d'altres elements a l'escola de can Cladellas..., i un llarg etcètera; hem tingut la sort que cap d'ells s'ha desplomat al damunt de persones que passaven per allà, i per tant no hem de lamentar grans danys, més enllà dels mínimament esperables.
 
Petits talls de llum, deficiències importants en la cobertura de la telefonia mòbil..., i moltes persones individuals treballant pel seu compte retirant restes, netejant voreres, entrades, ajudant al veí, etc.
 
Lamentable que, només una patrulla de la Policia local, formada per un agent i un caporal, hagin estat els únics que, de forma desbordada, han hagut d'actuar acudint a les diferents crides sorgides dels centenars de trucades rebudes a la comissaria de la Policia Local. Sort que, han respost i molt, els Mossos d'Esquadra de Santa Perpètua qui, amb diferents patrulles han actuat en moltes de les incidències que tenien lloc al nostre poble, com a conseqüència de la manca absoluta d'efectius de la Policia Local. Tampoc s'ha optat, ni tan sols per trucar a agents que no es trobaven de servei perquè acudíssin a salvaguardar la seguretat dels ciutadans de Palau-solità i Plegamans. Encara recordo l'incendi de l'empresa Sakata a l'estiu del 2008, que davant la crida efectuada, van ser onze els agents que es van prestar a actuar contra el foc! Malgrat tot, ens n'hem d'alegrar que, en el fons, no hagi estat necessari més del que ja s'ha disposat: Brigades municipals, ampliant el seu horari al servei del poble, empreses privades per seguir apartant arbres de carrers i camins, Mossos d'Esquadra, els nostres (pocs) policies..., etc. Però, renoi! que algú s'enrecordi d'agraïr alguna cosa a tots aquests voluntaris de Protecció Civil que, essent els únics que, sense cap tipus de compensació econòmica, sense cap remuneració i, com es pot veure, sense cap reconeixement per part de pràcticament ningú, se n'han fet un fart de tallar arbres, apartar-los, atendre a petits afectats, anant amunt i avall ajudant a tothom, col·laborant amb tothom, perdent temps de la seva tasca laboral en ajudar-nos, en fer que poguem accedir a les nostres cases, passar pels nostres camins... I què fa el Govern municipal? Fiscalitzar-los fins a extrems increïbles, controlar tots els seus moviments, exigir-los tíquets i comprovants de petites despeses en material comprat amb la subvenció municipal, fins a límits que poden ratllar el ridícul. Però, ells sempre hi són, tothom hi compta, tots sabem que mai ens fallen... A gent com aquesta és a la que cal homenatjar i distingir en situacions com les que avui s'han viscut. La resta són protocols d'actuació, personal al nostre servei perquè és la seva obligació. Però, els voluntaris de Protecció Civil, hi són perquè volen, perquè els agrada, perquè són així; i hi ha persones que mai podran arribar a entendre com algú pot dedicar-se a l'ajuda dels altres sense percebre res a canvi. Avui toca reconèixer la seva tasca i la seva voluntat manifesta en favor de tots nosaltres!
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com


dijous, 4 de desembre del 2014

AVUI ENS HA DEIXAT UN GRAN PATRIOTA

Avui, després d'una llarga malaltia, ha mort en Joan Ventura i Ballbè. No sóc pas dels que us podria explicar grans coses d'ell, ja que, des d'un punt de vista de relació estrictament personal, vaig mantenir-hi un bon nivell de col·laboració mentre va editar i publicar la revista Pedra Llarga, entre 1994 i 1995, i més tard, en la present legislatura, en tant que Portaveu del Grup municipal de CiU, consultant-li i negociant amb ell determinades mocions de caire clarament independentista, de la que n'és l'exemple més clar, la que declarava la Independència del nostre país deixant clar que Palau-solità i Plegamans esdevenia un territori català lliure i sobirà, aprovada pel ple municipal del mes de setembre de 2012.
 
Sé perfectament com s'estimava el nostre poble, el Barça i Catalunya. Conec (perquè m'ho havia explicat) els seus viatges d'aventura fent grans fotografies lligades a una altra de les seves aficions com era l'esport a tot nivell.
 
Recordo com d'ell va sorgir la primera idea del que va resultar ser també la primera de les grans manifestacions multitudinàries dels darrers anys; la de l'Onze de Setembre de 2012. Especialment recomanable resulta la lectura del seu llibre sobre la història del Futbol club Palau, on sí que es reconeix de forma explícita, i no d'amagat com alguns fan aquests dies, figures i personatges tant i tant importants per al club de futbol del nostre poble, com van ser; En Bartomeu Aguilar (de la Vaqueria),en Josep Mas (cua), en Ramon Llanes, en Jaume de can Sors..., i per què no dir-ho, en Cisquet Truyols (pare d'en Miquel Truyols) i el meu propi pare, qui van ser els encarregats de fer que aquestt club llueixi la samarreta amb les quatre barres, després de demanar permís al club de futbol Sant Andreu del que en va ser president l'amic Josep Vivancos, i que van encarregar-les a la botiga d'esports que un antic jugador del Barça (Mariano Martín) tenia oberta a Barcelona.
 
Vull dir que, en Joan Ventura, mai enganyava. Sempre ha anat de cara. Potser contradictori, revel, inconformista, radicalment demòcrata, sempre inquiet, creant noves entitats, noves formacions polítiques, nous moviments de lluita per la llibertat nacional... Era així, i mai ha renunciat a ser-ho. Ha deixat una gran petjada entre nosaltres. Un dels exemples més clars, va ser la revista setmanal Pedra Llarga a la que hi vaig col·laborar durant un temps. Una gran publicació que va haver de tancar després que el primer govern socialista del nostre poble l'any 1995, li retirés de cop i d'avui per demà, la subvenció que feia viable la publicació.
 
Avui ens ha deixat, en un moment de gran esperança nacional, malgrat que durant les darreres hores tots tenim el cor una mica encongit a cop de conferència. No veurà la Independència de Catalunya. Però, el dia que hi arribem, haurem de tenir, ni que sigui, un petit record per ell. Sense persones lluitadores com ell, no seriem pas on som!
Descansi en pau.
 



This email has been checked for viruses by Avast antivirus software.
www.avast.com