Humilitat, Generositat i Valentia.
Si, tal com es va pronunciar la pràctica unanimitat de l'Assemblea de CiU de Palau-solità i Plegamans el passat 24 de novembre, tinc l'honor d'encapçalar la Llista de Convergència i Unió en les properes eleccions municipals del mes de maig, em sentireu a dir moltes vegades que, en Política, cal Humilitat, Generositat i Valentia. És cert que aquests principis són d'aplicació en qualsevol esfera de la vida. Però, quan et disposes a treballar per als altres, per al conjunt de la comunitat, per mirar d'oferir un millor benestar general i que l'interès de les persones en el seu conjunt estigui per sobre dels interessos particulars, aquesta guia ha de esdevenir superior a molts altres criteris o elements d'actuació.
Dic això, perquè, després de la Conferència del President Mas, amb tot el reguitzell d'interpretacions, intervencions i conferències posteriors, només en l'actitud del President he sabut observar aquells tres principis dels que us he parlat d'inici.
I és que, ara que, just demà farà un any del gran acord per la data i la pregunta per la Consulta del 9N, fixeu-vos com, arrossegats per l'impuls de tot un poble, s'han anat complint els compromisos adquirits, i no només això, sino que s'ha fet possible allò que en tantes i tantes ocasions ha semblat impossible. La Consulta es va fer, les preguntes van ser les acordades, les urnes es van posar i es va portar a terme en la data consensuada. Els impediments d'un estat com l'espanyol van ser absoluts, tot i que, no vaig acabar d'entendre determinades reaccions davant l'impossibilitat de portar a terme la Consulta d'acord amb la llei aprovada en el Parlament de Catalunya, quan no es podia comptar ni amb gran part dels funcionaris municipals ni amb la cesió de locals en molts dels municipis del país per expressa oposició d'ajuntaments i/o formacions polítiques que havien votat aquella llei a favor, com així va passar al nostre poble.
Quan el President de la Generalitat planteja que, arribats a aquest punt en el que ens trobem després del 9N, calen unes eleccions plebiscitàries que substitueixin el Referèndum que l'estat espanyol no ens permet fer, vol dir exactament que cal una clara, decidida i definitiva candidatura pel Sí a la Independència. I que potser també estaria bé que n'hi hagués una altra que apostés pel No; però, si parteixo de la base que jo sóc un ferm i decidit partidari de la Independència de Catalunya, penso que els del No ja s'ho faran si no es volen o no se saben organitzar en una sola candidatura. Nosaltres (els del Sí) hem de treballar per tal d'aconseguir els nostres objectius. Plantejar candidatures separades amb programes conjunts i compromís de constituïr un govern de concentració, només perquè "potser aquest candidat no em fa el pès o perquè aquests són els de les retallades...) resulta de tant poca consistència que el que fa és que es perdi el sentit últim del que tenim entre mans. No es pot plantejar segons què, quan algú ha estat donant suport als pressupostos de les anomenades "retallades", que també es podrien traduir com ofec o expoliació d'Espanya cap a Catalunya, només per marcar una distància que res té a veure amb la consecució de la Independència, sino amb un propòsit d'enfrontament cap a qui pensa igual que tu en la qüestió nacional.
Va dir el President que cal una llista única (que no unitària), que la pot encapçalar o tancar ell mateix, que ha d'evidenciar una clara aposta pel sí i que les qüestions ideològiques ja les dirimirem quan toqui i, com a nou estat, disposem dels instruments necessaris per treballar contra l'atur, les desigualtats socials i la recuperació de polítiques socials d'acord amb el nostre nivell de vida i sistema impositiu propi.
No se li pot demanar més humilitat, més generositat ni més valentia. La fita que tenim al davant no ens permet desviar l'atenció cap a camins poc clars, electoralistes o pretesament interessats. N'estic segur que en Mas i en Junqueras arribaran a un acord. Ho sé perquè el President mai ens ha fallat, i perquè conec a en Junqueras. Això no es pot deixar escapar. Les eleccions anticipades només poden servir per dir sí o no a la Independència. Les altres, ja les vam fer al 2012 i no tornen a tocar fins a la tardor del 2016. I, amb l'actual composició del Parlament ja podriem fer DUIs, redactar propostes de Constitucions, construir estructures d'estat, etc. Si es fan plebiscitàries només han de servir per substituir un Referèndum que Espanya no ens permet dur a terme!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
