divendres, 17 de maig del 2013

ELS HEREUS DEL FRANQUISME


Franco, l'avi de la seva família

Adolf Hitler es va suïcidar; Benito Mussolini va acabar metrallat i el seu cadàver va ser penjat dels peus i profanat; els jerarques nazis van ser jutjats a Nüremberg i van patir condemnes severíssimes, incloent-hi la forca; el mariscal Pétain va ser degradat i condemnat a mort, commutada per la cadena perpètua; el romanès Ion Antonescu va ser executat; el noruec Vidkun Quisling va acabar afusellat... I Franco? Franco va morir al llit i a dia d'avui és homenatjat en una tomba monumental, construïda per milers de presoners que van lluitar en el bàndol de la democràcia. Una piràmide amb una mòmia.

El dictador espanyol, un dels grans carnissers d'Europa, és considerat com un avi un pèl autoritari, però benigne pel PP. I com un record una mica molest pel PSOE que, tot i així, reivindica amb vehemència la llei de punt final que exonera les persones i institucions que van cometre crims contra la Humanitat en nom d'aquell general de veu aflautada i caràcter sanguinari.

No és Llanos de Luna, és tota la dreta espanyola que s'ofèn si es compara la Falange espanyola amb el Partit Feixista italià o el Partit Nazi alemany. Són ells els que tenen la desvergonya d'acusar el catalanisme dels crims dels avis i de la intolerància dels néts que encara manen pels passadissos de Madrid. Seran els últims en perdre, cert, però també seran derrotats.