Avui, l'Entrevista del Dia del Palau-Magazine d'aquest 2 de desembre de
P.- Molt bona tarda Sr. Ventura.
Ll Ventura.- Hola, molt bona tarda Jaume.
P.- Miri, nosaltres l'hem fet venir perquè sabem que vostè ha dedicat tota la seva vida al poble. A tot el que representa l'espectre cultural de Palau de Plegamans, i creant diferents iniciatives a favor de la Cultura del nostre poble, com per exemple, el Museu, la Biblioteca, un club d'escacs, etc, i tot plegat ho ha culminat darrerament amb la publicació de dos llibres: el primer titulat El Meu Poble, que és una història del poble de Palau de Plegamans vista per vostè mateix, i el segon, que s'anomena El Nostre Poble Ara, que constitueix una visió actual del nostre poble.
Sr. Ventura, d'on sorgeix la seva inquietud cultural per la cultura del nostre poble?
Ll Ventura.- Bé, des de ben petit ja m'havien agradat molt tot el que són els fòssils, els minerals, les qüestions arqueològiques…, tot això m'atreia d'una manera gran. Tot això m'ho va ingectar a l'escola, el mestre d'aleshores, el Sr. Morera. Tenia un caleixet prop de la tarima on ell donava les classes, on hi guardava deu o dotze minerals i potser una dotzena de fòssils. I tot sovint ens els deixava veure i tocar. Parlo de quan jo tenia uns dotze o tretze anys. I crec que va ser una de les primeres coses que em van causar impressió. Ell ens deia que hi havia museus que n'estaven plens de coses d'aquestes. I jo pensava: "Si a Palau algun dia poguessim tenir alguna cosa d'aquestes"! Seria bonic! I d'aquí va començar a venir tota la resta. Jo ja vaig mirar de poder recollir uns sis o set fòssils, i després, a mesura que em vaig anar fent més gran va arribar un moment en el que vaig arribar a tenir una cuarentena de minerals, i Així és com ja va estar la cosa llençada! I això era només en quant a la minerologia i la paleontologia, que són les dues ciències de les que estic parlant. Però, després va venir la part que jo crec més important per al poble, que era poder disposar del màxim de coneixements de la història del nostre poble i inclús la prehistòria! I un dia va tocar que vingués a Palau un Mossèn, a l'església de Santa Maria de Palau-solità, el Mn Jordi Sales Balmes. Aquell home, des del primer moment va mostrar un gran interès en qüestions com aquestes. I un dia, sortint per les serres del poble, va trobar uns estellicons de ceràmica que, per cert, eren de ceràmica Sigilata, que era una tipologia de ceràmica considerada com de luxe del periode dels romans aquí. I aquell home es va començar a bellugar i va anar fent promoció, arribant un moment en el que jo m'en vaig assabentar. I és Així que, una cosa va anar portant a l'altra, i a mi em va anar creant un interès des de ben petitó, i pensar que què es podia fer en el poble per tal d'augmentar el nivell cultural.
P.- I a banda del seu interès per la minerologia, la palenteologia i tot allò que es refereix a l'espectre històric i prehistòric del nostre poble, quines han estat les principals activitats que ha portat a terme vostè a Palau de Plegamans? I és que sabem que va crear el museu, la biblioteca, el club d'escacs…
Ll Ventura.- Bé, vull dir que tot això no he estat pas jo sol qui ho ha creat! He tingut molta ajuda de molts companys…, potser sí que jo he estat qui hi ha posat més el coll, però també ha estat possible poder-ho arribar a fer amb l'ajuda de tota aquesta gent! I és que, sol costen molt de fer les coses! En solitari és molt difícil.. Però sí que n'he estat un dels principals impulsors, i no és pas per donar-me importancia!
P.- Així vostè va crear el Museu, la Biblioteca, el club d'escacs…, i què més?
Ll Ventura.- No, bàsicament això que has dit, i també els dos llibres que he escrit.
P.- Parlem de la Biblioteca. Què hi podem trobar?
Ll Ventura.- Bé, jo et diré, des d'un principi, com va anar la cosa. De la Biblioteca feia molt temps que s'en parlava, perquè crec que és una de les coses més importants que pot tenir un poble. És la promotora i la difussora de la Cultura més important en un poble. Que hi hagi una bona biblioteca de la que en pugui gaudir tothom. I d'això feia molt temps que n'haviem parlat amb en Senties, que és un amic meu amb el matrimoni, que feia molts anys que vivien al poble. I ell tenia una biblioteca particular d'uns set o vuit mil volums, i ell sempre em deia: "Mira, el dia que jo falti o no pugui llegir, o el que sigui, faré un obsequi a tota la població". I, dit i fet! un dia es va decidir, i em va dir: "Mira Ventura, si voleu tirar endavant allò de la Biblioteca, jo estic disposat a fer-vos un obsequi de sis mil volums". Sis mil és una quantitat força respectable. Aleshores jo en vaig parlar amb l'Ajuntament, que hi havia el Sr. Castells d'Alcalde, i es va anar removent la cosa, vaig recollir unes quantes firmes de les entitats culturals, les esportives…, en fi, tots els organismes més importants del poble, i amb totes aquestes firmes vam presentar la sol·licitud a l'Ajuntament. I com que teniem un local buit en el que hi havia d'anar una escola de parbularis, ja teniem el lloc, i el material també el teniem, i Així és com es va tirar endavant la cosa.
P.- Quin tipus de llibres es poden trobar a la Biblioteca?
Ll Ventura.- El tipus de llibres són dues enciclopèdies catalanes, la Gran Enciclopedia i la Salvat, i de castellanes hi ha la Larús i una de mexicana, que deu ser d'uns quinze o vint anys enrere i que no està tant al dia com aquestes altres. Aquests són els llibres més bons que tenim. Ara bé, també hi ha llibres de tota MENA: en català, en castellà… Hi ha els millors novelistes i escriptors del món, i els escriptors catalans que estan més a la vanguarda i al capdavant.
P.- El que va sortint com a novetats, es va adquirint per a la Biblioteca?
Ll Ventura.- No. Crec que estem una mica enrere en aquest aspecte. Jo crec que caldria estar més al dia, perquè, de vegades venen nens i nenes per exemple del Manolo Hugué, que ja són grans per fer algun treball determinat, i sol passar que, quan surt alguna novetat, algun vest-seller, passa que aquestes escoles, com també les nacionals o la de Sentmenat, solen demanar-los com a treball qüestions sobre escriptors del dia, premis Planeta, etc, i això no hi és. I en aquest aspecte s'hauria d'estar més al corrent, perquè n'hi ha molts que hi haurien de ser i no hi són.
P.- El tipus de gent que ve a la Biblioteca són més aviat estudiants?
Ll Ventura.- Sí. La Biblioteca té un horari de cinc a set de la tarda. Això és perquè és a partir de l'hora que els nens i nenes surten de les escoles. I per aquest motiu l'horari de la Biblioteca és de cinc a set. I a aquesta hora és quan els estudiants venen per fer recerca sobre el treball que els hi han posat al colegi. En molts casos, el que venen a buscar no hi acaba de ser, però, en general, fins a nivell de BUP crec que els treballs es poden arribar a cap a tots.
P.- M'ha dit doncs, que l'horari és cada dia de cinc a set?
Ll Ventura.- Sí. Llevat del diumenge, que també és obert. És a dir, la Biblioteca està oberta tots els dies del mes i la setmana. De dilluns a dissabte de cinc a set de la tarda, i els diumenges al matí d'onze a dues, junt amb el Museu que també està obert els diumenges a aquestes hores, i si ve algun grup per visitar-lo, com que els locals es troben un al costat de l'altre, es pot compaginar les dues coses.
P.- Quan es va obrir la Biblioteca al nostre poble?
Ll Ventura.- La Biblioteca es va obrir en el mes de març de 1979, és a dir, ara fa uns deu anys. L'èxit o implantació de la Biblioteca ha estat lent però continu. Mica en mica anem donant més serveis, com la prestació de llibres. Es deixen els llibres per quinze dies a qui ho vulgui. Es deixen a qualsevol persona del poble, amb el carnet d'identitat, si no el CONEC o si viu al poble i el CONEC, doncs, se li deixa el llibre que vulgui i l'ha de tornar al cap de quinze dies.
P.- Parlem del Museu. Què hi trobem al Museu?
Ll Ventura.- Mira, el Museu, al principi, quan t'he parlat del Mossèn Jordi Sales, ell la seva màxima afició era l'arqueologia. I jo des d'un principi vaig veure que per fer un museu que només contingués arqueologia, era difícil fer-ho. I li vaig sugerir la idea d'augmentar-ho amb d'altres seccions. Ell no hi va trobar cap inconvenient però ho veia molt difícil. Em deia: "Fer un museu, Ventura, és qüestió de cinquanta, seixanta o setenta anys; és una cosa molt laboriosa i de molt temps, i valdria més que anessim fent només el que fa referència a l'arqueologia, però, si vas trobant material, etc, ho podem estudiar". I aleshores, és quan jo, que tenia una colecció (l'any 1962) que és quan es va fundar el Museu, i es va ubicar en una dependencia que hi havia a la Rectoria de Palau-solità a la mateixa església. I, com que jo tenia una quarantena de minerals, els vaig aportar per omplir una mica, també uns quants fòssils que tenia, i Així es va començar la secció de minerologia i paleontologia d'aquesta manera
P.- Quin és l'horari del Museu?
Ll Ventura.- És els diumenges només d'onze a dues del matí. Però, si hi ha un acord o conveni, qualsevol dia de la setmana es pot visitar. Si a algú li interessa, o a algun grup, també m'hi avinc, i com que a mi m'agrada, doncs, endavant. I és que, la finalitat d'un museu és per poder divulgar el que hi ha, i Així més poble es fa.
P.- Tot el que hi ha en el museu és del poble?
Ll Ventura.- No. Per exemple, la qüestió minerològica, el nostre poble no és un terreny propici a tenir mines. Tot són terrenys d'aluvió i en aquest tipus de terreny és difícil trobar-hi minerals. I en relació a la paleontologia passa el mateix. No hi ha roques fussilíferes, que normalment es troben en zones montanyoses, i molt difícilment es podria fer una secció que fos només del poble. Ara bé, hi ha una peça, que és un queixal de la "Lejas primigenius", que era un contemporani del mamut, i és molt interessant aquesta peça, que la van trobar uns nois allà al bosc de la Pineda, que en deien de can Pavana, i la van portar. També, en Jesús Diaz, que a la confluencia de la Riera de Sentmenat amb la de Caldes, va trobar un maxilar de rinoceront! És a dir, que a Palau hi havia hagut parents dels rinoceronts i dels mamuts!
P.- Es van fent noves adquisicions pel Museu?
Ll Ventura.- Va entrant quelcom, però el periode més gran en el que es van fer entrades de paleontologia i minerals va ser quan durant tres anys vam tenir un grup de cent socis protectors del Museu que pagàvem una quota mensual de cent pessetes els grans i vint-i-cinc o cinquanta els petits. I llavors sí que es va poder fer una bona entrada de fòssils i minerals, que per cert, es veu que actualment és un gènere molt car perquè hi ha molta afició i cada vegada hi ha uns preus més costosos. Ara, l'arqueologia no és qüestió de pessetes sino de tenir sort, com una rifa, i surt quan, per exemple, uns paletes fent una nova claveguera o fent els fonaments d'una casa, dona la casualitat que es troben unes restes ceràmiques o del que sigui. Jo particularment tinc avisats a molts dels contractistes que hi ha al poble, que potser arriben a una vintena, i és Així que, bonament, si ens ho poden dir quan es troben restes arqueològiques, llavors és el moment. I és Així que, de tant en tant, ens toca la rifa! Ara fa poc, a la Serra de can Valls, no gaire lluny de la Creu del Terme, vam trobar cinc dòlies que estaven clavades en mig del camí general de la Serra. I d'aquí a poc, que crec es podran restaurar bastant bé, esperarem el moment que a Barcelona ens donin permís perquè quedin definitivament per Palau de Plegamans.
P.- Què li sembla això de traslladar tant el Museu com la Biblioteca a la masia de can Cortès, on sembla que s'està fent una restauració per dedicar-la a tot l'espectre cultural, també el casal dels avis i d'altres. I és que, sembla que s'ha fet insuficient l'espai actual tant per la Biblioteca com pel Museu…
Ll Ventura.- Sí. No s'hi cap! I per això vam haver d'aturar les quotes de soci perquè no podiem pas entrar més material, perquè l'hauriem d'haver anat posant en caixes i això també sap greu! I és que semblaria que els diners no es fan servir pel que han de ser o no s'hi posa prou cura.
Jo crec que aquest trasllat és formidable! S'ha fet una restauració que ha arribat a un punt que ha quedat estupendament bé! Al principi, pensava que potser seria una restauració una mica, no de petacada però sí justet per anar passant. I és que, penso que ha de ser una restauració que deu haver pujat molts milions de pessetes, i actualment en l'estat que ara ja es veu, és una cosa formidable! Crec que anirà bé tant per tenir més capacitat, i si hi ha calefacció a dins i parets d'aquestes buides per evitar humitats, crec que serà formidable!
P.- Hem parlat ja de les seves inquietuts culturals al poble, del Museu, la Biblioteca…, anem ara ja a parlar del que ha estat la culminació de la seva aposta cultural. Ara fa uns dos anys vostè va publicar un llibre que porta per títol El Meu Poble. Sembla, i Així em consta, que ha tingut molt d'èxit ja que n'ha Venut forces. Què ens ofereix aquest llibre?
Ll Ventura.- Bé, el meu primer llibre, El Meu Poble, encara que jo no sigui pas escriptor de professió, vaig decidir editar-lo per mirar de reunir en un sol treball, tot un seguit de temes, com diu el llibre, del meu poble. Des del principi, vaig tenir la idea que em seria molt dificultós, i que hi hauria de dedicar moltes hores com autodidacta que sóc. Jo no sóc escriptor. Però, a la meva edad, he arribat a la conclusió que, moltes coses durant la vida d'una persona que semblen imposibles, amb perseverança i toçuderia es poden portar a terme, amb més o menys èxit que serveixen com un prototip o un propòsit determinat
P.- Però, què hi trobem en el llibre? És una història de Palau des de la seva perspectiva?
Ll Ventura.- Sí, efectivament. En principi, la meva idea era concentrar tot el que ha ocorregut en temps pretèrits, després tota la història de la pagesia palauenca que, una bona part del llibre conté això: tractar sobre costums i el tipisme de la pagesia del nostre poble.
El llibre agafa des de les arrels del poble, és a dir, des d'uns bocinets de sílex que s'han trobat, i cronològicament hem anat trobant, per sort, materials arqueològics de cada època del poble. Hi ha des del neolític al paleolític, que també tenim materials, del Bronze Mig, del periode megalític, de l'ibèric, del romà…, és a dir, que el nostre municipi ha estat habitat per tot aquest seguit de civilitzacions, si és que les podem anomenar d'aquesta manera, fins als nostres dies. Això és la part històrica del poble.
P.- Això està força documentat amb fotografies, oi?
Ll Ventura.- Sí. Totes les peces, les que tenen un valor arqueològic més interessant, hem mirat de tenir-les ben fotografiades, posades en el Museu…, i és que, de material en tenim però de vegades són bocins que no tenen prou categoría o interès com per estar en una vitrina, però no deixen de ser materials arqueològics.
P.- A quin públic va adreçat el llibre. A quin públic li pot interesar més?
Ll Ventura.- Jo crec que ha agradat a tothom. Tal vegada, la gent Jove, com que és cosa que ells no han viscut, no els provoca l'interès suficient, potser per la seva edad, ja que potser no els interessa saber si anys enrere corrien carros pel poble, o que a cada casa es tenia un cavall, que la majoria de les cases tenien vaques, que ara no hi ha vinya i aleshores cada casa es collia el seu vi, segur que no bevien vi en pols en aquell temps…, el pa també durant molt temps s'el feien a cada casa, i en el llibre explico tot el procés d'elaboració del pa des de la sembra(amb fotografies al llibre amb els animals amb l'home sembrant), després venia un periode molt dur a l'estiu que era la sega, on no hi havia maquinària com l'actual, venia el mes de juliol amb una calor tremenda, els que haviem batut i haviem treballat amb aquestes feines, era una cosa d'estar-se a quaranta Graus a l'ombra treballant, girant palla i movent-te, era quelcom molt carregós; i això la gent menuda, com que no ho han viscut ni ho saben no els provoca interès. Es dona el cas que ha interessat més a la gent gran, que ho han viscut, que no pas a la jovenalla.
P.- Però, en aquest sentit, potser pot interesar també als joves ja que és un llibre com didàctic no i per conèixer la història del poble, no?
Ll Ventura.- Sí, perquè hi entra tot el procés. I en dono fe perquè, per exemple, del Manolo Hugué, i ho he vist durant els nou anys que fa que la Biblioteca està en marxa, que cada any els fan treballar molta matèria sobre com era la vida d'un poble, i m'han fet servir el llibre per documentar-se sobre diferents facetes com la vida pagesa, etc.
P.- Quina acollida ha tingut el llibre?
Ll Ventura.- Crec que com que estem en un poble, des d'un principi ja saps que es tracte de llibres de tirada curta. I és que,a la gent d'altres indrets no li va res i no l'interessa. Ara. A la gent del poble, sí. Són edicions curtes, per tant, més cares, perquè si no encara hi perdries diners… Del primer llibre, El Meu Poble en vaig editar vuit-cents exemplars, i els vaig vendre tots. M'en queden deu o dotze, que si algú en volgués un m'en queda algun.
P.- Rep algun tipus d'ajuda o col·laboració per publicar els llibres?
Ll Ventura.- Sí, però no gaire elevada, i la major part me l'he hagut de costejar jo mateix gràcies a la gent que l'ha comprat. Conté més de dues-centes quaranta fotografies, i això li dona un gran interès, la majoria en blanc i negre i totes tenen un gran interès històric.
P.- I ara parlem del darrer llibre, que va sortir a finals del passat mes de juliol, que porta per nom El Nostre Poble Ara. Que, pel títol suposem que es tracta d'un reflex del que està passant actualment al nostre poble, del tipus de gent, el comerç, la indústria…, del que hi ha actualment al nostre poble. És això?
Ll Ventura.- Jo ho he fet segons el meu parer i opinió, i potser hi haurà qui no hi estarà conforme o li semblarà que no reflectéis la realitat. Jo ho explico de la manera que ho veig. Que el poble ha augmentat d'habitants, que l'agricultura ha anat molt de baixa i perdent…, si abans l'agricultura era el 80% de l'economia i el 10 o 12% eren indústries i botigues,, ara és ben bé alrevés. Sembla que tenim cap a vuitanta o noranta fàbriques, i ha fet un salt important. S'ha de considerar que la indústria representa riquesa i cada vegada hi ha menys agricultura.
P.- I tant que hi ha hagut un gran canvi. Fa pocs dies, davant d'aquests mateixos micròfons, el nostre Alcalde calificava el creixement actual com a Terrible. A vostè què li sembla aquest creixement, es positiu, o li agradava més com era abans?
Ll Ventura.- Cadascú pot tenir la seva impressió. El que no podem és quedar-nos estàtics. No hi ha més remei que hi han d'haver millores i evolució. Jo no he estat pas mai retrògrad! A mi m'ha agradat que es vagi evolucionant. Però, quan s'evoluciona s'ha de mirar que causi el trauma com més petit millor. I és que, ecològicament s'ha anat enrere. S'ha de comprendre que l'evolució comporta polució, fums de fàbriques, o alterar les aigües com es veu a les rieres amb peixos morts arreu. És una factura tràgica i que fa pena que s'hagi de pagar! Quan jo era petit, amb tot un grup de deu o dotze nanos del Carrer d'Abaix, on jo vivia, i això també ho explico al llibre, els dies de festa que no hi havia cole, anàvem a la Riera, que encara hi baixava força aigua i molt neta, i algunes vegades feiem unes caminades gairebé fins a Caldes. Trobavem peixos, granotes, serps d'aigua, carpes…hi havia tot un seguit d'animalets que era molt bonic de veure. No hi havia piscines com ara, i aprofitàvem els recolses de la Riera que formaven gorcs, i allà ens treiem la roba i ben nusos, (ja feiem nudisme en aquell temps) abans que arribessin les sueques nosaltres ja feiem de suecs! I jugavem i reiem i ens sentiem molt bé! Es veien ocells de moltes menes, que ara a penes s'en veuen amb tanta contaminació, caça i molts factors que van en contra d'això.
P.- I què li sembla l'acollida que està tenint el seu darrer llibre, El Nostre Poble Ara?
Ll Ventura.- Bueno, perdó, bé que això és un castellanisme com una casa de pagès, de fet, des d'un principi, jo ja veia que no disposava de tant material i no podia ser ni tant gros ni amb tant impacte com l'anterior. Però, la finalitat del llibre era disposar d'una prova del gran canvi que ha experimentat el poble i Així poder comparar. Comparant un llibre amb l'altra veus la diferència. El segon conté unes cent-trenta fotografies, i no deixa de ser un complement de l'altre llibre. Jaume, si agafem els dos llibres podem disposar d'una visió complerta de la història del poble amb el que és avui dia.
P.- Quins projectes té pel futur vostè?
Ll Ventura.- Mira, els projectes són que si tot el material de biblioteca i museu es porta cap a can Cortès, serà un treball molt gran i feixuc. L'arqueologia també l'aniré continuant, i és que aquest és un projecte que no s'acaba mai! També tinc la idea o pensament o ganes de poder tornar a formar un altre grup com s'havia fet dels cent socis protectors del Museu, per anar entrant nous materials, més bonics, de més categoria, que també va donant més categoria al museu i Així no quedi estancat. Però,això és si es té salut i s'està bo, però ens anem fent grans i les lluites cada vegada són més difícils. Tot això és costós, i s'hi ha de dedicar molta afició i ganes. Si no, a mitges tintes no es fan les coses; i es necesita molt temps!
P.- Té intenció de publicar algun altre llibre?
Ll Ventura.- De moment, n'estic una mica intoxicat, perquè he hagut de correr molt, porta molta feina i moltes estones. Per cada llibre he estat tres anys treballant-hi en tot el procés. I si els has de vendre per compte propi, també dona molta feina. Per cert, aprofitant aquest moment, si a algú l'interessa fer un regal per Nadal o Reis el convido a comprar-lo i jo gustosament li podria dedicar.
P.- Acabem doncs, amb aquesta tant agradable entrevista, amb una gran personalitat del nostre poble. Què li sembla si el califiquen com el Cronista del poble?
Ll Ventura.- No. No és la meva professió. Jo m'expresso a la meva manera, tinc una forma d'escriure pla,tal i com parlem tots nosaltres, però sí que ha servit perquè de vegades hagin vingut universitaris (tres vegades) i l'han fet servir per fer estudis que s'han basat en el poble. Potser sí que en sóc una mica de cronista!
P.- Nosaltres estem molt contents de tenir-lo aquí a Ràdio Palau de Plegamans…
Ll Ventura.- Jo també n'estic molt. Us felicito per la feina que feu en aquesta emisora. Ja tocava que això es posés en marxa. I el que s'hauria de mirar també, com en parlavem ara amb el Jaume, és de tenir una petita emisora de televisió. La Constitució ens recolza en que tothom pugui tenir els mitjans de comunicació que estiguin al Servei del poble, que seria molt bonic que cada vespre es pogués passar una horeta o dues veient la vida que passa en el poble, i alguna peliculeta. Estaria molt bé i seria molt divertit perquè seria el nostre canal
P.- Sí. Ens consta que s'hi està treballant i pensant des de l'Ajuntament, i Així ho va manifestar el senyor Alcalde en posar en marxa un canal de televisió que es podria instal·lar al Castell de Plegamans. Tard o d'hora, arribarà!
Nosaltres li agraïm sincerament la seva presència a Ràdio Palau de Plegamans i seguim amb el programa!
Ll Ventura.- Estic a la vostra més absoluta disposició pel que faci falta!
P.- Gràcies!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
