Amb l'acord segellat dimecres 14 entre el President Mas i l'Oriol Junqueras, s'engega finalment la darrera i definitiva ofensiva política per tal que, aquest any sí, ens trobem en condicions de que, un cop la ciutadania s'hagi pronunciat via eleccions plebiscitàries, proclamar la Independència de Catalunya i sortir de l'atzucac o carreró sense sortida que soposa això de mantenir-nos dins d'un estat opressor, colonialista i en contra dels nostres interessos col·lectius, com és l'espanyol.
Crec que la necessitat dels mitjans d'obtenir informació al minut i declaracions de tots els protagonistes, fa que, d'un dia per l'altre, pugi i baixi la moral, la motivació, les bones o males sensacions, etc. El fet que, avui aquest ha declarat això, però sembla que aquell ha dit que sí, però que si el primer no fa tal cosa, ell tampoc farà l'altra... Tot això ens sotmet a una mena d'estrés del tot inecessari que, si ens hi capfiquem massa, pot acabar amb la nostra pròpia capacitat de resistència.
Fa quatre dies del 9 de novembre. A cop de conferència, tots els independentistes, sobiranistes i favorables al dret a decidir, vam començar a posar-nos nerviosos pensant en la possibilitat que l'anomenat Procés, després de totes les mobilitzacions i de la clara majoria social a favor d'una Catalunya independent, que tot plegat podia embarrancar per interessos electorals. I és que, l'aposta clara i decidida del President Mas per fer la definitiva Consulta sobre la Independència, presentant una llista unitària que aglutinés totes les forces polítiques favorables a la mateixa, i on ell podia ser-ne el cap però també podia ser qui la tanqués, va fer que, els qui, amb independència de la Independència, valgui la redundància, pensen que també cal parlar de dretes i esquerres, de drets socials, d'exèrcits, d'ocupació..., i tots els etcèteres que volgueu, no estessin d'acord en mostrar-se al costat de qui, malgrat haver estat la figura política més transcendent sense parangó a cap altra en els darrers tres-cents anys, qui més s'ha mullat pel procés, qui més hi pot perdre, qui més ha escoltat al poble..., malgrat això, han cregut que no es podien ajuntar amb ell i, tot i ser favorables a la independència, presentar-se per separat. Cap problema. Tots els plantejaments són legítims i plenament defensables. Més encara en un país de Llepafils, com va dir-nos en Martí Anglada en una xerrada al nostre poble.
No cal dir que jo, personalment, com he manifestat en diverses ocasions, estic per fer un Referèndum. Com que Espanya no ens ho permet, hem de fer el que més s'hi assembli. Com? Doncs, convocant unes eleccions en les que, votar a uns signifiqui votar que sí a la independència, i votar a uns altres signifiqui votar que no. Els legítims plantejaments discrepants que us deia, han fet que s'hagi assolit un acord que satisfaci tots els plantejaments: Que hi hagin eleccions, que siguin per dir sí o no a la independència de Catalunya, que serveixin per preparar totes les estructures necessàries per un nou Estat..., però que es faci d'acord, això sí, però amb les formacions polítiques actuals presentant-se per separat i així poder expressar públicament cadascú el model de país pel que s'aposta.
Malgrat totes les angoixes, les presses, les ganes que tenim de sortir d'una vegada d'Espanya, tenim acord, tenim temps per preparar-nos pel nou Estat i tenim temps per treballar el nostre futur també a nivell internacional.
No m'he cregut mai allò del suflé. No conec ningú que en poc més de dos mesos des del 9N hagi deixat de ser independentista. Ara ja s'ha clarificat el terreny i sabem que el proper dia 27 de setembre votarem de forma legal i definitiva per la Independència. I ho farem de manera conscient i ferma, amb uns resultats, siguin els que siguin, que ningú podrà posar en dubte. Serà aleshores quan estarem en condicions de plantar-nos i de que la comunitat internacional i també la Unió Europea no tindran més remei que acceptar el resultat d'una decisió democràtica i plenament legítima d'acord també amb els tractats internacionals.
Pels qui estem treballant programes i candidatures per a les properes eleccions municipals, no us puc pas negar que facilita molt la feina el fet de no tenir uns comicis plebiscitaris abans del 24 de maig. També perquè els resultats d'unes plebiscitàries i tot el que comporten haurien també, d'alguna manera, condicionat la formació de governs i acords a nivell municipal. Ara ha quedat ben clar el full de ruta. Ara, per tant, hem de treballar, com ja ho estem fent a tota màquina, per guanyar les eleccions al nostre Ajuntament, i per després centrar-nos en la definitiva batalla política per la llibertat nacional!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
