Evidentment que se n'han de fer de discursos. No m'agrada la paraula discurs, perquè, així d'entrada, ja sona a quelcom pesat, avorrit, llarg i merament protocol·lari. Potser és millor anomenar-ho Intervenció. És lògic i normal que, davant qualsevol acte d'inauguració, de conmemoració, d'homenatge, de reconeixement públic..., ja sigui organitzat per la pròpia administració o per una entitat o empresa privada, hi hagi l'intervenció, en forma de petit parlament, de l'alcalde/ssa, el president/a o el màxim responsable, rebi la denominació que rebi.
Però, quan, davant qualsevol acte, ni que sigui rutinari, el fet d'haver de pronunciar un discurs, es converteix en obsessiu, inevitable i/o obligatori. la cosa esdevé del tot insuportable i és quan el públic assistent expressa el seu desacord, disconformitat o, senzillament, es manté aguantant estòicament quelcom que entenen com a imposat i sobre el que no hi ha més remei que aguantar-ho perquè les coses són així i res s'hi pot fer per canviar-les.
Tot això ho dic, perquè mai he entès aquesta mania de l'actual alcaldessa Padrós en pronunciar discursos davant qualsevol acte, per rutinari o de tràmit que resulti. Ja dic que s'ha de fer quan s'inaugura quelcom, també en actes institucionals, en grans esdeveniments organitzats ja sigui per l'Ajuntament o entitats com, per exemple l'Associació de Comerciants a Fira Palau, etc.
Però, d'aquí a intervenir en l'arribada dels Reis Mags a l'Ajuntament, o en el pregó de la Festa Major, o en el festival de les activitats esportives municipals al pabelló d'esports, on les famílies van a veure les evolucions dels alumnes, ho trobo francament ridícul.
Direu: "El que et passa és que això et molesta". No! Gens! Tal i com cada vegada més els ciutadans observen als polítics, qüestions com aquestes, crec que perjudiquen més que no pas beneficien al polític obsedit en fer discursos per tot i en totes les circumpstàncies.
Recordo com, a l'acte de posada del nom del camp de futbol municipal al Francesc Serracanta del passat 30 de novembre, entre descobrir la placa i la presentació dels diferents equips del club, l'Alcaldessa va arribar a fer fins a tres discursos! Al final, ella mateixa es va adonar de l'error en el que estava incorrent quan, una part del nombrós públic assistent, va iniciar una lleugera xiulada, i és quan va concloure ràpidament la seva darrera intervenció que, allargava de forma desmesurada l'estona en que els nens i nenes es mantenien al camp en calça curta, fred i plovent!
Si fem una mica de memòria, ni en l'arribada dels Reis Mags, ni en el Pregó de la Festa Major ni en cap altre acte d'aquestes característiques, l'anterior alcaldessa pronunciava discursos, deixant així que el protagonisme se l'emporti qui realment el mereix i qui espera la gent que el tingui.
Els màxims responsables municipals, no dic que no hagin de tenir un lloc destacat amb la seva presència als actes. Però, sí que cal limitar al màxim tot allò que resulti absurd i sense sentit, com és el fet de pronunciar discursos de forma compulsiva que porten al rebuig dels assistents a quelcom que es considera inútil i quasi desagradable.
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
