Quantes vegades hem sentit dir que Palau-solità i Plegamans, sempre respon, pel que fa a resultats electorals, a la mitjana del país. No cal que us digui, que quan em refereixo a País, penso en la Nació, ben aviat Estat, en que s'ha de convertir Catalunya.
Sempre hem dit que, davant qualsevol convocatòria electoral, els resultats coincideixen exactament amb la que es dona en general a Catalunya. Això passa, i avui cal recordar-ho, quan fa exactament un any de les darreres eleccions municipals, en tota mena de comicis a excepció d'aquestes últimes, que suposo responen a dinàmiques ben diferents.
Hem vist, per exemple, quan ha guanyat a nivell d'Espanya, però amb els resultats produïts a Catalunya, que ha guanyat PSOE, aquí ho ha fet també el PSC. El mateix amb CiU. O, com les darreres generals del 20 de desembre de 2015, com va guanyar Podem a Catalunya, i per tant, també a Palau, tot i que en aquell cas la segona força a Catalunya va ser ERC, però a Palau, en canvi va quedar molt més endarrerida.
De totes formes, sí que, en general, ja sigui per la nostra situació geogràfica, pel tipus de residència, de zones industrials, de comerços i diversitat de barriades, el resultat coincideix exactament amb la mitjana nacional catalana.
Diria que, els aficionats a les enquestes, sí, els que diuen que marquen tendències, si volguessin conèixer l'opinió de la població catalana sobre qualsevol aspecte d'interès general, fins i tot, a efectes de consultes electorals, realitzant-ho a Palau-solità i Plegamans, obtindrien fàcilment el que pensa la població catalana de promig. El nivell d'atur, de creació d'ocupació, de noves empreses, d'altes i baixes a la Seguretat Social, de creixement o decreixement urbanístic, de prestacions socials... i un llarg etcètera, ens evidencia que, efectivament, som o responem a la mitjana catalana.
Tant és així, que en la informació publicada el darrer cap de setmana per l'IDesCat, Institut d'Estadística de Catalunya, sobre pobles i ciutats més riques o més pobres en funció del nivell de renda dels seus habitants, hem observat com, dels dos-cents-onze municipis del rànking, Palau-solità i Plegamans ocupa el lloc setanta-dós. I la renda per càpita mitjana és exactament la mitjana també del país, que és de setze mil cent euros l'any. Essent la més alta la que es dona al municipi vallesà de Sant Cugat amb poc més de vint-i-sis mil euros l'any.
És evident que tot plegat ens hauria de fer reflexionar sobre els pros i contres d'aquesta circumpstància. Però, de ben segur, que som un bon termòmetre del que passa, del que la gent sent, del que la gent vol...
Sortir al carrer i sentir parlar el castellà de forma majoritària. Anar a votar a unes plebiscitàries i que el vot independentista sigui més del doble que a la resta de forces polítiques. Tenir barris amb pisos i grans aglomeracions, però també urbanitzacions residencials del que s'anomena "gran estanding". Penso que som un poble privilegiat, i que hem de fer possible que amb el nostre dinamisme, la nostra capacitat d'iniciativa, el nostre teixit associatiu, el nostre patrimoni cultural i natural, les nostres empreses i petits emprenedors, la nostra capacitat d'ajuda als més necessitats..., aconseguim esdevenir l'exemple a seguir també, per a la mitjana del país!
 | Libre de virus. www.avast.com |
