Jo no sé quina sensació teniu vosaltres quan sentiu a segons quins candidats a parlar de l’anomenat Vot Útil que, en definitiva, no és res més que fer una crida a conculcar el més elemental sentit democràtic. I és que, tot i que sol ser un argument recurrent en qualsevol elecció, no sé perquè, però diria que en aquests darrers processos electorals, i sobretot ara a les municipals, en sento més a parlar, però per determinats candidats que, havent obtingut resultats força discrets en anteriors comicis, ara sembla que es vegin les orelles i facin aquesta crida al vot útil com si d’una fórmula màgica de derrotar al o als seus adversaris més immediats es tractés.
Quan hom es refereix al Vot Útil, entenc que està expressant als altres la idea que “Votant-me a mi tindreu majors garanties que allò que cerqueu votant a uns altres, s’aconseguirà”. Per tant, en el fons, es tracta de menysprear a les altres candidatures manifestant-se com a veritables posseïdors de la veritat en relació a d’altres, que potser no fan altra cosa, segons el seu entendre, que fer volar coloms.
Això s’està veient, aquests dies sobretot en el camp independentista. Però també ho hem pogut observar en els debats esquerra dreta. És a dir, com que es presenten no sé quants partits d’esquerra, voteu-me a mi que sóc d’esquerres i els altres no hi tenen res a fer doncs, segons les enquestes jo sóc qui guanyarà. I en aquest terreny, el que segur no es donarà al nostre poble és cap situació semblant entre partits de dretes. I és que, el PP no es presenta i per tant, la dreta queda totalment circumpscrita a C’s. amb tot però, tenim al PSC/PSOE, que a la vista de la seva forma d’actuar, no sabem si li queda encara algun resquici de plantejaments esquerrans o, com diuen ells, Progressistes. Ara que dic això, em ve al cap un professor a la Universitat, que diria que ens impartia Dret Penal, que sempre que es referia als partits d’esquerres ho feia titllant-los com “Los partidos mal llamados progresistas”. Ara podria dir allò de “Y ahí lo dejo”!
Tornant al tema. Al nostre poble tenim tres partits molt semblants en quant a principis ideològics. El Comú de Palau (antiga ICV- EuiA) encapçalada malgrat les proclames de renovació i regeneració, per l’àngels Marcuello des de fa vint anys. Tenim a Ganemos, o Guanyem de la Luísa fernández, que es van presentar fa quatre anys amb aquesta denominació perquè Podemos va decidir que no es presentava a municipis relativament petits, Ganemos que encapçalava el tal José Luís Heras, que va desaparèixer de l’Ajuntament fa més de dos anys i sembla que a tothom ja li ha estat bé; sobre tot al govern, que podia imposar les majories absolutes a les votacions només amb vuit i no pas nou vots. Finalment, tenim, ara sí, a Podemos, que ja no són els de Ganemos, tot i que diuen que són molt amics, però que algú m’expliqui aquí la teoria del vot útil.
Clar que, és evident que en l’àmbit de les esquerres tenim també a la CUP, amb plantejaments del tot radicals ideològicament parlant, però també a ERC, que com a partit que es proclama d’esquerres, progressista i independentista, és a qui he sentit més a fer crides al famós vot útil. Però, entenc que, donada la situació actual del país, quan parlem de vot útil no es deuen referir al vot d’esquerres útil, al vot de dretes útil, o al vot independentista útil. Si fos així, estaríem perseguint que, de cada franja ideològica s’imposés una sola candidatura en detriment de les altres amb plantejaments iguals o similars.
Amb tot, els qui ho tindran més fàcil són els votants de dretes i espanyolistes que, votant a C’s, no hauran de dubtar ni un segon. Els espanyolistes moderats (crec que m’he descuidat les cometes) votaran al PSOE amb alguna reminiscència del PSC. I això és més clar que mai si ens fixem en la mateixa inserció dels anuncis efectuats a les dues revistes locals… Són només i exclusivament en castellà! Quin és doncs el votant que cerquen? És evident que aquell vot del PP d’en david zambrana de 2007 i 2011, o el de la Mercedes Rodríguez de 2015, que no s’acaba de sentir gens còmode amb la deriva ultra de C’s qui, malgrat tot, sí que es pot veure beneficiat de la no presència del PP a les urnes. De totes formes, està claríssim quin és el votant que cerca el PSOE palauenc, havent renunciat al vot que tradicionalment s’adreçava a la Teresa Padrós, que de ben segur ara s’adreçarà ja no a la persona si no al perfil ideològic més coincident amb cada votant.
A la vista de tot plegat, ens trobem amb dos espais ideològics sobre els que podem aturar-nos a analitzar el que jo anomenaria com “L’estupidesa del Vot Útil”. Per una banda, els partits anomenats d’esquerres, Comú, Guanyem i Podemos, i per una altra, les candidatures decididament independentistes formades per Junts per Palau, ERC, la CUP i Primàries per la República. En quant als primers, la sensació és que, a la vista dels resultats de les formacions d’aquella franja ideològica en tota mena d’eleccions, ens podem trobar molt fàcilment en que cap d’elles obtingui representació. Com a molt podria obtenir-ne l’Àngels Marcuello per la raó que ja disposa d’un vagatge i una experiència i coneixement que les altres dues candidatures no poden pas exhibir. Penseu però en la possibilitat, per exemple, que cadascuna d’aquestes tres formacions obtingués uns tres-cents vots aproximadament. Això voldria dir que no obtindrien cap regidor, quan si s’haguéssin presentat juntes, això es podria traduir en tres edils. És potser això el vot útil? Penseu, que si no obtenen representació, d’acord amb el sistema de representació proporcional actual, aquests vots, que hi ha qui considera llençats, acreixeran a favor de les formacions més votades! Per tant, a favor de candidatures del tot allunyades del que pretenia l’elector a l’hora de dipositar el seu vot a l’urna.
Finalment, en relació al camp independentista, ens trobem amb quatre candidatures que, dit sigui amb tots els respectes, han optat per presentar-se per separat malgrat que, diguin el que diguin i xerrin tant com vulguin, saben perfectament que la unió fa la força, que només units podrien aconseguir superar amb escreix i amb amplíssimes majories a tota la resta de formacions. Si en el referèndum del 1 d’octubre van ser quatre mil vuit-centes persones de Palau-solità i Plegamans les que van votar que sí a la independència, és més que evident que això comportaria una majoria més que aplastant a l’Ajuntament. Sabem que Junts per Palau ha lluitat fins a l’extenuació per aquesta unitat. Que Primàries tenia aquest mateix plantejament, sempre que els partits no es presentéssin, agrupant-se per tant en una mena de nova formació basada en un sistema clar de bases populars amb l’objectiu de la República. Hi va haver un moment però que, legítimament ni ERC ni la CUP van voler participar d’aquesta formulació. Per tant, deixava de tenir sentit seguir endavant amb la nova proposta. Junts per Palau feia molt temps que treballava amb aquesta idea d’unitat, de transversalitat, de projecte integrador, aglutinador de persones de tot perfil ideològic i professional; malgrat tot, Primàries va voler seguir endavant, la qual cosa ha comportat que, sota el pretex i la proclama de la unitat independentista, en aquestes eleccions haguem passat de tres candidatures a quatre a la recerca de fer efectiva la República proclamada el 27 d’octubre de 2017. I ara digueu-me: quin és el vot útil independentista? És com si us veiés a tots aixecant la mà i cridant Jo! Jo! Jo! Clar que, si ens fixem en les actuals representacions, en el benentès que Junts per Palau ve a substituir, amb un enorme esprit de transversalitat, l’antiga CiU, entendria que la Laura Navarro, com a representant de la formació independentista que fins ara ha obtingut més suports a nivell local, reivindiqués aquest famós vot útil, cosa que, per cert, no li he sentit pas. En canvi, sí que sento a d’altres demanant-lo en base a elements de discurs dreta/esquerra, que segur resultaran del tot inapropiats en uns comicis com aquests.
Amb tanta divisió independentista, penseu només en qui pot treballar amb més experiència i coneixement pel nostre poble. Per programa, tarannà, experiència, esprit renovador, projecte integrador…, etc. Deixeu-vos d’un absurd debat ideològic sobre esquerres i dretes, que res aporta a nivell municipal. El vot útil no existeix. Existeixen les conviccions, les certeses de saber qui treballarà més i millor pel nostre poble. Existeixen les demostracions del que ja s’ha aportat per part d’alguns, davant el que només són paraules vuides.
Si ens fixem en aquests elements, voteu el que volgueu, que segur que serà útil! Jo, per la meva part, votaré Junts per Palau!!!
