Dues grandíssimes alegries i enorme satisfacció de les eleccions de diumenge: que Palau-solità i Plegamans ja és definitiva i decididament un poble majoritariament independentista agradi o no, i que també la candidatura del President Puigdemont va arrassar, seguida de la d’esquerra Republicana al nostre poble sense paliatius ni discussió possible. Lamentacions: Que Junts per Palau-solità i Plegamans, va quedar en tercer lloc, després d’ERC (clara guanyadora dels comicis i a qui cal felicitar de forma explícita) i del PSC-PSOE a molts pocs vots dels primers. JxPalau no va assolir, ni de lluny, els resultats esperats. Al menys jo era dels que pensava que, amb una aposta transversal, diversa i plural com la que encapçalava la Laura Navarro, les possibilitats d’aconseguir un gran suport popular eren força elevades. No va ser així, es digui el que es digui, tot i que el fet de coincidir amb el que s’ha donat en general arreu del país, fa pensar en que això no sigui pas conseqüencia ni d’una mala campanya, ni menys encara d’una llista poc ambiciosa i preparada; ben al contrari!
En quant a les dues alegries que us comentava, resulta extraordinari constatar la força del President Puigdemont, invencible davant qui sigui. Ell té la legitimitat necessària per liderar el procés d’independència que ningú pot donar per mort ni liquidat. Amb ell el suport a la independència, per no parlar ja del dret a decidir, ha anat pujant com l’escuma. És amb ell que el país ha superat per primera vegada el 50% dels vots a favor de la República. Si això és així en unes eleccions europees, com també en unes municipals, és evident quin seria el resultat en una consulta via referèndum. Tenim mig Govern a l’exili i mig a la presó. Ara hom pot veure quines són les avantatges d’haver optat per l’exili. Tenim persones lliures, que els tribunals de quatre països diferents han dit que no han comès cap delicte dels que s’els imputa, que podran tornar a ser dignes i legítims eurodiputats al Parlament europeu, juntament amb l’Oriol Junqueras que necessàriament haurà de sortir de la presó si no es vol incórrer per part d’Espanya en una causa d’expulsió de la Unió, que tots plegats podran defensar no només els nostres interessos com a nació europea que som, sino que podran tornar a casa sense el risc de ser detinguts de forma irregular i il·legal per part d’un estat tant represor i antidemocràtic com l’espanyol. I és per això que, en aquestes eleccions, s’ha demostrat un altíssim grau de maduresa en la societat catalana, sabent perfectament a què i per què votava en les municipals i en les europees. Que li preguntin sino al tal Albiol de Badalona, qui ha pogut comprovar com molts ciutadans han optat per votar Puigdemont a Europa i per a ell a les municipals!
Pel que fa a la segona de les alegries, la referent a l’aplastant majoria independentista al nostre poble, vull dir que es compleix amb allò que us he comentat en diverses ocasions: Si en el referèndum del dia 1 d’octubre de 2017 van sortir 4800 palauencs i plegamanins a votar que sí a la independència, tota aquesta gent encara hi és. I si ens atenem a les enquestes, encara en som més que aleshores. Per tant, necessàriament s’havia de traslladar i traduir també això a les urnes. I ens hem quedat curts! Perquè amb els vots emesos a favor d’eRC, JxPalau, Primàries per la República i la CUP, encara no arribem ni de bon tròs al volum de suports al sí del referèndum del 1 O. Hem passat per tant, de sis regidors independentistes d’un total de disset, a deu de disset. Els socialistes, amb el canvi de cap de llista, posant en Marc sanabria en lloc de la Teresa Padrós, ha incrementat en més de quatre-cents vots els resultats d’ara fa quatre anys. S’ha confirmat (i ja em permetreu la modèstia) el que també he comentat en alguna ocasió: Que els votants del PP han donat suport majoritàriament al PSOE local sense discussió possible. Els socialistes ho sabien i per això van decidir enfocar la campanya cap a aquest electorat; i de poc que els hi ha anat guanyar! C’s s’ha quedat on era malgrat l’increment de participació. Per tant, ens hem d’alegrar que el vot ultra de dretes és aquest i no més!
Cal pensar doncs que, pactes a banda, les primeres decisions del nou govern municipal seran les de penjar el llaç groc al balcó de l’ajuntament, junt amb la pancarta de Llibertat Presos Polítics, l’estelada i si cal la retirada de la bandera okupa. També, que en el primer ple, s’aprovi l’adhesió del nostre consistori a l’AMI, Associació de Municipis per la Independència, que tantes vegades hem portat al ple i que sempre ha resultat no aprovada, com també tot el referent a la sobirania fiscal, és a dir, que l’ajuntament liquidi tots els impostos a l’Agència Tributària catalana. Aquest, entenc, que pot ser un bon inici de mandat que deixi clares les coses des del primer dia!
En relació a les lamentacions. Junts per Palau-solità i Plegamans, no ha assolit, al menys per a mi, els resultats esperats. Potser sí que les dinàmiques de país han fet que el nostre poble pateixi els efectes d’arreu, pel que fa a aquesta opció política. No he amagat mai el meu explícit suport a la Laura Navarro, malgrat que no he participat en res de la seva candidatura, més enllà de donar algun consell quan m’han consultat alguna cosa, o compartir les seves publicacions a les xarxes. La sensació és que el ball de sigles que han succeït a la marca Convergència, només han contribuït a la confussió. Que si PDECAT, Junts per … o la Crida Nacional per la república. Potser que ens aclarim d’una vegada! Potser no calia tant canvi de nom. Potser que algú (i aquest algú no pot ser ningú més que el President Puigdemont) es decideixi a crear un partit com cal. Amb organització, estructura, militància o associats, etcètera. Que som transversals…, perfecte. Que volem aglutinar diferents postulats independentistes i per la República…, Collonut! Però, hem de saber on som. Si no ho sabem ni nosaltres, difícilment la gent, el votant, entendrà res!
Ara és l’hora de replantejar coses. De posar ordre. De liderar un nou i gran projecte i de defugir debats del tot innecessaris sobre dretes i esquerres, més enllà de prioritzar el país i la seva independència, sempre des d’una òptica humanista i personalista. Així, amb estructura, organització funcional i territorial, i potser o sobretot, sense presses, es podrà engegar un nou projecte ambiciós, engrescador, il·lusionador, i que reflexi la realitat del país. Això és exactament el que ha de ser Junts per Catalunya o com se li vulgui dir.
A partir d’aquí, JxPalau amb tres regidors i pocs vots més que la CiU d’ara fa quatre anys, el que li caldrà és treballar perquè es compleixi amb les seves propostes electorals. Diuen que JuntsxP-siP tenen la clau, pensant en que la suma d’ERC i Junts fan els nou regidors necessaris per la majoria absoluta. Jo no ho tindria tant clar, però ja ho anirem veient. També Primàries per la República ha obtingut un representant, la Núria Solà. La felicito, malgrat que ja coneixeu la meva opinió sobre la provocada divisió independentista partint d’una pretesa unitat. L’objectiu era lloable. El resultat no m’agrada pel que té de divisió. Ara caldrà veure si tots plegats (em refereixo als deu regidors independentistes) són capaços d’anar a la una. M’agradaria moltíssim, però, em sap greu dir-ho, no sóc massa optimista.
Desitjo molta sort a tothom. A l’Oriol Lozano com a merescut Alcalde del poble, a Esquerra que, o bé liderarà el Govern o l’exercirà en solitari (ja ho veurem), i a tots els regidors que conformaran el nou consistori palauenc i plegamaní a partir del proper dia 15 de juny.
Sigueu dignes representants dels prop de quinze mil habitants del poble, i que mai més les rancúnies i males arts protagonitzin la vida política palauenca, al menys pel que fa a la nova majoria independentista!
