A continuació reprodueixo la informació que des d'ahir apareix a la pàgina web de l'ajuntament. Després, faré uns comentaris al respecte:
La comissaria de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans ha acollit aquest matí un congrés extraordinari de l'Associació de Caps i Comandaments dels Cossos de Seguretat Local del Vallès Oriental i Occidental. L'acte ha comptat amb la presència de l'Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, Teresa Padrós, i ha estat conduït per Manuel Ruiz, president de l'associació i Inspector en Cap de la Policia Local de Caldes de Montbui, i per Armand Arrabal, vicepresident de l'entitat i sergent de la Policia Local de Palau-solità i Plegamans.
Entre els objectius de la reunió destaca l'intercanvi d'idees i propostes "a favor de la incorporació de la bicicleta com a eina, i no com a objectiu, per a la tasca policial", explica Manuel Ruiz. De fet, l'associació és impulsora del 'Compromís per a l'ús de la bicicleta als cossos de seguretat locals', document que es va presentar en la 2a Setmana de la Mobilitat, celebrada a Palau-solità i Plegamans el passat mes de març. "De moment ja hi ha 9 municipis adherits al compromís", contextualitza Armand Arrabal. "Sempre en funció de les característiques de cada municipi, la bicicleta pot ser una eina molt útil, especialment per a les tasques de la policia de proximitat", argumenta Arrabal.
A banda d'aportar idees per a la promoció de la bicicleta, la reunió ha servit també per modificar els estatuts de l'associació "per tal que qualsevol comandament de totes les policies locals del Vallès pugui formar-ne part", explica l'Inspector Ruiz. L'Associació "ja compta entre els seus membres amb comandaments i caps provinents de 30 policies locals diferents d'entre els 50 municipis d'ambdues comarques", afegeix Ruiz. El sergent Arrabal també ha definit els objectius principals de l'associació: "La coordinació entre els diferents cossos, dur a terme projectes comuns, debatre problemàtiques i situacions similars entre policies de municipis propers per millorar la seguretat pública i qüestions vinculades a la professionalització i formació". Segons el sergent Arrabal, l'associació també manté relacions amb altres agrupacions policials, de nivell català i comarcal.
Doncs bé, com us podeu imaginar, durant quatre anys d'ocupar-me de la regidoria de Governació he tingut oportunitat de conèixer a comandaments policials d'altres municipis i establir així una molt bona relació amb ells. Un d'aquests comandaments d'un municipi veí, m'explicava amb estupor com es va desenvolupar l'acte:
Quan va ser el torn d'intervenció de l'alcaldessa Sra. Padrós, aquesta es va dedicar a destruir d'una forma sistemàtica tot el que es referís a qualsevol feina feta a la policia amb anterioritat a la seva nova incorporació en el màxim càrrec del poble. Va manifestar davant tots els comandaments policials d'ambdós vallesos que l'edifici de la comisaria no reunia les més mínimes condicions per acollir un cos policial com el nostre, que patia tota mena de defectes constructius, (Només cal actuar sobre el sifón dels lavabos que no transpirava bé i els tècnics municipals junt amb els de l'empresa constructora ja hi estaven al damunt), que estava mal distribuïda per dintre, que el Jutjat de Pau havia d'ubicar-se a la planta baixa, (recordo que hi ha ascensor) i tota mena d'improperis que no considero necessari de repetir. També, per si no era suficient, es va referir a la iniciativa promoguda per l'associació de comandaments policials en qüestió, sobre la potenciació de l'us de la bicicleta a les policies locals, dient que tot plegat no tenia cap sentit, que calia eliminar aquesta pràctica a la nostra policia i que el que ha de fer la policia és patrullar pels carrers, estar per la gent i deixar-se de perdre el temps amb inutilitats com aquestes.
Es veu que les cares de pànic expressades pels presents són d'aquelles que es recordaran durant molts anys.
Finalment es veu que va aprofitar per presentar a la regidora Sra. Marcuello com a la nova responsable de l'àmbit de seguretat. Però, poc responsable podrà ser quan, a la visita de les instal·lacions, només feia que anar indicant a la referida regidora què i com s'havia d'actuar en cada lloc de la comisaria i com calia que organitzés la pròpia policia.
Encara no hi ha govern, però sabem que la sra. Marcuello serà la Regidora de seguretat, Governació o com li vulguin dir! Ja sabem alguna cosa!
com podeu comprovar doncs, ha començat la desconstrucció de l'actual estructura i funcionament de la Policia local de Palau-solità i Plegamans!
dimecres, 22 de juny del 2011
dissabte, 18 de juny del 2011
INSÒLIT
Avui es compleix exactament una setmana de la constitució del nou consistori palauenc/plegamaní i que fos escollida Alcaldessa la sra. Padrós. Ahir va fer quinze dies que els tres grups que li van donar suport subscrivissin el ja famós pacte d'investidura en el que només s'expressaven termes com: Participació, transparència, treball eficient, rigor, transversalitat, baixada de sous d'acord amb les prescripcions del govern espanyol, i la creació d'un Síndic de greuges local. Molt poca cosa més!
Doncs, en aquesta tesitura encara el poble de Palau-solità i Plegamans resta a l'espera de la formació del que ha de ser el seu govern municipal.
si només hi ha alcaldessa, si no hi ha govern, es produeix una gravíssima paralització del funcionament de tot l'aparell administratiu que difícilment permetrà que el dia a dia de l'ajuntament doni resposta a les sempre perentòries necessitats dels vilatans, comerciants, proveïdors i col·lectius que depenen principalment d'aquest correcte mecanisme municipal.
Resulta del tot inimaginable en cap govern, ni local, ni provincial, comarcal, autonòmic o estatal, que s'investeixi president o alcalde abans de pactar-se una adequada distribució de les responsabilitats de govern entre els signataris d'aquell pacte. És insòlit. Podeu anar-ho comprovant ajuntament per ajuntament, consells comarcals, diputacions, generalitat, etc. Això no passa ni ha passat mai enlloc!
Quin problema s'amaga doncs darrera l'impossibilitat de formar govern? Per quina raó hi va haver tanta pressa en subscriure un acord d'investidura que no contingués també cap acord de govern? vol ICV, amb el seu anex VdPsiP, posar ara les coses ben difícils als socialistes? Mereix una batalla política interna, ja de bon començament entre les tres formacions que estaran en el govern la població de Palau? És cert que la Regidora sra. Marcuello pretén ocupar-se d'Urbanisme i governació? És possible que en aquest govern no acabi manant ningú?
Tot plegat fa que els auguris no siguin massa engrescadors, però seguirem a l'espera que es perfilin del tot aquests serrells que diu que els queda per tancar.
Doncs, en aquesta tesitura encara el poble de Palau-solità i Plegamans resta a l'espera de la formació del que ha de ser el seu govern municipal.
si només hi ha alcaldessa, si no hi ha govern, es produeix una gravíssima paralització del funcionament de tot l'aparell administratiu que difícilment permetrà que el dia a dia de l'ajuntament doni resposta a les sempre perentòries necessitats dels vilatans, comerciants, proveïdors i col·lectius que depenen principalment d'aquest correcte mecanisme municipal.
Resulta del tot inimaginable en cap govern, ni local, ni provincial, comarcal, autonòmic o estatal, que s'investeixi president o alcalde abans de pactar-se una adequada distribució de les responsabilitats de govern entre els signataris d'aquell pacte. És insòlit. Podeu anar-ho comprovant ajuntament per ajuntament, consells comarcals, diputacions, generalitat, etc. Això no passa ni ha passat mai enlloc!
Quin problema s'amaga doncs darrera l'impossibilitat de formar govern? Per quina raó hi va haver tanta pressa en subscriure un acord d'investidura que no contingués també cap acord de govern? vol ICV, amb el seu anex VdPsiP, posar ara les coses ben difícils als socialistes? Mereix una batalla política interna, ja de bon començament entre les tres formacions que estaran en el govern la població de Palau? És cert que la Regidora sra. Marcuello pretén ocupar-se d'Urbanisme i governació? És possible que en aquest govern no acabi manant ningú?
Tot plegat fa que els auguris no siguin massa engrescadors, però seguirem a l'espera que es perfilin del tot aquests serrells que diu que els queda per tancar.
divendres, 17 de juny del 2011
CARTA SETMANAL D'EN DURAN I LLEIDA
Benvolgudes amigues i benvolguts amics
M’és impossible redactar aquesta carta sense dedicar-la als greus i intolerables fets protagonitzats per centenars de persones que a les portes del parc de la Ciutadella intentaven impedir l’entrada dels diputats catalans a la seu parlamentària. No van aconseguir el que volien, que era paralitzar la normalitat democràtica. En canvi, sí que va aconseguir avergonyir-nos i indignar-nos, a milions de persones que no estem disposats que el terror, la coacció i la violència avortin el nostre sistema democràtic per imperfeccions que tingui, que sens dubte en té. Estem avergonyits de veure com la capital del nostre país, de la nostra nació ha estat notícia arreu del món amb unes imatges tercemundistes. Em sap greu que facin mal al país que m’estimo i m’avergonyeix, encara que sigui uns dies, que hi pugui haver gent més enllà de les fronteres de Catalunya que guardin a la retina unes imatges que fan mal a la nostra credibilitat, que minen la confiança en el nostre país, políticament i econòmicament parlant. Ahir, els teòricament indignats –i després en parlaré, d’això- no van obtenir l’objectiu que pretenien. La resta, però, vam perdre-hi molt.
Em sento indignat perquè fa molt de temps que a Catalunya hi ha hagut símptomes suficients que al marge del moviment del 15 M, hi ha cada cop més gent, més organitzada, més preparada, amb més instruments, més violenta, amb voluntat i amb capacitat de rebentar qualsevol acte públic, des de la festa major de Gràcia fins a una vaga sindical o la commemoració del Primer de Maig, passant per la celebració d’una victòria del Barça. Ho estic denunciant des de fa molts anys: Barcelona és la capital dels antisistema. Conviuen amb nosaltres des de fa molt temps, si és que es pot utilitzar amb rigor la paraula conviure en aquest cas. I la cultura d’esquerres que ha governat Barcelona i Catalunya en els darrers anys ha permès que anessin creixent i multiplicant-se. La inhibició de la policia per responsabilitat dels seus comandaments polítics era un efecte crida. Aquí ha vingut tothom amb ganes de fer gresca, a destrossar el mobiliari urbà i els aparadors dels comerços, a intentar fer-se seu el carrer per la força i malauradament en mantes ocasions ho van aconseguir. Doncs bé, d’aquells vents, se’n recullen ara aquestes tempestats.
Quan esmento l’actual crisi econòmica, sempre parlo de la crisi de valors, i n’assenyalo el de l’autoritat. Necessitem com el pa que mengem recuperar el valor de l’autoritat –ho dic sempre- a les aules, a la família i a la societat. Tants anys d’autoritarisme al llarg de la dictadura han provocat massa complexos que en nom del terme equívoc “progressisme” han impedit exercir l’autoritat com a valor oposat precisament a l’autoritarisme. I això ha passat a l’escola amb el mestre, a la família amb els pares i a la societat amb les institucions democràtiques. I com també dic sempre, sense autoritat no hi ha seguretat, sense seguretat no hi ha llibertat, i sense llibertat no hi ha democràcia. I el principal i primer principi d’una democràcia real és la llibertat.
Fins i tot davant del moviment del 15M hem tingut complexos a l’hora d’exercir l’autoritat. A cap veí no se li permet certes activitats a la via pública, com tampoc ocupar-la inadequadament. Si ho fa, és sancionat. En canvi, s’ha permès fer-ho al moviment del 15M. Entenc i comparteixo que el principi del 15M era el millor. Desallotjar-los en vigílies electorals hauria estat un error. Però després no tenia cap sentit continuar permetent que envaïssin espais públics amb tots els perjudicis que això comporta: d’una banda, econòmics; d’imatge, d’una altra, i també d’autoritat, segurament el més important. A la ciutat de Barcelona, el mes passat tothom va parlar d’una actuació policial desproporcionada a la Plaça de Catalunya. Molta gent m’ha demanat que miri les imatges perquè em volien convèncer que hi havia hagut aquesta desproporció. M’hi he negat. En un estat democràtic, la policia ha d’actuar i, si cal, amb contundència. I si l’acció és desproporcionada, la justícia és la que hi ha d’intervenir. Mentrestant, la policia democràtica tindrà sempre el meu suport. Les excepcions no poden minar més l’autoritat dels cossos policials. I malauradament, a Catalunya, durant massa anys molta gent –començant pels que n’eren els màxims responsables polítics- ha restat autoritat a la policia. Això és insostenible en un estat de dret.
Abans he dit que parlaria dels indignats. Volia fer-ho –i ho faig- per dir que no són els responsables directes del que abans d’ahir va passar a les portes del poder legislatiu. Des d’un bon principi s’han manifestat contra la violència. Per tant, no tots els “indignats” són iguals, com per cert no tots els polítics són iguals. Entenc perfectament que avui a Espanya hi hagi moltes persones indignades. En un país amb cinc milions d’aturats, l’estrany és que no hi hagi una revolució. Només ho justifica el que aquesta xifra no sigui prou certa a partir de l’existència de l’economia submergida. Entenc també que hi hagi gent que des del realisme o des de la utopia, o que des de les dues actituds alhora, pretenguin millorar la democràcia. Ho entenc per una raó simple: la democràcia és una obra humana i, per tant, clarament millorable si es vol. Crec que cal respectar el 15M –que és més un moviment de protesta que de proposta-, sempre que les seves idees es defensin mitjançant la paraula i no amb la violència. I sobretot no oblidar que al marge dels intolerables incidents al voltant del Parlament les causes del malestar social subsisteixen. Però dit això no estic d’acord amb moltes de les propostes del 15M, i fins i tot algunes em semblen contradictòries amb els objectius del moviment. No es pot demanar més democràcia i mes representativitat dels parlamentaris i al mateix temps proposar un nou sistema electoral amb una circumscripció única per a tot Espanya, que provocaria més allunyament entre el ciutadà i el polític. Comportaria més desconeixement per part de la ciutadania de qui és el seu representant. Torno a dir que respecto el seu model de la mateixa manera que demano que respectin el meu. Tot i que insisteixo que no tenen res a veure amb la violència que abans d’ahir es va exercir, els demano també que siguin conscients que les seves concentracions han estat desbordades pels antisistema. Avui ja no controlen els seus moviments. A més, els seus propis moviments són aprofitats pels altres per dur a terme els seus objectius, que són l’antítesi de la democràcia.
Crec que és l’hora de la responsabilitat. L’hem d’exercitr els polítics, però també els mitjans de comunicació i la justícia. En els tres àmbits s’ha estat massa sovint poc bel·ligerant amb els antisistema. Sembla que com més “progre” siguis, més comprensió has de tenir amb ells i que més propers et són. Les imatges de dimecres de l’exsecretari d’Interior, Joan Boada, corrent empaitat per un grup d’antisistemes ho diuen tot. Aquí només hi ha dues opcions: la democràcia o l’anarquia, i la primera és manifestament millorable i la segona és clarament empitjorable. Ens hi juguem el futur.
Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida
M’és impossible redactar aquesta carta sense dedicar-la als greus i intolerables fets protagonitzats per centenars de persones que a les portes del parc de la Ciutadella intentaven impedir l’entrada dels diputats catalans a la seu parlamentària. No van aconseguir el que volien, que era paralitzar la normalitat democràtica. En canvi, sí que va aconseguir avergonyir-nos i indignar-nos, a milions de persones que no estem disposats que el terror, la coacció i la violència avortin el nostre sistema democràtic per imperfeccions que tingui, que sens dubte en té. Estem avergonyits de veure com la capital del nostre país, de la nostra nació ha estat notícia arreu del món amb unes imatges tercemundistes. Em sap greu que facin mal al país que m’estimo i m’avergonyeix, encara que sigui uns dies, que hi pugui haver gent més enllà de les fronteres de Catalunya que guardin a la retina unes imatges que fan mal a la nostra credibilitat, que minen la confiança en el nostre país, políticament i econòmicament parlant. Ahir, els teòricament indignats –i després en parlaré, d’això- no van obtenir l’objectiu que pretenien. La resta, però, vam perdre-hi molt.
Em sento indignat perquè fa molt de temps que a Catalunya hi ha hagut símptomes suficients que al marge del moviment del 15 M, hi ha cada cop més gent, més organitzada, més preparada, amb més instruments, més violenta, amb voluntat i amb capacitat de rebentar qualsevol acte públic, des de la festa major de Gràcia fins a una vaga sindical o la commemoració del Primer de Maig, passant per la celebració d’una victòria del Barça. Ho estic denunciant des de fa molts anys: Barcelona és la capital dels antisistema. Conviuen amb nosaltres des de fa molt temps, si és que es pot utilitzar amb rigor la paraula conviure en aquest cas. I la cultura d’esquerres que ha governat Barcelona i Catalunya en els darrers anys ha permès que anessin creixent i multiplicant-se. La inhibició de la policia per responsabilitat dels seus comandaments polítics era un efecte crida. Aquí ha vingut tothom amb ganes de fer gresca, a destrossar el mobiliari urbà i els aparadors dels comerços, a intentar fer-se seu el carrer per la força i malauradament en mantes ocasions ho van aconseguir. Doncs bé, d’aquells vents, se’n recullen ara aquestes tempestats.
Quan esmento l’actual crisi econòmica, sempre parlo de la crisi de valors, i n’assenyalo el de l’autoritat. Necessitem com el pa que mengem recuperar el valor de l’autoritat –ho dic sempre- a les aules, a la família i a la societat. Tants anys d’autoritarisme al llarg de la dictadura han provocat massa complexos que en nom del terme equívoc “progressisme” han impedit exercir l’autoritat com a valor oposat precisament a l’autoritarisme. I això ha passat a l’escola amb el mestre, a la família amb els pares i a la societat amb les institucions democràtiques. I com també dic sempre, sense autoritat no hi ha seguretat, sense seguretat no hi ha llibertat, i sense llibertat no hi ha democràcia. I el principal i primer principi d’una democràcia real és la llibertat.
Fins i tot davant del moviment del 15M hem tingut complexos a l’hora d’exercir l’autoritat. A cap veí no se li permet certes activitats a la via pública, com tampoc ocupar-la inadequadament. Si ho fa, és sancionat. En canvi, s’ha permès fer-ho al moviment del 15M. Entenc i comparteixo que el principi del 15M era el millor. Desallotjar-los en vigílies electorals hauria estat un error. Però després no tenia cap sentit continuar permetent que envaïssin espais públics amb tots els perjudicis que això comporta: d’una banda, econòmics; d’imatge, d’una altra, i també d’autoritat, segurament el més important. A la ciutat de Barcelona, el mes passat tothom va parlar d’una actuació policial desproporcionada a la Plaça de Catalunya. Molta gent m’ha demanat que miri les imatges perquè em volien convèncer que hi havia hagut aquesta desproporció. M’hi he negat. En un estat democràtic, la policia ha d’actuar i, si cal, amb contundència. I si l’acció és desproporcionada, la justícia és la que hi ha d’intervenir. Mentrestant, la policia democràtica tindrà sempre el meu suport. Les excepcions no poden minar més l’autoritat dels cossos policials. I malauradament, a Catalunya, durant massa anys molta gent –començant pels que n’eren els màxims responsables polítics- ha restat autoritat a la policia. Això és insostenible en un estat de dret.
Abans he dit que parlaria dels indignats. Volia fer-ho –i ho faig- per dir que no són els responsables directes del que abans d’ahir va passar a les portes del poder legislatiu. Des d’un bon principi s’han manifestat contra la violència. Per tant, no tots els “indignats” són iguals, com per cert no tots els polítics són iguals. Entenc perfectament que avui a Espanya hi hagi moltes persones indignades. En un país amb cinc milions d’aturats, l’estrany és que no hi hagi una revolució. Només ho justifica el que aquesta xifra no sigui prou certa a partir de l’existència de l’economia submergida. Entenc també que hi hagi gent que des del realisme o des de la utopia, o que des de les dues actituds alhora, pretenguin millorar la democràcia. Ho entenc per una raó simple: la democràcia és una obra humana i, per tant, clarament millorable si es vol. Crec que cal respectar el 15M –que és més un moviment de protesta que de proposta-, sempre que les seves idees es defensin mitjançant la paraula i no amb la violència. I sobretot no oblidar que al marge dels intolerables incidents al voltant del Parlament les causes del malestar social subsisteixen. Però dit això no estic d’acord amb moltes de les propostes del 15M, i fins i tot algunes em semblen contradictòries amb els objectius del moviment. No es pot demanar més democràcia i mes representativitat dels parlamentaris i al mateix temps proposar un nou sistema electoral amb una circumscripció única per a tot Espanya, que provocaria més allunyament entre el ciutadà i el polític. Comportaria més desconeixement per part de la ciutadania de qui és el seu representant. Torno a dir que respecto el seu model de la mateixa manera que demano que respectin el meu. Tot i que insisteixo que no tenen res a veure amb la violència que abans d’ahir es va exercir, els demano també que siguin conscients que les seves concentracions han estat desbordades pels antisistema. Avui ja no controlen els seus moviments. A més, els seus propis moviments són aprofitats pels altres per dur a terme els seus objectius, que són l’antítesi de la democràcia.
Crec que és l’hora de la responsabilitat. L’hem d’exercitr els polítics, però també els mitjans de comunicació i la justícia. En els tres àmbits s’ha estat massa sovint poc bel·ligerant amb els antisistema. Sembla que com més “progre” siguis, més comprensió has de tenir amb ells i que més propers et són. Les imatges de dimecres de l’exsecretari d’Interior, Joan Boada, corrent empaitat per un grup d’antisistemes ho diuen tot. Aquí només hi ha dues opcions: la democràcia o l’anarquia, i la primera és manifestament millorable i la segona és clarament empitjorable. Ens hi juguem el futur.
Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida
dimarts, 14 de juny del 2011
LA POLÍTICA NO ÉS UN JOC DE ROL
Per acabar amb aquesta primera tongada de reflexions al voltant de la nova situació donada al nostre ajuntament i els importants canvis en l'alcaldia i el govern del poble, i abans de prendre'm uns dies de descans per relaxar-me i desconectar de tot plegat, voldria fer-vos cinc cèntims de com i de quina manera han evolucionat els fets i les negociacions entre les diverses formacions polítiques des del mateix dia 22 de maig a la nit fins al passat dilluns dia 6 de juny en que fou donat a conèixer públicament el pacte d'investidura entre PSOE, ICV i VdPsiP.
Després del primer impacte, del tot inesperat, cal dir-ho, per a tots els militants i simpatitzants de convergència i Unió, i un cop superat el trauma inicial, vam reunir a tots els regidors del govern sortint a fi de constatar si la voluntat dels tres grups, CiU, ERC i PP era la de voler mantenir el mateix govern que els darrers quatre anys. La resposta fou clarament favorable a mantenir aquell govern i aquella dinàmica de funcionament; però calia el suport d'algun regidor més, doncs els tres grups sumàven vuit regidors i ens en faltava només un per aconseguir la majoria absoluta necessària en aquest cas per elegir alcaldessa i per formar govern.
Vam contactar inicialment amb en Joan Carles Tinoco a fi de concretar dia i hora per fer una reunió amb l'objectiu de tenir un primer canvi d'impressions sobre les possibilitats que s'avingués a formar part d'un grup prou consolidat i cohesionat com el que havia exercit el govern al llarg de la legislatura. La reunió va tenir lloc al meu despatx professional el dijous dia 26 de maig. I els resultats foren prou engrescadors, ja que només començar vam voler deixar clar si valia la pena negociar un pacte de govern o descartaven ingressar en el govern ja existent. Vam preguntar: teniu algun tipus de posicionament ideològic? La resposta fou negativa; deien que a ells només els guiava el seu programa, i si coincidia amb els nostres ells no mantenien cap tipus de posicionament ni d'esquerres, ni de dretes, i que aquestes qüestions havien de deixar-se molt al marge quan parlem de política municipal. vam preguntar-los si tenien algun inconvenient per pactar amb una formació com el PP: La resposta fou negativa; i fins i tot hi va haver qui va manifestar que valorava molt positivament la forma de treballar del Sr. Zambrana. també els vam preguntar si el fet que el PSC hagués obtingut sis regidors i ciU cinc els condicionava d'alguna manera; la resposta fou que de cap manera. A partir d'aquí van comentar-nos les seves prioritats de programa com: el treball transversal, la participació ciutadana, la eficiència i el rigor en l'exercici del govern, etc; extrems aquests que ens van satisfer doncs, ha estat la gran aposta del nostre govern al llarg de tota la legislatura i així voliem continuar. també van expressar la seva oposició a l'existència de càrrecs de confiança i que, si n'hi havia, haurien de ser professionals del sector a assessorar o dirigir elegits de forma consensuada entre les diverses forces integrants del govern. Això també fou aprovat per nosaltres ja que aquesta és en la direcció que també voliem caminar.
D'altra banda, jo mateix vaig mantenir una trobada amb en Joan enric Mogas, bon amic i gran persona, que em va manifestar la plena disposició al diàleg per part d'ICV, però que en cap cas ells acceptarien formar part d'un govern en el que hi fossin presents cap dels regidors que havien conformat l'executiu sortint. com no podia ser d'una altra manera, li vaig qüestionar el poc respecte a la Democràcia que aquesta actitud suposava, però respectem la decisió, i per tant res, pel que fa a la possible formació d'un govern, podien seguir negociant.
vaig parlar en diverses ocasions, al llarg d'aquella setmana amb el Sr. Josep Maria Castany i en Miquel rovira del PSC, els quals manifestaren la seva voluntat de trobar-se amb CiU però un cop finalitzats els contactes amb les altres formacions polítiques.
El dimecres dia 1 de juny vam trobar-nos novament amb VdPsiP, tal com s'havia acordat, i ja ens van manifestar la seva intenció de formar un sol front amb ICV per anar a negociar en bloc amb els socialistes palauencs. Nosaltres vam demostrar-los documentalment que el nostre programa i el seu eren no només compatibles sino que s'expressaven en termes molt semblants; vam demostrar el treball transversal, el rigor, vam fer propostes concretes de distribució de responsabilitats, fent tot plegat que es repensessin la decisió que havien pres, o al menys això van dir, però, el divendres, sense atendre massa a les nostres trucades, van optar per subscriure l'acord d'investidura tot i que no de govern, ja que encara estem a hores d'ara a l'espera de quin serà el govern i el corresponent repartiment de responsabilitats.
Amb tot però, el dijous dia 2 vaig parlar amb en Josep Maria Castany, qui em va emplaçar a fer una reunió entre PSC i CiU el divendres 3 al vespre. Però el mateix divendres al matí em va trucar per dir-me que hi havia diverses persones del grup negociador que marxaven de cap de setmana emplaçant-me a trucar-nos el dilluns al matí per concretar reunió. Però, durant el divendres vaig mantenir-me en constant contacte amb en Miquel rovira a la vista de la multitud d'informacions que ens arribaven sobre l'inminent signatura del pacte d'investidura. Fins i tot, deu minuts abans de les cinc de la tarda vaig parlar amb ell i em va dir que tenia un correu convocant-lo al local de l'oposició municipal a les cinc i que no sabia per què era. Doncs era per signar el pacte i ni ell ni el Josep Maria Castany ho sabien.
Finalment, en Josep Maria castany em va trucar el dilluns dia 6 per informar-me que tot i la voluntat d'explorar un possible futur govern amb nosaltres, les coses es precipitaren el divendres anterior, desenvocant en la signatura del pacte d'investidura, manifestant també, que sí volien mantenir una reunió amb CiU per tractar aspectes molt importants de poble, cosa que va comportar una resposta afirmativa per la meva part, doncs CiU sempre estarà disposada a parlar del que calgui pel bé de Palau-solità i Plegamans amb independència de qui sigui l'encarregat de tirar endavant les regnes de l'ajuntament.
aquesta és, i no cap altra, l'autèntica història de les negociacions en les que ha participat Convergència i Unió.
Diuen que al nou equip de govern hi ha algun regidor expert en els jocs de rol i d'estratègia. S'en adonarà que, en Política el que realment compta són les IDEES i el Projecte de Poble; i que els jocs més val deixar-los per a les estones lliures!
Després del primer impacte, del tot inesperat, cal dir-ho, per a tots els militants i simpatitzants de convergència i Unió, i un cop superat el trauma inicial, vam reunir a tots els regidors del govern sortint a fi de constatar si la voluntat dels tres grups, CiU, ERC i PP era la de voler mantenir el mateix govern que els darrers quatre anys. La resposta fou clarament favorable a mantenir aquell govern i aquella dinàmica de funcionament; però calia el suport d'algun regidor més, doncs els tres grups sumàven vuit regidors i ens en faltava només un per aconseguir la majoria absoluta necessària en aquest cas per elegir alcaldessa i per formar govern.
Vam contactar inicialment amb en Joan Carles Tinoco a fi de concretar dia i hora per fer una reunió amb l'objectiu de tenir un primer canvi d'impressions sobre les possibilitats que s'avingués a formar part d'un grup prou consolidat i cohesionat com el que havia exercit el govern al llarg de la legislatura. La reunió va tenir lloc al meu despatx professional el dijous dia 26 de maig. I els resultats foren prou engrescadors, ja que només començar vam voler deixar clar si valia la pena negociar un pacte de govern o descartaven ingressar en el govern ja existent. Vam preguntar: teniu algun tipus de posicionament ideològic? La resposta fou negativa; deien que a ells només els guiava el seu programa, i si coincidia amb els nostres ells no mantenien cap tipus de posicionament ni d'esquerres, ni de dretes, i que aquestes qüestions havien de deixar-se molt al marge quan parlem de política municipal. vam preguntar-los si tenien algun inconvenient per pactar amb una formació com el PP: La resposta fou negativa; i fins i tot hi va haver qui va manifestar que valorava molt positivament la forma de treballar del Sr. Zambrana. també els vam preguntar si el fet que el PSC hagués obtingut sis regidors i ciU cinc els condicionava d'alguna manera; la resposta fou que de cap manera. A partir d'aquí van comentar-nos les seves prioritats de programa com: el treball transversal, la participació ciutadana, la eficiència i el rigor en l'exercici del govern, etc; extrems aquests que ens van satisfer doncs, ha estat la gran aposta del nostre govern al llarg de tota la legislatura i així voliem continuar. també van expressar la seva oposició a l'existència de càrrecs de confiança i que, si n'hi havia, haurien de ser professionals del sector a assessorar o dirigir elegits de forma consensuada entre les diverses forces integrants del govern. Això també fou aprovat per nosaltres ja que aquesta és en la direcció que també voliem caminar.
D'altra banda, jo mateix vaig mantenir una trobada amb en Joan enric Mogas, bon amic i gran persona, que em va manifestar la plena disposició al diàleg per part d'ICV, però que en cap cas ells acceptarien formar part d'un govern en el que hi fossin presents cap dels regidors que havien conformat l'executiu sortint. com no podia ser d'una altra manera, li vaig qüestionar el poc respecte a la Democràcia que aquesta actitud suposava, però respectem la decisió, i per tant res, pel que fa a la possible formació d'un govern, podien seguir negociant.
vaig parlar en diverses ocasions, al llarg d'aquella setmana amb el Sr. Josep Maria Castany i en Miquel rovira del PSC, els quals manifestaren la seva voluntat de trobar-se amb CiU però un cop finalitzats els contactes amb les altres formacions polítiques.
El dimecres dia 1 de juny vam trobar-nos novament amb VdPsiP, tal com s'havia acordat, i ja ens van manifestar la seva intenció de formar un sol front amb ICV per anar a negociar en bloc amb els socialistes palauencs. Nosaltres vam demostrar-los documentalment que el nostre programa i el seu eren no només compatibles sino que s'expressaven en termes molt semblants; vam demostrar el treball transversal, el rigor, vam fer propostes concretes de distribució de responsabilitats, fent tot plegat que es repensessin la decisió que havien pres, o al menys això van dir, però, el divendres, sense atendre massa a les nostres trucades, van optar per subscriure l'acord d'investidura tot i que no de govern, ja que encara estem a hores d'ara a l'espera de quin serà el govern i el corresponent repartiment de responsabilitats.
Amb tot però, el dijous dia 2 vaig parlar amb en Josep Maria Castany, qui em va emplaçar a fer una reunió entre PSC i CiU el divendres 3 al vespre. Però el mateix divendres al matí em va trucar per dir-me que hi havia diverses persones del grup negociador que marxaven de cap de setmana emplaçant-me a trucar-nos el dilluns al matí per concretar reunió. Però, durant el divendres vaig mantenir-me en constant contacte amb en Miquel rovira a la vista de la multitud d'informacions que ens arribaven sobre l'inminent signatura del pacte d'investidura. Fins i tot, deu minuts abans de les cinc de la tarda vaig parlar amb ell i em va dir que tenia un correu convocant-lo al local de l'oposició municipal a les cinc i que no sabia per què era. Doncs era per signar el pacte i ni ell ni el Josep Maria Castany ho sabien.
Finalment, en Josep Maria castany em va trucar el dilluns dia 6 per informar-me que tot i la voluntat d'explorar un possible futur govern amb nosaltres, les coses es precipitaren el divendres anterior, desenvocant en la signatura del pacte d'investidura, manifestant també, que sí volien mantenir una reunió amb CiU per tractar aspectes molt importants de poble, cosa que va comportar una resposta afirmativa per la meva part, doncs CiU sempre estarà disposada a parlar del que calgui pel bé de Palau-solità i Plegamans amb independència de qui sigui l'encarregat de tirar endavant les regnes de l'ajuntament.
aquesta és, i no cap altra, l'autèntica història de les negociacions en les que ha participat Convergència i Unió.
Diuen que al nou equip de govern hi ha algun regidor expert en els jocs de rol i d'estratègia. S'en adonarà que, en Política el que realment compta són les IDEES i el Projecte de Poble; i que els jocs més val deixar-los per a les estones lliures!
dilluns, 13 de juny del 2011
EL DISCURS D'INVESTIDURA
ahir, potser per mandra d'escriure una mica més, em vaig deixar de parlar-vos del discurs realitzat per l'alcaldessa del PSOE un cop proclamada en el càrrec. Veureu que habitualment i al parlar dels socialistes palauencs, em referiré al PSOE i no pas al PSC; i és que, això respon al fet que el pacte d'investidura, que no el encara inexistent pacte de govern, fou signat pel sector PSOE i sense el coneixement del sector més PSC. Més endavant ja anirem parlant d'aquesta qüestió, ja que, probablement, donarà bastant de sí.
Així, un cop feta la "pataleta" de l'autocol·locació del pin i les altres coses que us comentava, just després de la intervenció dels diferents caps de llista, fou el torn, prèvia presentació de la sra. Marcuello, de la nova alcaldessa. Va ser un espectacle digne de les millors representacions teatrals traslladades a la política! qui ha estat durant quatre anys sense obrir boca en un ple municipal, sense fer cap tipus de proposta, sense acudir a cap reunió en la que es discutís o negociés qualsevol cosa, i qui només ha gesticulat i prou en un plenari; és qui va apareixer llegint íntegrament un discurs capellanesc, gairebé missaire, apareixent com l'única persona capaç de reconciliar allò més irreconciliable, com qui té el dò d'acabar amb la crispació política en aquest poble, a més de parlar de bona voluntat, sentiments i estimació a la gent.
tot això podria arribar a estar bé, si no recordessim els quatre anys de destrucció sistemàtica practicada pels socialistes palauencs. Si no recordessim que durant tot aquest temps, mes rere mes, només s'han dedicat a publicar MENTIDES, insinuacions de tota mena i sense fonament, s'han dedicat a anar escampant porqueria, falsejant la realitat: que si pantalles de 70 000 euros, que si vehicles oficials, que no sé quins sous que ara diuen que es baixaran d'acord amb les instruccions del govern central, cosa que ja haviem fet nosaltres, que si el marbre a l'ajuntament, (a veure si el troben), que si la tele de plasma, com si ella no n'hi tingués cap de tele al despatx, i tants etcèteres com volgueu.
Però, ara, que governaran ells, ara és quan demanen respecte, que s'acabi amb la crispació, que anem tots a una doncs són temps difícils, i molt més discurs que m'avorriria de reproduir.
que no es preocupin: nosaltres no en sabem ni en volem saber de fer tota aquesta marrulleria practicada durant quatre anys de forma sistemàtica des de l'oposició. Nosaltres seguirem treballant en positiu, de forma responsable, respectuosa, amb voluntat de consens com sempre hem fet. No cal que ens demanin que no fem el que han fet vostès senyors del PSOE. vostès treballin i governin que aquí estarem per tot allò que comporti un benefici per als nostres vilatans. Però, com deia ahir, em sembla que mentre CiU segueix fent aquest treball en positiu, el PSOE amb el suport incondicional, però aquest cop gerarquitzat d'ICV, seguirà fent d'oposició a la oposició.
Així, un cop feta la "pataleta" de l'autocol·locació del pin i les altres coses que us comentava, just després de la intervenció dels diferents caps de llista, fou el torn, prèvia presentació de la sra. Marcuello, de la nova alcaldessa. Va ser un espectacle digne de les millors representacions teatrals traslladades a la política! qui ha estat durant quatre anys sense obrir boca en un ple municipal, sense fer cap tipus de proposta, sense acudir a cap reunió en la que es discutís o negociés qualsevol cosa, i qui només ha gesticulat i prou en un plenari; és qui va apareixer llegint íntegrament un discurs capellanesc, gairebé missaire, apareixent com l'única persona capaç de reconciliar allò més irreconciliable, com qui té el dò d'acabar amb la crispació política en aquest poble, a més de parlar de bona voluntat, sentiments i estimació a la gent.
tot això podria arribar a estar bé, si no recordessim els quatre anys de destrucció sistemàtica practicada pels socialistes palauencs. Si no recordessim que durant tot aquest temps, mes rere mes, només s'han dedicat a publicar MENTIDES, insinuacions de tota mena i sense fonament, s'han dedicat a anar escampant porqueria, falsejant la realitat: que si pantalles de 70 000 euros, que si vehicles oficials, que no sé quins sous que ara diuen que es baixaran d'acord amb les instruccions del govern central, cosa que ja haviem fet nosaltres, que si el marbre a l'ajuntament, (a veure si el troben), que si la tele de plasma, com si ella no n'hi tingués cap de tele al despatx, i tants etcèteres com volgueu.
Però, ara, que governaran ells, ara és quan demanen respecte, que s'acabi amb la crispació, que anem tots a una doncs són temps difícils, i molt més discurs que m'avorriria de reproduir.
que no es preocupin: nosaltres no en sabem ni en volem saber de fer tota aquesta marrulleria practicada durant quatre anys de forma sistemàtica des de l'oposició. Nosaltres seguirem treballant en positiu, de forma responsable, respectuosa, amb voluntat de consens com sempre hem fet. No cal que ens demanin que no fem el que han fet vostès senyors del PSOE. vostès treballin i governin que aquí estarem per tot allò que comporti un benefici per als nostres vilatans. Però, com deia ahir, em sembla que mentre CiU segueix fent aquest treball en positiu, el PSOE amb el suport incondicional, però aquest cop gerarquitzat d'ICV, seguirà fent d'oposició a la oposició.
diumenge, 12 de juny del 2011
EL QUE COMENÇA MALAMENT, ACABA PITJOR
Ahir es va constituir el nou consistori municipal, i en el mateix acte es procedí a l'elecció i proclamació de la nova alcaldessa. com sabeu fou escollida, després d'haver exercit aquest mateix càrrec des de 1995 fins a 2007 de forma ininterrompuda, tornant ara després que ho hagi estat la Mercè durant quatre anys.
crec que cal comentar una mica com es va desenvolupar l'acte en sí, doncs ja ens ofereix unes pistes prou clares de quin serà el tarannà durant els propers temps, i no sé si durant tants com quatre anys.
Ja uns dies abans d'aquest plenari, per part de la Regidora Sra. Marcuello, que com anireu veient esdevindrà l'autèntica mestressa del futur govern encara per definir, s'em demana que hi hagi forces cadires a la casa consistorial donada la previsió de la gran multitud de públic que assistirà a l'acte, com així va ser. també s'em demana que s'instal·li altaveus en tot l'edifici i que tinguem preparats els pins per a cadascun dels nous regidors de l'ajuntament.
Com tothom sap, la sala de plens és molt petita, però és la que és i només hi caben unes vint cadires com a màxim, essent aquestes les que hi sol haver de forma habitual. En vam encarregar trenta més de les de plàstic a fi de garantir que les persones grans assistents al ple poguessin asseure's còmodament. Consultats els tècnics de la brigada municipal, ens diuen que no és tècnicament possible la instal·lació dels altaveus i que la megafonia disponible només pot ser la ja existent a la pròpia sala del plenari. Els pins, com no podia ser d'una altra manera, ja feia més de quinze dies que estaven encarregats.
Arribat el moment, i un cop proclamada la nova i coneguda alcaldessa, aquesta, sense cap intervenció prèvia va iniciar un seguit d'improperis adreçats al govern sortint en el sentit de considerar que tot estava molt mal preparat, que si ella mateixa s'havia de col·locar el pin, que si la Secretària municipal era qui li havia lliurat el bastó de comandament, i d'altres interpel·lacions impròpies de qui acaba de ser nomenat en el càrrec més alt que es pot tenir en un poble i expressar així una alegria per aquest fet.
En el torn d'intervenció de la sra. Marcuello, aquesta expressant-se com a la veritable directora i mestressa de la colla, comença a demanar disculpes per no sé què d'unes empentes donades per no sé qui a l'entrada de l'ajuntament, es queixa iradament que no hi havia cadires, i manifesta tota mena d'insinuacions encaminades a fer entendre que es produia algun tipus de boicot o quelcom semblant.
Mireu. Vaig encarregar les trenta cadires. El tema dels altaveus suposo que ha quedat prou clar així com els pins, que foren repartits a tots els regidors i no només als nous; fins i tot, van ser lliurades les bandes oficials, cosa que no es va fer fa quatre anys, tot i que pràcticament ningú se la va posar.
caldrà fer memòria per deixar constància que en el mateix acte d'ara fa quatre anys, no es va posar ni una sola cadira de més, no hi havia ni tan sols megafonia com l'actual amb micròfons per a tots i cadascun dels regidors, no es van lliurar les bandes oficials...., i la Mercè també es va haver de col·locar el seu pin, que era com els altres a diferència d'enguany que era d'or el d'alcaldia com correspon en un municipi com el nostre.
Les empentes no se sap qui les donava, però suposo que els més interessats en entrar a l'ajuntament i manifestar major eufòria eren els seus propis seguidors i no pas els dels grups que ara ja integrem l'oposició municipal.
conclusions:
Hi ha alcaldessa, no hi ha govern, la sra. Marcuello és qui de veritat mana en el nou executiu local, té sempre al seu costat per si de cas, al sr. Tinoco qui, tot i pertànyer a un grup anomenat VdPsiP, es mostra públicament com una part més que integra el ja existent ICV; formant-se així un bipartit al govern integrat pel PSOE palauenc i tres regidors d'ICV.
L'altra gran conclusió, és que havent-se acostumat aquesta gent a fer oposició, és en aquesta tesitura on es troben còmodes, i ja des del primer dia els veiem fer oposició a la oposició.
Restem a l'espera de conèixer el nou govern encara per pactar.
crec que cal comentar una mica com es va desenvolupar l'acte en sí, doncs ja ens ofereix unes pistes prou clares de quin serà el tarannà durant els propers temps, i no sé si durant tants com quatre anys.
Ja uns dies abans d'aquest plenari, per part de la Regidora Sra. Marcuello, que com anireu veient esdevindrà l'autèntica mestressa del futur govern encara per definir, s'em demana que hi hagi forces cadires a la casa consistorial donada la previsió de la gran multitud de públic que assistirà a l'acte, com així va ser. també s'em demana que s'instal·li altaveus en tot l'edifici i que tinguem preparats els pins per a cadascun dels nous regidors de l'ajuntament.
Com tothom sap, la sala de plens és molt petita, però és la que és i només hi caben unes vint cadires com a màxim, essent aquestes les que hi sol haver de forma habitual. En vam encarregar trenta més de les de plàstic a fi de garantir que les persones grans assistents al ple poguessin asseure's còmodament. Consultats els tècnics de la brigada municipal, ens diuen que no és tècnicament possible la instal·lació dels altaveus i que la megafonia disponible només pot ser la ja existent a la pròpia sala del plenari. Els pins, com no podia ser d'una altra manera, ja feia més de quinze dies que estaven encarregats.
Arribat el moment, i un cop proclamada la nova i coneguda alcaldessa, aquesta, sense cap intervenció prèvia va iniciar un seguit d'improperis adreçats al govern sortint en el sentit de considerar que tot estava molt mal preparat, que si ella mateixa s'havia de col·locar el pin, que si la Secretària municipal era qui li havia lliurat el bastó de comandament, i d'altres interpel·lacions impròpies de qui acaba de ser nomenat en el càrrec més alt que es pot tenir en un poble i expressar així una alegria per aquest fet.
En el torn d'intervenció de la sra. Marcuello, aquesta expressant-se com a la veritable directora i mestressa de la colla, comença a demanar disculpes per no sé què d'unes empentes donades per no sé qui a l'entrada de l'ajuntament, es queixa iradament que no hi havia cadires, i manifesta tota mena d'insinuacions encaminades a fer entendre que es produia algun tipus de boicot o quelcom semblant.
Mireu. Vaig encarregar les trenta cadires. El tema dels altaveus suposo que ha quedat prou clar així com els pins, que foren repartits a tots els regidors i no només als nous; fins i tot, van ser lliurades les bandes oficials, cosa que no es va fer fa quatre anys, tot i que pràcticament ningú se la va posar.
caldrà fer memòria per deixar constància que en el mateix acte d'ara fa quatre anys, no es va posar ni una sola cadira de més, no hi havia ni tan sols megafonia com l'actual amb micròfons per a tots i cadascun dels regidors, no es van lliurar les bandes oficials...., i la Mercè també es va haver de col·locar el seu pin, que era com els altres a diferència d'enguany que era d'or el d'alcaldia com correspon en un municipi com el nostre.
Les empentes no se sap qui les donava, però suposo que els més interessats en entrar a l'ajuntament i manifestar major eufòria eren els seus propis seguidors i no pas els dels grups que ara ja integrem l'oposició municipal.
conclusions:
Hi ha alcaldessa, no hi ha govern, la sra. Marcuello és qui de veritat mana en el nou executiu local, té sempre al seu costat per si de cas, al sr. Tinoco qui, tot i pertànyer a un grup anomenat VdPsiP, es mostra públicament com una part més que integra el ja existent ICV; formant-se així un bipartit al govern integrat pel PSOE palauenc i tres regidors d'ICV.
L'altra gran conclusió, és que havent-se acostumat aquesta gent a fer oposició, és en aquesta tesitura on es troben còmodes, i ja des del primer dia els veiem fer oposició a la oposició.
Restem a l'espera de conèixer el nou govern encara per pactar.
dissabte, 11 de juny del 2011
QUE NINGÚ HO DUBTI NI UN SEGON: TORNAREM!
El nou Ple Municipal escull Teresa Padrós com a Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans
Teresa Padrós, cap de llista del grup municipal del PSC ha estat escollida aquest migdia Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans per al mandat que comença avui i que s’estendrà durant els propers 4 anys.
Després de la constitució del nou Ple Municipal, l’Alcaldessa ha estat escollida amb 9 vots a favor, emesos pels regidors i regidores dels grups municipals PSC (6 vots), ICV-EUiA (2 vots) i la Veu de Palau-solità i Plegamans (VdPsip, 1 vot), força que entra el Ple per primera vegada. Aquestes tres formacions són les que formaran el nou equip de govern de l’Ajuntament. Els 9 regidors i regidores que sumen aquestes tres forces polítiques conformen la majoria absoluta al Ple Municipal, que compta amb un total de 17 regidors i regidores. Els altres grups municipals presents al Ple i que exerciran com a oposició durant aquest mandat són CiU (5 regidors), PP (2 regidors) i ERC (1 regidor).
Paraules Alcaldessa
Teresa Padrós torna a exercir el càrrec d’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, que ja havia ocupat en el període comprès entre 1995 i 2007. En el seu discurs, l’Alcaldessa ha apuntat alguns dels punts en què es basarà l’acció de govern en aquest mandat, recollits al pacte assolit entre PSC, ICV-EUiA i VdPsip: “Endreçar l’economia de l’Ajuntament, disminuir les despeses, apropar l’Ajuntament a la ciutadania, establir eines de participació ciutadana, crear un síndic de greuges, prioritzar les polítiques socials, treballar en tots els barris i establir polítiques per facilitar l’accés a l’habitatge dels joves”. També ha advocat pel diàleg i la transparència en la legislatura que s’inicia avui. A més, ha demanat “un esforç a totes les forces polítiques per aprovar el Pla General [pla urbanístic] perquè 8 anys són excessius”, en referència al període en el que dos equips de govern diferents han estat treballant per aprovar-lo.
Discursos d’altres grups
Mercè Pla, CiU
En referència al pla urbanístic, Mercè Pla, alcaldessa sortint i cap de llista de CiU, ha ofert el suport del seu grup per aprovar “un POUM [pla urbanístic] de consens, sempre i quan es tracti del mateix projecte que hi ha damunt de la taula i al qual hem arribat amb consens”. En el seu discurs ha reconegut l’esforç i a feina feta pels treballadors de l’Ajuntament i pels càrrecs de confiança, “sense els quals no es podrien haver tirat endavant els projectes que s’han emprès”. D’altra banda, i dirigint-se al nou govern, ha manifestat que “es deixa el llistó molt alt; la feina feta ho fa molt evident”, abans de defensar l’acció del govern que encapçalava (format per CiU, ERC i PP). També ha declarat que es deixa l’Ajuntament “sanejat econòmicament” i ha felicitat “la majoria actual que forma el govern perquè és important que hi hagi un govern fort”, si bé ha continuat: “però les urnes no han deixat un clar guanyador i això ho hem de tenir tots molt clar”.
M. Àngels Marcuello, ICV-EUiA
M. Àngels Marcuello, cap de llista de ICV-EUiA i regidora del nou govern, s’ha mostrat satisfeta “per la nova etapa que s’enceta i pel canvi cap a un govern format per forces d’esquerra i progressistes”. “ICV-EUiA ha votat Teresa Padrós com a Alcaldessa perquè el PSC ha estat la llista més votada i perquè les forces progressistes han obtingut més vots que les conservadores, cosa que ha permès formar un govern progressista”, ha explicat la regidora d’ICV-EUiA.
David Zambrana, PP
Per la seva banda, David Zambrana, regidor del PP, grup que en aquesta legislatura passa a l’oposició, ha dit al nou govern que “el PP estarà al seu costat en tot allò que sigui positiu per al municipi, si bé farà una oposició constructiva i ferma”. “Vull agrair els meus companys de l’anterior equip de govern i especialment a l’Alcaldessa Mercè Pla pel treball dur i pel rigor”, ha subratllat Zambrana, qui ha finalitzat el seu parlament desitjant sort al nou govern.
J. C. Tinoco, VdPsip
Juan Carlos Tinoco, integrant del nou govern com a cap de llista de la Veu de Palau-solità i Plegamans (VdPsip), s’ha estrenat al Ple Municipal agraint “els vilatans que han cregut en una nova generació que ha passat de ser futur a ser present”. “Tenim per davant molta feina per fer i molta responsabilitat. Estem en temps difícils i ara més que mai el poble confia en la feina de tot el consistori”, ha destacat Tinoco, qui s’ha compromès “a treballar dur, amb seny i amb modèstia”.
Miquel Truyols, ERC
Miquel Truyols, regidor d’ERC, ha felicitat Teresa Padrós pel seu nomenament com a Alcaldessa i ha donat la benvinguda Juan Carlos Tinoco. També ha fet balanç de l’anterior govern, del qual en formava part: “Han estat 4 anys molt positius, s’ha deixat el llistó molt alt i el nou govern té com a fita mantenir aquest nivell”. Truyols ha desitjat “la màxima sort possible al nou govern”. Per últim, ha considerat que l’oposició al darrer govern “va ser molt dura”. En referència a això, Truyols ha declarat: “No penso pagar amb la mateixa moneda, tot el contrari [...]. Els ciutadans de Palau-solità i Plegamans es mereixen un altre tarannà dels seus polítics perquè la crispació no porta enlloc. Em comprometo, doncs, en nom del meu grup a fer una oposició seriosa, coherent i, sobretot, constructiva”.
Es pot escoltar íntegrament el Ple d’Investidura a través del web de Ràdio Palau: www.palauplegamans.cat, a la pàgina d’Inici, apartat ‘Ple d’Investidura Ajuntament 2011’.
Teresa Padrós, cap de llista del grup municipal del PSC ha estat escollida aquest migdia Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans per al mandat que comença avui i que s’estendrà durant els propers 4 anys.
Després de la constitució del nou Ple Municipal, l’Alcaldessa ha estat escollida amb 9 vots a favor, emesos pels regidors i regidores dels grups municipals PSC (6 vots), ICV-EUiA (2 vots) i la Veu de Palau-solità i Plegamans (VdPsip, 1 vot), força que entra el Ple per primera vegada. Aquestes tres formacions són les que formaran el nou equip de govern de l’Ajuntament. Els 9 regidors i regidores que sumen aquestes tres forces polítiques conformen la majoria absoluta al Ple Municipal, que compta amb un total de 17 regidors i regidores. Els altres grups municipals presents al Ple i que exerciran com a oposició durant aquest mandat són CiU (5 regidors), PP (2 regidors) i ERC (1 regidor).
Paraules Alcaldessa
Teresa Padrós torna a exercir el càrrec d’Alcaldessa de Palau-solità i Plegamans, que ja havia ocupat en el període comprès entre 1995 i 2007. En el seu discurs, l’Alcaldessa ha apuntat alguns dels punts en què es basarà l’acció de govern en aquest mandat, recollits al pacte assolit entre PSC, ICV-EUiA i VdPsip: “Endreçar l’economia de l’Ajuntament, disminuir les despeses, apropar l’Ajuntament a la ciutadania, establir eines de participació ciutadana, crear un síndic de greuges, prioritzar les polítiques socials, treballar en tots els barris i establir polítiques per facilitar l’accés a l’habitatge dels joves”. També ha advocat pel diàleg i la transparència en la legislatura que s’inicia avui. A més, ha demanat “un esforç a totes les forces polítiques per aprovar el Pla General [pla urbanístic] perquè 8 anys són excessius”, en referència al període en el que dos equips de govern diferents han estat treballant per aprovar-lo.
Discursos d’altres grups
Mercè Pla, CiU
En referència al pla urbanístic, Mercè Pla, alcaldessa sortint i cap de llista de CiU, ha ofert el suport del seu grup per aprovar “un POUM [pla urbanístic] de consens, sempre i quan es tracti del mateix projecte que hi ha damunt de la taula i al qual hem arribat amb consens”. En el seu discurs ha reconegut l’esforç i a feina feta pels treballadors de l’Ajuntament i pels càrrecs de confiança, “sense els quals no es podrien haver tirat endavant els projectes que s’han emprès”. D’altra banda, i dirigint-se al nou govern, ha manifestat que “es deixa el llistó molt alt; la feina feta ho fa molt evident”, abans de defensar l’acció del govern que encapçalava (format per CiU, ERC i PP). També ha declarat que es deixa l’Ajuntament “sanejat econòmicament” i ha felicitat “la majoria actual que forma el govern perquè és important que hi hagi un govern fort”, si bé ha continuat: “però les urnes no han deixat un clar guanyador i això ho hem de tenir tots molt clar”.
M. Àngels Marcuello, ICV-EUiA
M. Àngels Marcuello, cap de llista de ICV-EUiA i regidora del nou govern, s’ha mostrat satisfeta “per la nova etapa que s’enceta i pel canvi cap a un govern format per forces d’esquerra i progressistes”. “ICV-EUiA ha votat Teresa Padrós com a Alcaldessa perquè el PSC ha estat la llista més votada i perquè les forces progressistes han obtingut més vots que les conservadores, cosa que ha permès formar un govern progressista”, ha explicat la regidora d’ICV-EUiA.
David Zambrana, PP
Per la seva banda, David Zambrana, regidor del PP, grup que en aquesta legislatura passa a l’oposició, ha dit al nou govern que “el PP estarà al seu costat en tot allò que sigui positiu per al municipi, si bé farà una oposició constructiva i ferma”. “Vull agrair els meus companys de l’anterior equip de govern i especialment a l’Alcaldessa Mercè Pla pel treball dur i pel rigor”, ha subratllat Zambrana, qui ha finalitzat el seu parlament desitjant sort al nou govern.
J. C. Tinoco, VdPsip
Juan Carlos Tinoco, integrant del nou govern com a cap de llista de la Veu de Palau-solità i Plegamans (VdPsip), s’ha estrenat al Ple Municipal agraint “els vilatans que han cregut en una nova generació que ha passat de ser futur a ser present”. “Tenim per davant molta feina per fer i molta responsabilitat. Estem en temps difícils i ara més que mai el poble confia en la feina de tot el consistori”, ha destacat Tinoco, qui s’ha compromès “a treballar dur, amb seny i amb modèstia”.
Miquel Truyols, ERC
Miquel Truyols, regidor d’ERC, ha felicitat Teresa Padrós pel seu nomenament com a Alcaldessa i ha donat la benvinguda Juan Carlos Tinoco. També ha fet balanç de l’anterior govern, del qual en formava part: “Han estat 4 anys molt positius, s’ha deixat el llistó molt alt i el nou govern té com a fita mantenir aquest nivell”. Truyols ha desitjat “la màxima sort possible al nou govern”. Per últim, ha considerat que l’oposició al darrer govern “va ser molt dura”. En referència a això, Truyols ha declarat: “No penso pagar amb la mateixa moneda, tot el contrari [...]. Els ciutadans de Palau-solità i Plegamans es mereixen un altre tarannà dels seus polítics perquè la crispació no porta enlloc. Em comprometo, doncs, en nom del meu grup a fer una oposició seriosa, coherent i, sobretot, constructiva”.
Es pot escoltar íntegrament el Ple d’Investidura a través del web de Ràdio Palau: www.palauplegamans.cat, a la pàgina d’Inici, apartat ‘Ple d’Investidura Ajuntament 2011’.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)