Fa pràcticament un any i tres mesos que es va posar en funcionament el tant denostat Carril Bici. Dic denostat pels qui ara ocupen el govern municipal i que tant es van omplir la boca en el sentit: que l'eliminarien, que en farien un de nou que no afectés tant al centre del poble, que farien la famosa participació ciutadana per fer-hi modificacions substancials, etc. ara, haurem de veure, a l'hora de la veritat, tot plegat en què es converteix.
I el passat dijous dia 6 d'octubre, en unes declaracions fetes a Ràdio Palau, el regidor de l'àrea sr. Pedro Sánchez ja va donar les oportunes explicacions al respecte. veureu que la conclusió clara és que no hi tocaran res més enllà de petits retocs de caire estètic.
abans de comentar les minses modificacions a portar a terme, cal recordar que el carril bici no va costar ni un sol euro a l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans, ja que els diners procedien dels fons estatals que, a més, eren condicionats a projectes d'aquestes característiques i que, per tant, només es podien gastar en això i no en altres finalitats que la demagògia socialista deia que considerava més prioritàries o perentòries. també hem de considerar que el projecte fou elaborat íntegrament per tècnics de la Diputació de Barcelona, i val la pena recordar que aquesta institució estava governada pel PSC. que també es va treballar colze a colze amb els veïns de les zones afectades i que el rebombori provenia únicament dels partits que estaven a l'oposició, ara al govern. I també es fa necessari recordar el fet que aquest carril, que fomenta l'us de la bicicleta entre els palauencs i els plegamanins, enllaça a la perfecció tots els centres escolars, l'ambulatori, can Cortès i l'Ajuntament.
Ara, com que era un projecte tant dolent, tot i haver-lo redactat uns tècnics d'aquella Diputació socialista i no haver costat un sol euro al poble, i com que van fer tanta demagògia irresponsable, es veuen en la necessitat de fer alguna cosa sense que en realitat suposi cap canvi important.
Diu el sr. Sánchez que en el Carril Bici hi ha hagut un total de sis accidents en un any i tres mesos. Tots ells consistents en persones grans que havien ensopegat amb el cautxú que delimita la calçada, i també com a conseqüència de creuar el carrer per un lloc inadequat. doncs, la solució és retirar el cautxú, tot i que els accidents van tenir lloc durant els tres primers mesos d'implantació d'aquest carril.
també ens informa que posarà més pilones en zones escolars com el C. folch i Torres per evitar que els vehicles a motor l'invadeixin. Però, resulta que es contradiu afirmant que, al mateix temps, convertiran aquestes vies en Zones 30. A veure; en què quedem: o bé fa zona 30, i per tant retira totes les pilones, o bé posa pilones i no fa Zona 30!
Però, la contradicció encara és més flagrant quan observes que, amb la llei a la ma, és del tot il·legal fer zones 30 davant d'una escola, i és que, la velocitat en els carrers propers a centres escolars mai pot superar els 20 quilòmetres hora!
Finalment, manifesta que tot plegat suposarà un cost d'entre dos mil i tres mil euros per a l'ajuntament. aquests sí que són diners del poble llençats només per pagar la irresponsabilitat comesa constant oposició!
Havien de fer alguna cosa, i ja ho sabem: no faran res! El que segur no farem nosaltres és anar a veure determinats veïns per organitzar-los caçolades que no van enlloc, i que al final, t'acaben venint a veure per demanar-te disculpes i expressar-te que han estat clarament manipulats!
dilluns, 17 d’octubre del 2011
dissabte, 15 d’octubre del 2011
AL PRESIDENT COMPANYS
Avui es conmemora l'assassinat pel franquisme del qui fou el darrer Molt Honorable President de la generalitat de Catalunya abans de la dictadura feixista i per tant, de la Guerra incivil espanyola.
avui, com ja ve fent l'actual govern, s'ha seguit el que va iniciar l'anterior en el sentit d'organitzar un acte institucional en homenatge a qui fou el nostre president martir. Fou entregat pels nazis a Franco i empresonat al castell de Montjuïc on, per cert, avui mateix s'ha fet tornar a honejar la bandera catalana després que no hi fós des que en Companys la hi posés per darrera vegada.
M'ha estat impossible assistir a l'acte organitzat al nostre poble; i per això em veig en l'obligació d'escriure el meu petit homenatge a qui va morir perquè algun dia poguessim recuperar les nostres llibertats nacionals.
Només dues coses: Per una banda recordar la gran reflexió del president Companys que, crec que sempre hauriem de tenir molt present: La Justícia, té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. La democràcia té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. La llibertat té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. Però, Catalunya, només ens té als catalans!
I finalment, només recordar el seu crit davant el piquet d'execució, descalç amb els seus peus nus damunt la terra del fosar de santà Eulàlia del castell de Montjuïc, digué: per Catalunya, Visca la Llibertat!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vencer!
avui, com ja ve fent l'actual govern, s'ha seguit el que va iniciar l'anterior en el sentit d'organitzar un acte institucional en homenatge a qui fou el nostre president martir. Fou entregat pels nazis a Franco i empresonat al castell de Montjuïc on, per cert, avui mateix s'ha fet tornar a honejar la bandera catalana després que no hi fós des que en Companys la hi posés per darrera vegada.
M'ha estat impossible assistir a l'acte organitzat al nostre poble; i per això em veig en l'obligació d'escriure el meu petit homenatge a qui va morir perquè algun dia poguessim recuperar les nostres llibertats nacionals.
Només dues coses: Per una banda recordar la gran reflexió del president Companys que, crec que sempre hauriem de tenir molt present: La Justícia, té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. La democràcia té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. La llibertat té molta gent per defensar-la, molts països, molts col·lectius. Però, Catalunya, només ens té als catalans!
I finalment, només recordar el seu crit davant el piquet d'execució, descalç amb els seus peus nus damunt la terra del fosar de santà Eulàlia del castell de Montjuïc, digué: per Catalunya, Visca la Llibertat!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vencer!
dijous, 13 d’octubre del 2011
INFORMADORS AL CARRER PER EXPLICAR ELS BENEFICIS DE LA RECOLLIDA PORTA A PORTA
Després del que hem arribat a sentir d'aquesta gent que ara ocupen el govern municipal sobre el sistema de recollida selectiva Porta a Porta, ara, de cop i volta, s'en adonen dels seus beneficis i aventatges, ara som el municipi que més recicla, que la gent hi col·labora d'una forma extraordinària, i tot el que volgueu.
Després que, fins i tot els socialistes del PSOE de Palau fessin campanyes amb parada inclosa en el mercat municipal dels dissabtes recollint signatures en contra del sistema que l'anterior govern va instaurar sobre la recollida porta a porta, ara són els més feliços del món amb aquest sistema, s'el fan seu i agraeixen la gran col·laboració dels ciutadans.
Quina vergonya deuen sentir, si és que en tenen, davant l'evidència dels beneficis d'aquest sistema i de la bona acollida per part de la població. I tots aquests que ara presumeixen d'haver heredat un municipi modèlic pel que fa a la recollida selectiva de residus, els haurem de recordar les seves proclames a través d'aquell blog pretesament anònim del Dimoni de la Pedra Llarga on es fèien crides a l'incivisme, a deixar les bosses d'escombreries davant la casa de l'anterior alcaldessa, o com deia el mateix actual regidor de Comunicació David Abascal: "jo també aniré a deixar la meva bossa davant de l'Ajuntament"!
Només cal comprovar el seu cinisme, mala fe política i hipocresia, llegint la següent informació que figura a la web municipal des del passat dimarts dia 11:
Dos informadors enviats del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental han estat aquest matí informant els ciutadans sobre els beneficis de reduir, separar i reciclar els residus, així com reutilitzar allò que es pugui tornar a fer servir.
Els informadors estan ubicats a la cantonada entre el Camí Reial i el c. Barcelona (al costat de la plaça Onze de Setembre) i a la plaça del Molí (cantonada entre l’av. Diagonal i el Camí del Molí). Tornaran a ser-hi el matí del proper dijous, 13 d’octubre, i dos dies més de la setmana que ve, de les 10.15 a les 13.30h. Els ciutadans que s’hi acosten poden formular els seus dubtes i suggeriments i rebre un petit sac amb adob obtingut a partir de brossa orgànica.
Palau-solità i Plegamans ha millorat molt el percentatge de residus que se separen correctament i que, per tant, poden ser reciclats gràcies a la col·laboració ciutadana. Des que es va implantar el sistema de recollida porta a porta per a la matèria orgànica i el rebuig s’ha passat a reciclar més del 70% dels residus que generen les llars palauenques.
Després que, fins i tot els socialistes del PSOE de Palau fessin campanyes amb parada inclosa en el mercat municipal dels dissabtes recollint signatures en contra del sistema que l'anterior govern va instaurar sobre la recollida porta a porta, ara són els més feliços del món amb aquest sistema, s'el fan seu i agraeixen la gran col·laboració dels ciutadans.
Quina vergonya deuen sentir, si és que en tenen, davant l'evidència dels beneficis d'aquest sistema i de la bona acollida per part de la població. I tots aquests que ara presumeixen d'haver heredat un municipi modèlic pel que fa a la recollida selectiva de residus, els haurem de recordar les seves proclames a través d'aquell blog pretesament anònim del Dimoni de la Pedra Llarga on es fèien crides a l'incivisme, a deixar les bosses d'escombreries davant la casa de l'anterior alcaldessa, o com deia el mateix actual regidor de Comunicació David Abascal: "jo també aniré a deixar la meva bossa davant de l'Ajuntament"!
Només cal comprovar el seu cinisme, mala fe política i hipocresia, llegint la següent informació que figura a la web municipal des del passat dimarts dia 11:
Dos informadors enviats del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental han estat aquest matí informant els ciutadans sobre els beneficis de reduir, separar i reciclar els residus, així com reutilitzar allò que es pugui tornar a fer servir.
Els informadors estan ubicats a la cantonada entre el Camí Reial i el c. Barcelona (al costat de la plaça Onze de Setembre) i a la plaça del Molí (cantonada entre l’av. Diagonal i el Camí del Molí). Tornaran a ser-hi el matí del proper dijous, 13 d’octubre, i dos dies més de la setmana que ve, de les 10.15 a les 13.30h. Els ciutadans que s’hi acosten poden formular els seus dubtes i suggeriments i rebre un petit sac amb adob obtingut a partir de brossa orgànica.
Palau-solità i Plegamans ha millorat molt el percentatge de residus que se separen correctament i que, per tant, poden ser reciclats gràcies a la col·laboració ciutadana. Des que es va implantar el sistema de recollida porta a porta per a la matèria orgànica i el rebuig s’ha passat a reciclar més del 70% dels residus que generen les llars palauenques.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
PROGRAMACIÓ DE RÀDIO PALAU 2011/2012
El passat dia 3 d'octubre es va donar el tret de sortida a la nova programació de Ràdio Palau per a la temporada 2011/2012 que comença aquest octubre per acabar a finals de juny de l'any vinent. Dimecres passat en el debat celebrat a l'emisora el director ens oferia la possibilitat de fer una valoració d'aquesta nova programació, i he pensat que seria prudent fer públic algun comentari al respecte.
M'agradaria no haver de recordar, tot i que la memoria de vegades és molt curta, que venim d'on venim; i que, després de l'obligat tancament de l'emissora per raons òbvies i del tot demostrades malgrat l'excés de demagògia interessada emprada en el seu moment, ara sí que gaudim, després de tants i tants anys de governs socialistes que mai van optar per fer-la legal, d'una emissora municipal legalitzada, amb projecte aprovat pel Ministerio de telecomunicaciones i homologada per la Generalitat de Catalunya. Disposem d'un director professional periodista, com mana la llei, i d'una estructura de funcionament que, ara per ara, ens ofereix clares garanties d'esdevenir una ràdio participativa, plural i imparcial des de tots els punts de vista: de continguts, d'informació i de professionalitat.
Molts van haver de callar al observar la gran aposta de l'anterior govern, i jo com a Regidor de Comunicació d'aleshores, per seguir implicant d'una forma decidida a les entitats del poble, a la seva gent i a tantes i tantes òptiques i plantejaments ideològics. ara, seguint amb el camí marcat la temporada passada, segueixen implicant-se un gran nombre d'entitats, col·lectius i persones, havent-se afegit a les ja col·laboradores, algun grup de joves així com l'associació dels amics del Contry de can Falguera, que s'afegeix a la Casa d'Andalusia, ADisPap, alfons Navarro, Rafael Oliver dels Amics de la Música Clàssica, Plataforma Aturem la guerra, els joves del grup de teatre Farrigo Farrago, els joves de la Descoordinadora, d'altres joves a títol particular, i un llarg etcètera que probablement ja coneixeu i que us animo a seguir diàriament.
Valoro molt positivament la nova programació per constituir una autèntica aposta per continuar amb la tasca endegada ara fa més d'un any, per confiar amb els mateixos professionals i persones amb les que vam comptar nosaltres pel seu alt nivell d'implicació, de professionalitat i d'imparcialitat que ens garanteix una ràdio de qualitat preparada per a seguir creixent en mitjans, dotació de personal i per tant en audiència.
El sol fet de disposar de la figura d'un director periodista professional, d'una altra titulada en Comunicació per millorar la preparació i difusió dels continguts informatius, així com de la contractació de persones i empreses externes que mantinguin una oferta en antena prou variada i participativa, fa que m'hagi d'esforçar en confiar que això no variarà i que el nivell de creixement i implantació de la nostra emissora municipal, és a hores d'ara del tot imparable.
Què lluny queden aquells temps de cinc anys enrere on no només teniem una ràdio il·legal, sino que la mateixa estava dirigida per persones políticament afins, designades a dit i sense cap mena de selecció prèvia. què lluny queden aquells anys de governs socialistes que impedien cap t'ipus d'informació política, limitant-se a la retransmisió dels plens municipals en directe i en fer-ne un resum de cinc minuts el dijous posterior al ple.
Estic content que es segueixi apostant per emetre debats i entrevistes setmanals durant tota la temporada amb els representants de les diferents formacions polítiques, i que, per tant, l'actual govern socialista hagi entès que aquella dinàmica de funcionament no anava enlloc per poc plural, gens participativa i encara menys democràtica.
Penso que pressions, tard o d'hora n'hi haurà per mirar de controlar aquesta actual pluralitat informativa; però que el fet de comptar amb professionals que s'han guanyat el lloc mitjançant un concurs o oposició, ens donen unes certes garanties que els intents poden acabar essent frustrats.
Sí que, observo amb preocupació un cert increment de la presència del castellà en determinats programes propis que espero es sabrà redreçar adequadament. No ho dic pas per la Casa d'Andalusia, sino pel programa que s'anomena Infreqüència, que entenc poc propici per a una emissora pública i municipal, així com el programa on participa el regidor Juan carlos Tinoco qui, malgrat votar mocions en favor de la immersió lingüística i de fer del català una llengua prioritària i vehicular, acaba també expressan-se en la llengua de Cervantes. Estaria bé que reflexionessim en aquest extrem al pensar en l'utilitat d'una emissora pública i municipal.
Per acabar, felicitar als responsables de ràdio Palau per seguir confiant en el model implantat per l'anterior govern, i animar-los a ells així com a l'actual regidor a seguir en aquesta línia. Com també per seguir aplicant la planificació en el seu dia aprovada de disposar de la pàgina web www.radiopalau.cat, consolidant l'oferta de ràdio a la carta.
M'agradaria no haver de recordar, tot i que la memoria de vegades és molt curta, que venim d'on venim; i que, després de l'obligat tancament de l'emissora per raons òbvies i del tot demostrades malgrat l'excés de demagògia interessada emprada en el seu moment, ara sí que gaudim, després de tants i tants anys de governs socialistes que mai van optar per fer-la legal, d'una emissora municipal legalitzada, amb projecte aprovat pel Ministerio de telecomunicaciones i homologada per la Generalitat de Catalunya. Disposem d'un director professional periodista, com mana la llei, i d'una estructura de funcionament que, ara per ara, ens ofereix clares garanties d'esdevenir una ràdio participativa, plural i imparcial des de tots els punts de vista: de continguts, d'informació i de professionalitat.
Molts van haver de callar al observar la gran aposta de l'anterior govern, i jo com a Regidor de Comunicació d'aleshores, per seguir implicant d'una forma decidida a les entitats del poble, a la seva gent i a tantes i tantes òptiques i plantejaments ideològics. ara, seguint amb el camí marcat la temporada passada, segueixen implicant-se un gran nombre d'entitats, col·lectius i persones, havent-se afegit a les ja col·laboradores, algun grup de joves així com l'associació dels amics del Contry de can Falguera, que s'afegeix a la Casa d'Andalusia, ADisPap, alfons Navarro, Rafael Oliver dels Amics de la Música Clàssica, Plataforma Aturem la guerra, els joves del grup de teatre Farrigo Farrago, els joves de la Descoordinadora, d'altres joves a títol particular, i un llarg etcètera que probablement ja coneixeu i que us animo a seguir diàriament.
Valoro molt positivament la nova programació per constituir una autèntica aposta per continuar amb la tasca endegada ara fa més d'un any, per confiar amb els mateixos professionals i persones amb les que vam comptar nosaltres pel seu alt nivell d'implicació, de professionalitat i d'imparcialitat que ens garanteix una ràdio de qualitat preparada per a seguir creixent en mitjans, dotació de personal i per tant en audiència.
El sol fet de disposar de la figura d'un director periodista professional, d'una altra titulada en Comunicació per millorar la preparació i difusió dels continguts informatius, així com de la contractació de persones i empreses externes que mantinguin una oferta en antena prou variada i participativa, fa que m'hagi d'esforçar en confiar que això no variarà i que el nivell de creixement i implantació de la nostra emissora municipal, és a hores d'ara del tot imparable.
Què lluny queden aquells temps de cinc anys enrere on no només teniem una ràdio il·legal, sino que la mateixa estava dirigida per persones políticament afins, designades a dit i sense cap mena de selecció prèvia. què lluny queden aquells anys de governs socialistes que impedien cap t'ipus d'informació política, limitant-se a la retransmisió dels plens municipals en directe i en fer-ne un resum de cinc minuts el dijous posterior al ple.
Estic content que es segueixi apostant per emetre debats i entrevistes setmanals durant tota la temporada amb els representants de les diferents formacions polítiques, i que, per tant, l'actual govern socialista hagi entès que aquella dinàmica de funcionament no anava enlloc per poc plural, gens participativa i encara menys democràtica.
Penso que pressions, tard o d'hora n'hi haurà per mirar de controlar aquesta actual pluralitat informativa; però que el fet de comptar amb professionals que s'han guanyat el lloc mitjançant un concurs o oposició, ens donen unes certes garanties que els intents poden acabar essent frustrats.
Sí que, observo amb preocupació un cert increment de la presència del castellà en determinats programes propis que espero es sabrà redreçar adequadament. No ho dic pas per la Casa d'Andalusia, sino pel programa que s'anomena Infreqüència, que entenc poc propici per a una emissora pública i municipal, així com el programa on participa el regidor Juan carlos Tinoco qui, malgrat votar mocions en favor de la immersió lingüística i de fer del català una llengua prioritària i vehicular, acaba també expressan-se en la llengua de Cervantes. Estaria bé que reflexionessim en aquest extrem al pensar en l'utilitat d'una emissora pública i municipal.
Per acabar, felicitar als responsables de ràdio Palau per seguir confiant en el model implantat per l'anterior govern, i animar-los a ells així com a l'actual regidor a seguir en aquesta línia. Com també per seguir aplicant la planificació en el seu dia aprovada de disposar de la pàgina web www.radiopalau.cat, consolidant l'oferta de ràdio a la carta.
divendres, 7 d’octubre del 2011
FIRA PALAU I L'ESTAND DE L'AJUNTAMENT
Abans de res, voldria felicitar molt sincerament a l'associació de Comerciants de Palau-solità i Plegamans per haver sigut capaços, com a organitzadors de la Fira Palau, de mantenir durant 30 anys de forma ininterrumpuda un esdeveniment de promoció comercial i cultural sense igual al vallès. Recordo quan, en els meus 17 anys fou creada per idea de l'aleshores Regidor de Comerç del nostre Ajuntament, i militant històric d'Unio Democràtica de catalunya al nostre poble, Jordi Oliver. De vegades les coses surgeixen de la societat civil, però en aquest cas cal recordar amb goig i rendir el degut homenatge a qui fou l'autèntic artífex de Fira Palau: l'amic i apreciat company Jordi Oliver Oliveras, amb qui, tot i no tenir cap lligam familiar, sí que en canvi compartim cognom. I en aquest punt també cal recordar al Regidor Josep vivancos Tarragó, successor com a regidor d'en Jordi Oliver i actual president de Convergència i del Casal de la gent gran a Palau, qui va mantenir l'esforç d'aquell ajuntament en la celebració d'aquest certàment comercial, junt amb tot un seguit de comerciants del poble, aconseguint el prestigi i consolidació que s'evidència any rere any. I no puc pas oblidar-me del grapat d'anys que el meu propi pare, Jaume Oliveras Planellas, en fou el president, desenvocant en la definitiva organització per l'Associació de comerciants actual, a qui també vull felicitar de forma molt sentida pel fet d'haver complert ja 25 anys del seu neixement com a entitat legalment constituïda amb l'àngel Marsal al capdavant.
Com tot en aquest món, la fira Palau ha tingut els seus moments més pròspers i d'altres menys. Però, el cert és que mantenir l'organització, per a un poble que des que la va veure néixer ha passat de cinc-mil a quasi quinze-mil habitants, adaptant-se en cada moment a les necessitats i exigències de la població, té un gran mèrit que només la història comença a saber valorar de forma adequada.
Després que en els darrers anys Fira Palau hagi experimentat un creixement i desplegament del tot espectacular, enguany hem tingut la sensació que la crisi econòmica global pot haver reduït, per una banda el nombre d'expositors, i per una altra el nombre de públic assistent. Però, és aquí on es demostra la força de la nostra gent, fent que els baixons, com els actuals, puguin esdevenir autèntiques oportunitats per emprendre noves iniciatives que ens facilitin la sortida del sotrac i així, un cop superats els pitjors moments, en poguem sortir enfortits en benefici dels comerços, les empreses i per tant, dels usuaris, consumidors, treballadors i població en general.
Finalment, voldria referir-me a l'estand que el nostre Ajuntament, i per tant l'actual govern, ha presentat als vilatans del municipi. Un estand que en els darrers anys ens haviem acostumat a que fos d'autèntic servei a la població, amb persones dels diferents àmbits d'actuació municipal informant dels serveis i prestacions de l'administració palauenca, etc. en canvi, ens hem trobat amb un estand desangelat, sense gaire contingut, sense personal tècnic que informés a les persones que s'hi acostaven, sense presència dels responsables polítics per atendre a la gent i informar de la seva futura planificació...; en definitiva, un estand que volia ser una petita però frustrada còpia del que havia estat en els darrers anys, amb la biblioteca mòbil com a única activitat per als més petits, sense promoció de la tant prestigiada internacionalment Educació Viària impartida pel Caporal Rafael Reina, ni res que s'hi pugui assemblar.
Realment però, em satisfà observar com el poc que es promocionava era, com no podia ser d'una altra manera, obra de l'anterior govern. resulta que ara s'en adonen que estem reciclant més que ningú i que el sistema de recollida d'escombraries porta a porta és inmillorable, resulta que han descobert un transport urbà i interurbà al que hi hem de buscar millores de tarificació per algunes situacions de persones necessitades o desprotegides econòmicament, etc. I tant parlar del POUM, resulta que va i exposen exactament el mateix que l'anterior govern va deixar consensuat i a punt per ser aprovat, que ja es va exhibir en la fira Palau de l'any passat.
Això sí, sense la tant reclamada participació, ni consulta al Consell Municipal de comunicació, el que corria més pressa era fer palesa la nova imatge del govern amb el nou emblema, els seus obsessionats colors i sobre tot el P-siP! Que quedi clar que feina en faran poca però que volen vendre imatge. Doncs això: només imatge i res de contingut!
Com tot en aquest món, la fira Palau ha tingut els seus moments més pròspers i d'altres menys. Però, el cert és que mantenir l'organització, per a un poble que des que la va veure néixer ha passat de cinc-mil a quasi quinze-mil habitants, adaptant-se en cada moment a les necessitats i exigències de la població, té un gran mèrit que només la història comença a saber valorar de forma adequada.
Després que en els darrers anys Fira Palau hagi experimentat un creixement i desplegament del tot espectacular, enguany hem tingut la sensació que la crisi econòmica global pot haver reduït, per una banda el nombre d'expositors, i per una altra el nombre de públic assistent. Però, és aquí on es demostra la força de la nostra gent, fent que els baixons, com els actuals, puguin esdevenir autèntiques oportunitats per emprendre noves iniciatives que ens facilitin la sortida del sotrac i així, un cop superats els pitjors moments, en poguem sortir enfortits en benefici dels comerços, les empreses i per tant, dels usuaris, consumidors, treballadors i població en general.
Finalment, voldria referir-me a l'estand que el nostre Ajuntament, i per tant l'actual govern, ha presentat als vilatans del municipi. Un estand que en els darrers anys ens haviem acostumat a que fos d'autèntic servei a la població, amb persones dels diferents àmbits d'actuació municipal informant dels serveis i prestacions de l'administració palauenca, etc. en canvi, ens hem trobat amb un estand desangelat, sense gaire contingut, sense personal tècnic que informés a les persones que s'hi acostaven, sense presència dels responsables polítics per atendre a la gent i informar de la seva futura planificació...; en definitiva, un estand que volia ser una petita però frustrada còpia del que havia estat en els darrers anys, amb la biblioteca mòbil com a única activitat per als més petits, sense promoció de la tant prestigiada internacionalment Educació Viària impartida pel Caporal Rafael Reina, ni res que s'hi pugui assemblar.
Realment però, em satisfà observar com el poc que es promocionava era, com no podia ser d'una altra manera, obra de l'anterior govern. resulta que ara s'en adonen que estem reciclant més que ningú i que el sistema de recollida d'escombraries porta a porta és inmillorable, resulta que han descobert un transport urbà i interurbà al que hi hem de buscar millores de tarificació per algunes situacions de persones necessitades o desprotegides econòmicament, etc. I tant parlar del POUM, resulta que va i exposen exactament el mateix que l'anterior govern va deixar consensuat i a punt per ser aprovat, que ja es va exhibir en la fira Palau de l'any passat.
Això sí, sense la tant reclamada participació, ni consulta al Consell Municipal de comunicació, el que corria més pressa era fer palesa la nova imatge del govern amb el nou emblema, els seus obsessionats colors i sobre tot el P-siP! Que quedi clar que feina en faran poca però que volen vendre imatge. Doncs això: només imatge i res de contingut!
dijous, 6 d’octubre del 2011
JO TAMBÉ DIC QUE NO A MADRID 2020
estic d'acord amb en Víctor Alexandre en les raons per les quals no podem donar mai suport a la candidatura olímpica de Madrid pel 2020. I aquí van algunes d'aquestes raons que haurien de servir per fer-nos reflexionar:
•És a Madrid on se'n van els 22.000 milions d'euros que Espanya espolia cada any als catalans.
•És a Madrid on Espanya inverteix cinc vegades més per cada quilòmetre quadrat que a Catalunya.
•És a Madrid on Espanya ha invertit cinc vegades més en la terminal T4 de Barajas que en la terminal T1 del Prat.
•És a Madrid on Espanya concentra el gruix de la inversió en R&D i deixa les engrunes per a Catalunya.
•És a Madrid on només el 9% dels trens que hi circulen són obsolets mentre que a Catalunya ho són el 38%.
•És a Madrid on el trajecte ferroviari Madrid-Alcalá té un 30% més de freqüències de trens de rodalia que el trajecte Barcelona-Mataró, que és igual en distància però amb el preu del bitllet un 40% més car.
•És a Madrid on l'aeroport de Barajas ha rebut 300 milions d'euros per a mesures mediambientals mentre que l'aeroport de Barcelona només n'ha rebut dotze i mig.
•És a Madrid on Espanya ha fet 600 quilòmetres d'autovia mentre que a Catalunya només n'ha fet 20.
•És a Madrid on hi ha un TGV per anar a Sevilla que genera un dèficit de 2.036 milions d'euros mentre que Barcelona no en té cap que la connecti amb França, tot i que generaria 1.251 milions d'euros de beneficis.
•És a Madrid on Espanya, per diluir la projecció de Catalunya, va decidir espanyolitzar els Jocs Olímpics del 1992 ajuntant-hi l'Expo de Sevilla i la Capitalitat Cultural Europea de Madrid dins la celebració del Quinto Centenario.
•És a Madrid on Espanya fa lleis que impedeixen la gestió dels nostres ports i aeroports i l'ús de la nostra llengua a les institucions de l'Estat i a la Unió Europea.
•I és a Madrid, en definitiva, on se'ns nega el dret a competir oficialment amb les nostres seleccions nacionals i on converteixen en paper higiènic les lleis que aprova el Parlament de Catalunya.
Francament, cal una autoestima molt baixa o un autoodi molt gran per ser català i donar suport a la candidatura de Madrid 2020. És una qüestió de principis. De principis i de dignitat.
•És a Madrid on se'n van els 22.000 milions d'euros que Espanya espolia cada any als catalans.
•És a Madrid on Espanya inverteix cinc vegades més per cada quilòmetre quadrat que a Catalunya.
•És a Madrid on Espanya ha invertit cinc vegades més en la terminal T4 de Barajas que en la terminal T1 del Prat.
•És a Madrid on Espanya concentra el gruix de la inversió en R&D i deixa les engrunes per a Catalunya.
•És a Madrid on només el 9% dels trens que hi circulen són obsolets mentre que a Catalunya ho són el 38%.
•És a Madrid on el trajecte ferroviari Madrid-Alcalá té un 30% més de freqüències de trens de rodalia que el trajecte Barcelona-Mataró, que és igual en distància però amb el preu del bitllet un 40% més car.
•És a Madrid on l'aeroport de Barajas ha rebut 300 milions d'euros per a mesures mediambientals mentre que l'aeroport de Barcelona només n'ha rebut dotze i mig.
•És a Madrid on Espanya ha fet 600 quilòmetres d'autovia mentre que a Catalunya només n'ha fet 20.
•És a Madrid on hi ha un TGV per anar a Sevilla que genera un dèficit de 2.036 milions d'euros mentre que Barcelona no en té cap que la connecti amb França, tot i que generaria 1.251 milions d'euros de beneficis.
•És a Madrid on Espanya, per diluir la projecció de Catalunya, va decidir espanyolitzar els Jocs Olímpics del 1992 ajuntant-hi l'Expo de Sevilla i la Capitalitat Cultural Europea de Madrid dins la celebració del Quinto Centenario.
•És a Madrid on Espanya fa lleis que impedeixen la gestió dels nostres ports i aeroports i l'ús de la nostra llengua a les institucions de l'Estat i a la Unió Europea.
•I és a Madrid, en definitiva, on se'ns nega el dret a competir oficialment amb les nostres seleccions nacionals i on converteixen en paper higiènic les lleis que aprova el Parlament de Catalunya.
Francament, cal una autoestima molt baixa o un autoodi molt gran per ser català i donar suport a la candidatura de Madrid 2020. És una qüestió de principis. De principis i de dignitat.
dilluns, 3 d’octubre del 2011
"A RÍO REVUELTO, GANANCIA DE PESCADORES"
Com s'ha fet públic aquests dies, des del passat dissabte 1 d'octubre el nostre poble no disposa d'un servei de farmàcia de guàrdia durant les nits, és a dir, des de les 10 de la nit fins a dos quarts de 9 o les 9 segons si es tracta de caps de setmana o de dies de cada dia.
Fins aquí hom conclou que en mig de tanta retallada, o, potser de tant rebombori mediàtic i polític interessat en relació a les mal anomenades retallades, que això és una més de les mesures preses per reduir determinats costos de l'administració catalana. Ens parlen de Reordenació del sector farmacèutic, de que si hi ha una normativa que diu..., que si no hi ha un servei d'urgències al municipi ara no tenen cap obligació de mantenir cap farmàcia de guàrdia durant les nits, etc.
Res de tot això. Des de l'any 1996 existeix un decret de la Generalitat de Catalunya pel qual s'estableix que: en aquelles poblacions que no disposin de CAP amb servei d'urgències durant les nits, tampoc hi haurà l'obligació que les Oficines de Farmàcia, com així les anomena la llei, tinguin el deure legal d'obrir durant les nits.
Per tant, no cal pensar massa per adonar-nos que, en mig de tanta confussió provocada pels ajustos ordenats des de la pròpia generalitat, conseqüència del desori heredat del tripartit, amb declaració de prodigalitat inclosa respecte d'aquell govern, el que aquí ha passat és que uns empresaris farmacèutics, amb tota legitimitat, han optat per prescindir d'un servei sense que sembli que la cosa va amb ells i així confondren's a tots apareixent com una víctima més del seguit de retallades acordades.
Des d'un punt de vista estrictament empresarial, puc arribar a entendre el posicionament d'aquests farmacèutics. Quatre oficines de farmàcia de les que tres pertanyen a una família: la del centre, la de Secretari Gil i la de la Sagrera, i una a una altra: corresponent a la de l'avinguda Catalunya.
Hem de concloure doncs, que aquestes farmàcies mai han tingut l'obligació legal de disposar d'un servei de guàrdia durant les nits; i que, probablement, es tracta d'un servei manifestament costós i deficitari. Però, sobre tot, que ningú pensi que es tracta d'una decisió provinent del govern de Catalunya, sino d'una determinació fruit, única i exclusivament, de l'interès empresarial i del poc volum de negoci obtingut durant les referides guàrdies. I per tant, ni això és culpa de l'artur Mas, ni de CiU sino d'una decisió lliure i voluntària dels farmacèutics palauencs. Perquè mai hi ha hagut servei d'urgències mèdiques a Palau durant les nits i si s'ha mantingut un servei de guàrdia pel que fa a les farmàcies, ha estat per decisió dels seus titulars però no per obligació legal de fer-ho.
Puc entendre doncs la decisió d'aquests farmacèutics i la seva decisió en temps de crisi global; el que no puc entendre és que per part de l'Ajuntament i concretament de la regidora de l'àrea sra. cabeza es manifesti per Ràdio Palau que comprèn als farmacèutics i no s'esforci en intentar resoldre aquesta qüestió d'una forma dialogada amb ells pel bé dels nostres convilatans.
Fins aquí hom conclou que en mig de tanta retallada, o, potser de tant rebombori mediàtic i polític interessat en relació a les mal anomenades retallades, que això és una més de les mesures preses per reduir determinats costos de l'administració catalana. Ens parlen de Reordenació del sector farmacèutic, de que si hi ha una normativa que diu..., que si no hi ha un servei d'urgències al municipi ara no tenen cap obligació de mantenir cap farmàcia de guàrdia durant les nits, etc.
Res de tot això. Des de l'any 1996 existeix un decret de la Generalitat de Catalunya pel qual s'estableix que: en aquelles poblacions que no disposin de CAP amb servei d'urgències durant les nits, tampoc hi haurà l'obligació que les Oficines de Farmàcia, com així les anomena la llei, tinguin el deure legal d'obrir durant les nits.
Per tant, no cal pensar massa per adonar-nos que, en mig de tanta confussió provocada pels ajustos ordenats des de la pròpia generalitat, conseqüència del desori heredat del tripartit, amb declaració de prodigalitat inclosa respecte d'aquell govern, el que aquí ha passat és que uns empresaris farmacèutics, amb tota legitimitat, han optat per prescindir d'un servei sense que sembli que la cosa va amb ells i així confondren's a tots apareixent com una víctima més del seguit de retallades acordades.
Des d'un punt de vista estrictament empresarial, puc arribar a entendre el posicionament d'aquests farmacèutics. Quatre oficines de farmàcia de les que tres pertanyen a una família: la del centre, la de Secretari Gil i la de la Sagrera, i una a una altra: corresponent a la de l'avinguda Catalunya.
Hem de concloure doncs, que aquestes farmàcies mai han tingut l'obligació legal de disposar d'un servei de guàrdia durant les nits; i que, probablement, es tracta d'un servei manifestament costós i deficitari. Però, sobre tot, que ningú pensi que es tracta d'una decisió provinent del govern de Catalunya, sino d'una determinació fruit, única i exclusivament, de l'interès empresarial i del poc volum de negoci obtingut durant les referides guàrdies. I per tant, ni això és culpa de l'artur Mas, ni de CiU sino d'una decisió lliure i voluntària dels farmacèutics palauencs. Perquè mai hi ha hagut servei d'urgències mèdiques a Palau durant les nits i si s'ha mantingut un servei de guàrdia pel que fa a les farmàcies, ha estat per decisió dels seus titulars però no per obligació legal de fer-ho.
Puc entendre doncs la decisió d'aquests farmacèutics i la seva decisió en temps de crisi global; el que no puc entendre és que per part de l'Ajuntament i concretament de la regidora de l'àrea sra. cabeza es manifesti per Ràdio Palau que comprèn als farmacèutics i no s'esforci en intentar resoldre aquesta qüestió d'una forma dialogada amb ells pel bé dels nostres convilatans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)