Quina saviesa pràctica es demana a un governant? Aquella que va acompanyada -com HE DIT EN ALTRES OCASIONS- de la Pau, la Justícia, la Concòrdia, la Convivència, la Solidaritat, del Progrés, la Fortalesa, la Prudència, la Temprança, la Magnanimitat, la Seguretat i el Seny. Un bon polític governant ha de ser entenimentat, coneixedor de les lleis, recte de ment i de cor en el pensar i en l’obrar, coherent en els principis bàsics; intel·ligent, prudent, penetrant, solidari i benefactor dels indigents i dels més dèbils; humanitari, seriós, diligent, incorruptible, bondadós, just, coneixedor de la realitat social i de les persones, estudiós, amb aquella capacitat de discernir on es troba la justesa en la norma promulgada...
El bon govern li exigeix no discriminar persones - que no menystingui ningú i no condemni a la lleugera-; ha d’ensenyar, instruir, fonamentant bé els arguments que presenta als seus adversaris polítics; ha de saber rectificar i reparar sempre que calgui. Se li demana que el seu llenguatge sigui correcte, adequat i entenedor. També, en moments determinats, ha de ser valent, audaç, ambiciós; s’ha d’esforçar en sobresortir per la seva competència professional per tal que governi amb l’ “auctoritas” moral necessària per ser acceptat; que es guanyi el respecte dels súbdits pel seu bon quefer; que es faci estimar pel fet de mirar sempre, en primer lloc, els més indefensos, els més malalts i els més febles; que posi ordre i justícia en el repartiment just dels béns que pertanyen a tots...
