Us vaig dir que avui us parlaria del Ple extraordinari que s'ha celebrat a dos quarts de tres de la tarda. No ho faré. No toca. L'explicaré en els propers dies, però no pas avui.
Avui toca expressar els meus desitjos de felicitat, de jòia, d'amistat, de solidaritat, de compassió, de meditació interior i reflexió sobre nosaltres mateixos. Toca gaudir de la família, dels amics..., toca recordar-nos d'aquells que estan lluny, dels que pateixen, dels malalts, dels que viuen sols i ens necessiten més que mai.
Tot plegat sí que toca. Però, no ara. No avui. No només aquestes festes. Toca cada dia, cada moment, cada minut...
Com deia aquell: Som com som i no com sembla que som. I volem ser bons, no pas semblar-ho. Volem ajudar als més necessitats, i no només quan es fan campanyes, maratons o grans recaptes, que també. Volem saber que, si algun dia ens trobem o sentim sols, si algun dia no tenim el necessari per vestir-nos, per alimentar-nos, per aixecar-nos, per tirar endavant..., hi haurà algú disposat a fer que tot plegat sigui una mica més lleuger. I és que, el que jo no vull per a mi, tampoc ho he de voler per als altres. Haig d'ajudar, perquè també voldria que m'ajudessin. No vull semblar el que no sóc.
Per això, com aquest vespre ens ho recordava Mn Prakash a la Missa del Pollet de Sant Genís, Jesús va néixer perquè era Déu qui es feia home. I així, evidenciant les nostres debilitats i contradiccions, va fer-nos arribar el Missatge de pau i solidaritat que ha d'imperar per Nadal, però de forma perdurable per a l'any sencer.
Molt bon Nadal a tothom!
