Renoi quin dia! Sempre recordaré el 12 del 12 del 13 assegut a taula per dinar! El dia en que, el millor President que ha tingut mai Catalunya, ha anunciat en directe per televisió la data de la consulta per la Independència, (9 de novembre de 2014), i la pregunta insuperablement inclusiva: Vol vostè que Catalunya esdevingui un ESTAT? En cas afirmatiu: Vol que sigui un ESTAT INDEPENDENT?
Mira que hi havia donat voltes respecte de com es podia fer per tal que tothom, (a excepció de les formacions clarament espanyolistes i constitucionalistes), s'hi poguessin sentir identificats. I al final, FUMATA BLANCA! I no es podia haver trobat millor fórmula.
Amb aquesta pregunta els federalistes, confederalistes i companyia, es poden sentir perfectament identificats amb la pregunta, i també el gruix d'independentistes que, veurem satisfetes les nostres pretensions de poder votar afirmativament a la Independència, permetent que els altres puguin votar en funció dels seus plantejaments.
Ja sabeu que sempre he pensat que per tal de poder assolir un estatus federal o confederal, primer hauriem d'esdevenir independents; i per això, no entendria que hom votés a favor de la primera i en contra de la segona. Però, en definitiva, del que es tracta és que el clamor popular d'aquest país en favor de la Independència de Catalunya veurà satisfet el seu anhel i podrem votar sí o no a constituïr-nos en un nou estat sobirà d'Europa equiparable als altres estats que conformen la UE.
No us podeu imaginar l'emoció que m'ha embargat sentint al president. Com d'orgullós em sento de tenir un president com l'Artur Mas. Com n'ha sabut de quadrar les diferents sensibilitats favorables al dret a decidir i a l'estat propi. I, sobretot: quina llàstima, quina vergonya, quin ridícul ha fet i està fent el PSC amb en Pere Navarro al capdavant! Ara s'en adonaran que ells també podien formar part d'aquest consens i defensar el seu estat federal amb Espanya a través del dret a decidir que defensaven en el seu programa electoral del que ara reneguen.
Sabem que venen encara temps més difícils i complexos. Però, ara més que mai, amb el món sencer mirant a Catalunya, aquella capacitat de resistència a la que es referia el President Mas l'endemà mateix de la Diada de l'any passat, haurà de ser exercida amb serenitat i fermesa per tots plegats.
Avui ha començat el camí cap a la gran victòria final!
