Obligacions familiars van impedir que pogués assistir a la primera de les interpretacions o actuacions de la Cantata que el passat diumenge a la tarda va tenir lloc al pabelló municipal d'esports Maria Victor. Vaig assistir a la segona, quan, segons sembla, tots els discursos institucionals i presència de regidors/es del consistori palauenc es van produir en el primer dels pasis.
Dit això. Renoi, quin desplegament de força, d'energia, de potència interpretativa, quin espectacle col·lectiu i quina il·lusió que s'observava en tots els qui hi sortien. Més de dues-centes vint persones, amb la directora de l'Escola de Música, l'Anna Soley, a qui conec des de fa molts anys i que ja havia acompanyat tocant els teclats i ella cantant en festes i festetes; en Paulí Peña, tocant, dirigint i composant, com només ell ho sap fer. Tots els nens i nenes de la mateixa escola i de les escoles de primària del poble, així com mestres i col·laboradors. Em va encantar la història escrita per la gent del Taller de les Arts, que també fou molt ben narrada en directe a l'espectacle, amb una història molt ben trobada i treballada per tal de fer arribar a tothom no només la nostra història com a poble, sino també per donar a conèixer quins són els nostres (molts, grans) atractius culturals, socials i turístics.
Grans col·laboracions per fer possible el muntatge, de tanta i tanta gent i d'entitats amb gran implicació, com els mateixos Geganters de Palau.
Segur que em perdria detalls si volgués enumerar a tots els participants i col·laboradors, i per això m'aturaré aquí.
M'agrada recordar com, essent el meu pare President de Fira Palau, va tenir la idea de disposar d'uns gegants pel nostre poble, que també han complert els seus 25 anys; com va pensar en la inspiració de la llegenda de la Pedra Llarga perquè així es disposés d'un tipus de gegants ben diferents als dels altres pobles.
M'agrada recordar com, el Regidor Miquel Truyols, durant l'anterior legislatura va adaptar l'altell de la Sala Polivalent per tal que una nova entitat del poble hi pogués començar a portar a terme les seves activitats. Em va dir que portaria per nom: El Taller de les Arts, i em va demanar la redacció d'uns estatuts i d'una acta fundacional per a la seva creació. Aquí veiem ara els seus fruits!
M'agrada recordar tantes coses. Penso que, caldria recordar, i molt, als responsables de que a Palau es disposi d'una Escola municipal de Música que hagi arribat tant lluny. Al 1990, amb l'Alcalde Joan Payola, amb la Regidora de Cultura, Laura Vallbona. Cal recordar la seva gran tasca. Segur que sense aquells qui van començar-ho, ara tot això no seria possible! Cal que pensem en aquell Ajuntament de 1990, d'un poble que no arribava als set mil habitants, i que va fer el gran esforç, com en tantes altres coses de les que ara ens sentim orgullosos, perquè disposessim d'una escola de música del gran nivell assolit com la de Palau-solità i Plegamans.
Sempre m'agrada pensar en quin és l'origen de les coses. És aleshores quan es pot valorar de forma adequada.
Algú en diu: "Però, sort que l'Ajuntament s'hi ha posat"! I tant! L'Ajuntament és el que ha de fer: Posar-se al costat de la gent, les entitats, les institucions i prestar-li tot el que estigui al seu abast. Hi ha posat el pabelló, la infrastructura i poc més de quaranta-cinc mil euros.
El que no m'agrada és que, quan pregunto en el ple municipal per quelcom que jo desconeixia, ara fa dos mesos, és a dir que, pregunto per què són unes determinades despeses destinades a publicar un llibre denominat Història del Nostre Temps, que si pregunto és perquè no sé de què va, hi hagi algun regidor que només sàpiga contestar-me que ells sí que estan per la Cultura i no com jo que només em dedicaria a malgastar amb bestieses perquè això de la Cultura no va amb mi. Consti que el Regidor Tinoco sí que em va contestar molt correctament, informant i de forma educada. Però, no va ser el cas del Regidor Abascal. Això sí que no m'agrada recordar-ho i sí que voldria que anem acabant d'una vegada amb aquestes formes.
Felicitats a l'Escola Municipal de Música, al Taller de les Arts, als Geganters de Palau, a la Teia Munner..., i a tots els que han fet possible el llibre i aquest gran espectacle de diumenge!
En positiu, sempre hi sortirem guanyant tots!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
