De pressa, corrents, amb nervis, improvitzant i sense saber gairebé com ha quedat una part del POUM, ahir, en mig d'un ple ordinari amb divuit punts a l'ordre del dia, es va aprovar provisionalment el POUM, que és la definitiva a l'Ajuntament.
Van convocar el Ple, però a la Sala Polivalent, pensant que el gran interès que suscitava, portaria un gran nombre de persones com a públic. Més enllà de les que els propis partits hi van fer anar, diria que la Sala de Plens del consistori hauria sigut suficient com perquè hi capiguesin els que ahir hi van assistir.
Com a anècdota us diré que, abans de l'inici de la sessió, la Regidora Marcuello ens va informar que, com a conseqüència de l'ingrés urgent per malaltia del Regidor Pedro Sánchez, com que aquest no hi podia assistir, retiraven l'aprovació del POUM de l'ordre del dia. Passats uns minuts d'incertesa, en els que semblava que ni l'equip de sò volia arrancar, finalment ens van informar que sí que es mantenia el POUM. Vaig pensar: clar, el govern deu pensar que l'oposició hi votarà en contra, i per tant, es produiria un empat a vuit vots, la qual cosa comportaria haver de repetir la votació fent que el vot de qualitat de l'Alcaldessa inclinés l'opció favorable a la seva aprovació. Però, una escapada mig d'amagatotis amb els regidors del PP, va fer repensar la cosa i, havent-se assegurat el vot afirmatiu del PP al POUM, va ser quan van reconsiderar la retirada, ja que, amb 10 vots a favor, no calia patir per res.
Una vegada iniciada la sessió, es va evidenciar, per una banda una grandíssima solitud en la regidora Marcuello presentant el POUM, contradient-se de forma constant, deixant meridianament clar que ni ella sap com ha acabat el POUM amb les darreres modificacions, dient que estem davant d'unes modificacions tècniques, que ningú més que els tècnics hi han participat, que tothom ha tingut tota la informació al seu abast durant els darrers quinze dies, i que per tant, ja ens podem treure del damunt aquest POUM perquè, com va dir fa una setmana a la Comissió Informativa, vés a saber quin govern entrarà, i més val que ens assegurem d'aprovar-lo ara abans que vingui segons qui (amb un gran respecte per la democràcia) i ens acabi trinxant la feina de deu anys.
Coincidents en el nostre posicionament CiU i ERC, donada la més absoluta, no ja desinformació, que també, sino de participació política al llarg dels quatre anys, no havent pogut intervenir en res, no havent pogut dir-hi la nostra i deixant que el tècnic del POUM faci i desfaci segons els seus criteris professionals però sense cap indicació política, no vam poder optar ni per donar-hi suport, ni per votar-hi en contra, i ni tan sols per abstenir-nos. Vam considerar que el millor era absentar-nos de la votació. Si no hi hem pogut intervenir en res, (com sí feien totes les formacions durant l'anterior legislatura), si no hem aconseguit ni una sola reunió des del 30 d'abril del 2013, més enllà de la que en el passat mes de novembre va servir perquè ens lliuressin els informes d'Urbanisme i Mediambient, si ens vam assabentar que l'Ajuntament ja havia lliurat les modificacions segons els requeriments de la Generalitat i rebuda la seva conformitat per la revista l'Alzina...; si ha passat tot això no estem en condicions de votar quelcom que ells són els que s'ho han fet, i ells són els que se l'han hagut d'aprovar.
Em reitero i ratifico en el que ja us vaig explicar en apunts anteriors, ja que ara seria molt llarg de tornar a explicar, i que, en definitiva, és el que vaig exposar ahir en el plenari.
Trist paper el de la VdP-siP, que es va limitar a donar-hi suport sense més. I, molt curiós el dels socialistes, ja que van deixar ben sola a la regidora Marcuello, manifestant-se amb una actitud extranyament conciliadora amb nosaltres, i malgrat el seu vot favorable al POUM, ens expressaven el seu més absolut acord amb els nostres plantejaments.
Em va agradar quan el representant de la CUP al públic va dir que el govern no havia estimat cap de les al·legacions presentades. Que sort que la Generalitat era qui les havia estimat. Com també, quan em va donar la raó en el sentit que, davant d'un document d'aquesta magnitud, potser algú s'hauria d'haver plantejat de sotmetre el Pla a Consulta Popular. El seu resultat crec que ens vincularia de forma suficient a tots, i no hauria vingut ara de dos mesos (després de dotze anys en dança) per aprovar-lo definitivament.
De totes formes, ara ja esta. Ja se l'han tret del damunt. Sempre dic que res és immutable, i per tant, si en el futur hi ha suficients consensos polítics, sempre es podran anar acordant modificacions puntuals per així resoldre poc a poc situacions que poden resultar conplicades o conflictives.
Finalment, vaig recordar-li a la Regidora Marcuello la seva promesa electoral de crear durant aquesta legislatura, un Consell municipal d'Urbanisme en el que hi tindrien cabuda tots els representants polítics, de les entitats, associacions de veïns, etc, i així poder participar d'una forma directa i diàfana en el disseny urbanístic del poble. Va dir-me que tenia raó. Però, que la gran feinada pel POUM l'havia absorvit de tal manera que li ha resultat impossible portar-lo a terme. Va dir que ara s'hi posarà. Diria que ara ja no cal!
Per cert, desitjo una ràpida recuperació a l'admirat Regidor Pedro Sánchez!
 | This email has been checked for viruses by Avast antivirus software. |
