Fa uns mesos em va correspondre, per designació del Torn d'Ofici, actuar com advocat per a la tramitació d'una incapacitació judicial de les que, per desgràcia es donen tant darrerament, d'una persona d'avançada edat que pateix una malaltia mental, amb el subsegüent nomenament de tutor. Aquesta setmana vaig quedar un matí als jutjats de Sabadell amb el tutor en qüestió per tal de lliurar una documentació requerida pel Jutjat. Us preguntareu el per què d'aquesta introducció. Doncs bé, el senyor amb qui havia quedat, (que només sap que sóc el seu advocat, i que no coneix res del meu perfil polític, ni ideologia ni res) va explicar-me, aprofitant les seves queixes contra la lentitud de la Justícia, quin era el seu sentiment actual davant tot el que està passant.
Ell, andalús que va venir a Catalunya durant els anys seixanta, que sempre ha parlat i segueix parlant en la seva llengua materna i que, segons deia, sempre ha votat socialista, va iniciar el seu discurs queixant-se de les raons de la lentitud dels tràmits judicials, però ho va comparar amb la inusitada rapidesa amb la que tant el govern espanyol com el mal anomenat Tribunal Constitucional ha actuat per tal de suspendre la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.
Tenia molt clar el maltracte que pateix Catalunya des de tots els punts de vista, defensava el sistema d'immersió lingüística i detestava l'actuació del ministre Wert i els seus plantejaments "despañolizar a los niños catalanes". Fins i tot, referint-se al cas Pujol, s'enreia del govern espanyol afirmant que: "se creían que con ésto acabarían con nuestras ganas de votar y de decidir, y lo que han hecho es acentuarlo todavía más!". Deia: "Hablan de que aquí hay crispación y no se lo creen ni ellos". Seguia: "nunca o poco había mirado TV3, y ahora es la única que me informa de verdad de lo que pasa en Catalunya". Us ho cregueu o no, només reprodueixo les principals frases que va pronunciar. Va acabar dient: "Lo que tenemos que hacer el día 9 de noviembre es ir todos a votar! Votar que sí a la Independencia a ver si nos sacamos de encima a tanto vividor sin trabajar a quien mantener con nuestros impuestos; que yo soy pensionista y, al menos, con lo que se genera aquí, seguro que podría disfrutar de una jubilación mucho más digna". Al final: "Mire, no sé qué piensa usted (referint-se a mi) pero yo nunca he sido independentista, y ahora me he vuelto claramente favorable a la independencia. Y no únicamente yo, sino que mucha gente del barrio donde vivo en Sabadell, piensa lo mismo que yo"!
Com us podeu imaginar, tot i que encara hores d'ara no coneix ni la meva militància ni la meva condició de polític, sí que vaig donar-li tota la raó, i vaig demanar-li que, tot allò que m'estava explicant, calia que ho fés amb tothom per fer una clara demostració de força el proper dia 9 de novembre.
El mateix dia al vespre, en el Franfurt Paco de Palau, amb les notícies d'Antena 3 posades, el presentador explicava que el govern espanyol es plantejava estudiar com impugnar el nou 9 N; una senyora que es prenia un cafè a la barra, també amb un clar accent andalús, va exclamar: "Se pongan como se pongan, vamos a votar igual!".
Penso que tot plegat és prou il·lustratiu del moment que està vivint Catalunya. Que tenim ganes de fer un país nou,de partir de zero, que els cassos de corrupció, certs o no, també empènyen a la gent a voler la Independència per fer-ho bé. Per tant, crec i n'estic segur, que això no té marxa enrere, i que hi ha tot un país amb la seva gent, vingui d'on vingui i parli com parli, decidida a lluitar de forma decidida i definitiva per la Independència de Catalunya!
Acabo, deixant-vos amb el link següent on, si us interessa, podreu escoltar l'entrevista que em van fer ahir a Ràdio Palau, en tant que Portaveu del principal grup de l'Oposició a l'Ajuntament:
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
