Després d'una setmana tant combulsa com la que ahir va culminar amb el gran acte central de l'ANC i Òmnium Cultural a la Plaça Catalunya de Barcelona; i sobretot observant com els plantejaments expressats per llurs presidentes coincideixen plenament amb la voluntat manifestada el passat dimarts dia 14 pel President Artur Mas, em ve de gust reproduir la literalitat d'unes reflexions escrites per mi en aquest mateix blog el passat dia 21 d'agost, en plenes vacances. Hi ha qui encara no s'ha adonat que el nostre gran adversari és a Madrid, i fa proclames de vol gallinaci en una clau electoral que ja ningú entén, tot i que titlla d'electoralista als altres. Si llegiu el que jo deia durant el mes d'agost (que més d'un es va dedicar a criticar-me amb força) veureu com estem acabant allà mateix. I, la qüestió, és que tots, diguin el que diguin, tots, ho sabiem perfectament:
NO ÉS UN REFERÈNDUM. PER TANT, SERÀ LEGAL!
Llegiu la literalitat de l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, un cop trinxat pel Tribunal Constitucional espanyol:
ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria
per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre
instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre
instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.
Si només cal salvar el que disposa l'article 149 de la "intocable i sagrada Constitución española", vol dir que, el que Catalunya no pot celebrar són Referèndums. Com suposo que tothom sap, un Referèndum és aquell instrument pel qual es trasllada als ciutadans la potestat de REFRENDAR, quelcom que prèviament ha aprovat el govern o la cambra legislativa corresponent.
Pel que fa a la Consulta prevista pel proper dia 9 de novembre, no ens trobem pas davant de cap declaració en el sentit que, ja sigui el Govern de la Generalitat o ja sigui el propi Parlament, hagin acordat declarar que Catalunya és un Estat i que per tant, pot o no ser independent. Ens trobem davant d'una mena d'enquesta amb totes les garanties per conèixer l'opinió del poble de Catalunya en el sentit de si prefereix seguir com fins ara o, en canvi, el que vol és incrementar el seu poder sota el reconeixement de ser un estat nacional amb el que això comporta, o que, en realitat vol esdevenir un estat independent més dins la Unió Europea. Mireu si n'és de senzill!
Diria que aquest article 122 de l'Estatut, que no va ser pas declarat inconstitucional, ni retocat ni posat en dubte, no ofereix cap possibilitat d'interpretacions extranyes.
Potser del que es tracta és de canviar la idea de Consulta per la d'Enquesta. Potser si, fent exactament el mateix, amb els mateixos procediments, la mateixa legislació, les mateixes preguntes, no hi haurà manera d'atacar la consulta en qüestió. I és que, si qualsevol diari ens pot preguntar si volem que Catalunya sigui un estat independent, per quina raó no ho pot fer el govern o el Parlament?
En definitiva, del que es tracta és només de saber què prefereix la majoria de ciutadans d'aquest país. En definitiva volem fer una enquesta ben feta i amb totes les garanties per tal de conèixer l'opinió de la major part de la ciutadania.
Un cop consultat el poble i sabent què és el que vol, és quant ens haurem de plantejar com actuar: Si instem a les Corts espanyoles a negociar un procés de secessió, si fem una Declaració d'Independència que sí hauria de ser aprovada mitjançant referèndum o si anem per una DUI. Però, això serà només després de conèixer quina és la voluntat majoritària de la població catalana
Si volen (i així estan més tranquils) diguem-los que el 9 de novembre farem una enquesta. Fem-la, celebrem-la, votem (o responem a les dues preguntes) i sabrem on som. Serà aleshores quan caldrà engegar màquines i salpar cap a la Independència.
Resulta evident que, per prohibir, ens voldrien impedir ser preguntats. Si poguessin, no ens permetrien ni contestar enquestes dels diaris. Sembla doncs, que se saben perdedors, i és per aquesta raó que volen impedir com sigui que ens expressem.
Evidentment, si el Sí Sí s'imposa, no hi haurà altra solució que, tard o d'hora, trencar amb la legalitat espanyola aquella que estableix la "Indisobluble unidad de la nación española y que la soberanía nacional reside únicamente en el pueblo español".
Però, la Democràcia és la font que alimenta les lleis. Sense Democràcia no hi ha legalitat. Si hi ha dubtes sobre què va ser primer, si l'ou o la gallina; en aquest cas és clar: primer la Democràcia i després les lleis!
 | This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active. |
