divendres, 19 de setembre del 2014

GRAN BRETANYA I ESPANYA: DEMOCRÀCIA CONTRA INTOLERÀNCIA

Ja s'ha celebrat el Referèndum a Escòcia. Ha guanyat el No. Jo no disposo de la necessària informació sobre aquella Nació (que a la Gran Bretanya, Escòcia sí que és reconeguda com a Nació) per pronunciar-me a favor o en contra tant del sí com del no. El que sí és clar, és que ha guanyat la Democràcia, la tolerància, el diàleg, la confrontació neta de propostes... Quina diferència amb la intolerància, la intransigència, la brabuconeria, el "ordeno y mando", el "por mis C..." l'amenaça, la por i la negació de tot. Quina gran diferència. Quina enveja!
 
I quin goig poder escoltar a tot un Primer Ministre britànic dient públicament en la seva intervenció d'aquest matí, allò de: "Sóc un ferm partidari de la unió de les quatre nacions de la Gran Bretanya, però per damunt d'això hi ha la Democràcia"!
 
En definitiva, tan seval si guanyava el sí o el no, (al menys per a nosaltres els catalans). Hi ha qui diu que d'haver guanyat el sí, això reforçava els nostres anhels nacionals, i d'altres expressen que el no donarà arguments als unionistes espanyols. Potser sí que aconseguiran algun argument ben poc sòlid; i és que, fins ara només hem sentit crits i amenaces, però, argument, encara no ens n'han fet arribar cap.
 
Una altra de les grans diferències entre britànics i espanyols, és que no només es permet votar als escocessos pel més elemental principi democràtic, sino que votar no, comportava també uns importants beneficis i avantatges per a Escòcia. Votar no, suposa entrar a una mena de "Tercera Via" amb importants increments de competències`, poder i autogovern a tot nivell. Mai el vot en contra s'ha equiparat en quedar fora de la UE (de la que tampoc és que en siguin grans entusiastes), o de la galàxia. Votar no comportava augmentar el poder propi, mantenint-se sota la Corona anglesa, i votar que sí significava independència.
 
A partir d'ara és quan es farà més evident que mai, el problema mental i cultural del govern d'Espanya. Aquest govern del PP, però també el PSOE, UPiD i companyia, a excepció de Izquierda Unida, neguen sistemàticament que els catalans poguem exercir el nostre dret a votar.
 
El president Mas, junt amb totes les forces que van acordar la celebració de la Consulta del 9 de novembre, així com una part dels diputats i diputades socialistes que no volen entrar en el joc espanyol de la intolerància i la intransigència, es mantenen ferms en fer la Consulta amb les preguntes acordades. Aquesta tarda s'aprovarà la Llei de Consultes no refrendàries, i posteriorment el President de la Nació dictarà el decret de convocatòria de la Consulta. El govern espanyol, sense haver-se ni llegit una sola paraula de cap d'aquests textos, i ignorant l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, ho impugnarà tot: la llei, el decret, farà un Consell de Ministres extraordinari i el que faci falta. El Tribunal Constitucional, que serà tot el que es vulgui menys Tribunal i tampoc constitucional, se suposa que ho suspendrà tot. Nosaltres ens hem de mantenir units, seguir preparant sense més la Consulta del 9 de novembre. Hem de posar-nos en mans de Nacions Unides, de la Unió Europea, i seguir endavant amb totes i cadascuna de les nostres previsions. Només així votarem. Hem de poder votar el 9 de novembre! Hi ha qui pretén aprovar resolucions a favor de la desobediència civil. Com va dir el President, això no s'aprova... potser es fa (ja es veurà com) però no s'aprova en un Parlament.
 
Gairebé dos milions de persones al carrer per la Diada en un país de poc més de set milions, no poden quedar sense poder votar. La manifestació més gran de la història a Europa, ha de tenir una resposta clara. Ah, i aquí no guanyarà el no. Perquè darrere el no, no hi ha cap proposta; només hi ha amenaça, crits i soroll intransigent. Els espanyols ho han perdut tot de la mateixa manera, a diferència dels anglesos. Catalunya també la perdran. Us imagineu que en Rajoy hagués iniciat un diàleg franc pel Pacte Fiscal? Us imagineu un acord en aquest sentit? On seriem ara? De moment, només sabem que els fiscals es reuneixen per mirar d'enviar mig país a la presó, que ens volen suspendre l'autonomia, posar el Codi Penal damunt la taula, reinstaurar la Santa Inquisició anticatalana, etc. Ara (i no falta massa) només cal que ens amenacin amb els tancs. Cap problema. Tot això ens acabarà beneficiant i precipitant-nos cap a la inevitable independència!
 



This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.